El Teatre-Auditori del Morell es convertia aquest dissabte en la Catalunya del S.XX, tot presentant-nos la vida de Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona de l’Estat espanyol en llicenciar-se en medicina i en exercir de metge.
Hi ha una norma no escrita que diu que el color de la lluita pels drets de les dones és el violeta. Una de les versions més acceptades vincula el violeta amb els fets succeïts a la fàbrica tèxtil Cotton New York el 1908, quan les treballadores es van declarar en vaga. L’amo de la companyia va acabar amb les mobilitzacions de la forma més dramàtica possible: va posar poc a l’edifici, fet que va provocar la mort de 142 dones que estaven tancades a la fàbrica. La llegenda explica que les teles eren de color violeta, heus ací el color característic de la lluita feminista. Barbes de Balena no tracta sobre la història de les treballadores de la fàbrica Cotton New York, però podria haver-ho fet perfectament.
El Teatre-Auditori del Morell es convertia aquest dissabte en la Catalunya del S.XX, tot presentant-nos la vida de Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona de l’Estat espanyol en llicenciar-se en medicina i en exercir de metge. En un moment en què semblava impensable que una dona pogués llicenciar-se i molt menys exercir una professió considerada “masculina”, Dolors Aleu i Riera va obrir camí, no només amb el seu exemple, sinó també amb la seva tasca acadèmica. A la seva tesi doctoral, la doctora Aleu reclamava la desaparició de la cotilla de la indumentària femenina de l’època pels perjudicis que causava a la salut de la dona i feia una defensa aferrissada de la necessitat de l’educació de les dones.
La producció del Teatre Maldà va traslladar l’esperit d’aquesta època i la lluita d’aquesta dona sobre l’escenari del Morell. A les nou del vespre d’aquest passat dissabte es va presentar la que pot ésser considerada una joia, en tots els sentits, de la temporada hivern i primavera 2018 del Teatre-Auditori. Text, escenografia, coreografia, vestuari, interpretació i música en directe… Tot, sota la magnífica direcció de Mònica Bofill i amb quatre actrius excel·lents: Ariadna Cabiró, Laura López, Anna Romaní i Núria Cuyàs que, curiosament, és la rebesnéta de la doctora Aleu i Riera. Barbes de Balena és un treball que ha demostrat, durant tota la seva trajectòria, que denúncia i bellesa no són incompatibles. I a jutjar pels aplaudiments, va ser quelcom que va saber ser apreciat per la totalitat del públic morellenc.
La feina de l’equip de Barbes de Balena, format íntegrament per dones, va sorgir de la necessitat de trobar respostes a un munt de preguntes i per això va caldre un ampli treball d’investigació. Què va significar la figura de la doctora Aleu? Com era la seva època? I què passa amb les nostres àvies, les nostres besàvies? Com va ser la seva vida? Com haurien volgut que fos? I nosaltres? Què tenim en comú amb elles? La doctora Aleu ja parlava de la necessitat de desterrar la cotilla al S.XX però, realment ho hem aconseguit al S.XXI? Si el públic morellenc, tant el femení com el masculí, va sortir del Teatre-Auditori fent-se alguna d’aquestes preguntes, voldrà dir que Barbes de Balena funciona i encara té molta feina a fer. Al Morell, a Nova York i a arreu on encara és necessari reivindicar la lluita violeta per a desencadenar-se de totes aquelles cotilles invisibles.
Equip de redacció
