.

Aerogeneradors instal·lats a l’Alt Camp. Foto: ACN

S’ha produït el sorpasso energètic a Espanya. No hi ha tecnologia de generació d’electricitat que tingui més potència instal·lada que l’eòlica. Exactament 27.259 megavats, el que suposa gairebé mil megues més que els cicles combinats (centrals que cremen gas natural per a produir electricitat). Fins a l’any 2020, el cicle combinat ha estat la tecnologia amb més megavats de potència instal·lada: 26.284. Fins a 2020, perquè ja no ho és. Però els anys vint del segle que ens porta comencen a Espanya amb una altra fita al parc renovable de generació: ja hi ha més de 10.000 megavats de potència solar fotovoltaica instal·lada.

Red Eléctrica de España (REE) acaba de publicar la seva última sèrie estadística mensual, la corresponent al mes de desembre de 2020, que repassa les magnituds clau del sistema elèctric nacional i que recull Energías Renovables. D’entre els canvis succeïts al llarg de l’any (2020), hi ha tres que destaquen particularment: (1) la tecnologia eòlica s’ha convertit en la primera del sistema elèctric nacional; (2) la fotovoltaica ha superat en 2020 els 10.000 megavats de potència instal·lada; i (3) el carbó ha desconnectat gairebé 4.000 megues de potència. El sector eòlic ha connectat a xarxa a Espanya 1.383 megavats de nova potència entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2020, la qual cosa situa a aquesta tecnologia com la primera del mix elèctric nacional, per davant dels cicles combinats, que cremen gas natural per a produir electricitat.

El parc de centrals de cicle combinat va créixer de manera extraordinària durant els primers anys del segle XXI, fins al punt que en 2007 aquesta tecnologia sumava més megavats de potència que cap altra. Aquesta formidable escalada del gas, vertiginosa, va tenir lloc en tot just cinc anys (la primera central de cicle combinat d’Espanya va entrar en operació en 2002). El cas és que, des de 2007 i durant els últims tretze anys, el parc generador de cicles combinats ha estat el més potent del mix elèctric nacional. Ho ha estat… fins enguany, 2020, en què s’ha produït per fi el sorpasso.

Quadre d’evolució de les fonts d’energia a Espanya. Font: Energías Renovables

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima s’ha fixat com a objectiu 2030 que el 74% de l’electricitat d’Espanya procedeixi de fonts renovables (el 100% és l’Objectiu 2050). En aquest full de ruta a 2030, l’Executiu Sánchez es proposa com a objectiu aconseguir un parc eòlic nacional de 50.333 megavats i congela els cicles combinats operatius en aquesta data (2030) en 26.000, per la qual cosa el sorpasso relega definitivament a un combustible fòssil, el gas natural, que segurament mai més recuperarà el lideratge que ha perdut enguany, 2020, en el mix elèctric nacional.

Un altre de les fites que recull l’última sèrie estadística mensual de REE es refereix a la potència solar fotovoltaica (FV), que ha superat en 2020 els deu mil megavats instal·lats. El creixement del parc FV nacional ha estat espectacular en el bienni 2019-2020, període durant el qual han estat connectats 6.835 megues de potència solar, quantitat que supera amb molt l’acumulada durant tota la història. A principis del 19 hi havia a Espanya 4.712 megavats de potència FV en marxa. Ara mateix hi ha més de 11.500. La fotovoltaica és, des de lluny, la tecnologia que més megues ha afegit al parc nacional de generació en aquest bienni (més de 2.500 l’any del Covid).

La tercera fita que recull REE en el seu últim balanç es refereix al carbó, que ha desconnectat gairebé 4.000 megavats de potència en 2020. Així, dels més de 10.000 megues instal·lats a principis del 19, avui només queden operatius 5.733. D’entre les fonts brutes d’electricitat, el carbó és l’única que ha perdut efectius en 2020. Els cicles combinats (gas natural) segueixen com estaven (26.284 megavats) i la nuclear, també (7.117 megues). Ara mateix, hi ha a Espanya 110.462 megavats de potència instal·lada.