L’aparcament per autocaravanes és rebutjat per l’associació de veïns.
El plenari de l’ajuntament de Tarragona de divendres passat va aprovar la moció proposada des de l’Associació de Veïns de l’Oliva en contra de la ubicació de l’aparcament d’autocaravanes en aquesta zona de la ciutat. Defensada pels regidors no adscrits Sonia Orts i José Luis Calderón, juntament amb el grup municipal del PSC, va tirar endavant amb els vots favorables de tota l’oposició i l’abstenció de l’equip de govern. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Xavier Puig, va aprofitar el debat per avançar que es troba amb converses amb l’empresari que promou la iniciativa de cara a desllorigar la situació. “Ell té el seu dret legal, però podem buscar una altra ubicació millor per a ell i de major interès per a la ciutat” de cara a “deixar inalterat l’entorn de l’Oliva. M’ha dit que està obert a parlar-ne i fins i tot ho veu en bons ulls. Ara, i amb la complicitat de l’empresa (a la qual ja es va limitar de 86 a 37 les caravanes que podrien fer ús de l’espai), la solució depén de buscar un nou emplaçament en sòl públic o privat, i en aquest darrer cas que les dues parts arribin a un acord de lloguer”.
Els veïns mostren el seu rebuig al lloc escollit per aspectes patrimonials, paisatgístics i mediambientals. Segons recordava la portaveu socialista, Sandra Ramos, hi ha el temor de malmetre espais de rellevància existents a tocar de la ubicació prevista com són el Fort de l’Oliva, els dipòsits d’EMATSA de l’arquitecte Pujol de Barberà del 1901; la Mina de l’Arquebisbe (segle XVIII); el dipòsit regulador on se situen les fonts tradicionals de l’Oliva; masos modernistes i afectar la vista des del Mirador. Alhora hi ha una massa d’arbrat important que també vol ser protegida. També proposa posicionaments alternatius, tant cèntrics a omes als afores.
L’únic acord de la moció proposada reclama a l’ajuntament la denegació de la llicència municipal concedida al seu dia per a la instal·lació de l’aparcament, tot i haver estat avalada ja per la Comissió Territorial d’Urbanisme. Els veïns diuen estar disposats a arribar fins al final i portar-ho a tribunals al·legant entre altres motius no haver estat informats a temps per poder presentar al·legacions. I aquest és el nus gordià de tot el problema. Perquè jurídicament el dret de l’empresa a desenvolupar la seva activitat (disposa de la llicència provisional) és, a aquestes alçades del partit, ferm. El portaveu de Junts, Dídac Nadal, feia un reclam a l’oposició: “Diuen que podrien haver-hi arguments jurídics de pes per suspendre la tramitació. Però no n’he escoltat cap fins ara”. En aquest sentit recordava que “aquest àmbit urbanístic es va incloure com a sòl urbanitzable. I un cop fet això, encaixa dins la normativa demanar una llicència provisional perquè tot està reglat”, sense poder ser interromput per decisions polítiques. “Si no s’hagués dut a terme aquest canvi de definició del terreny, ja tindríem salvat el problema. Però encara hi havia una altra opció, que era definir en el plenari que va aprovar-ho figures de protecció patrimonial pels diferents elements incloses dins d’aquest pla de millora urbana. I tampoc es va fer”, assenyalava, deixant caure que la responsabilitat hauria de dirigir-se “cap als que tenien la responsabilitat de govern en els darrers 12 anys, malgrat que cada cop que dic això em cauen clatellades per totes bandes”. Nadal acabava advertint que qualsevol persona que intervingui en la seva paralització tingui “ull d’on pot acabar”
La cupaire Eva Miguel incidia en els mateixos arguments (“considerem que no es tenen garanties jurídiques si es retira aquesta concessió”) i Puig era més explícit assenyalant que es corre el risc de cometre “prevaricació” en cas de retirar-ne discrecionalment la llicència sense suport de cap informe tècnic. El republicà no va desaprofitar l’ocasió per acusar el PSC de “cinisme espectacular” per haver qüestionat, precisament per presumpta inseguretat jurídica, la solució aportada dels del govern durant el mateix plenari per la cinquena promoció de Sant Pere i Sant Pau. En la seva resposta, Ramos ha tirat d’arxiu per etzibar que “la llavors regidora Rosa Rossell (republicana a càrrec de Patrimoni en el govern de coalició amb Josep Fèlix Ballesteros) ja va intentar protegir l’espai de l’Oliva. I va ser la Generalitat qui no ho va permetre. A veure si encertem una mica més a l’hora de buscar responsabilitats”.
J.S.
Equip de redacció
