.

Pla mig de l’advocat de l’Associacio 11-M, Antonio Garcia, durant l’entrevista amb l’ACN al seu despatx el 8 d’agost de 2018. Foto: ACN

L’Associació 11-M d’afectats pel terrorisme ha demanat que el judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils no es converteixi en un enjudiciament de la tasca dels diferents cossos policials ni s’alimentin “teories de la conspiració” per la participació que va tenir cadascun d’ells. En una entrevista a l’ACN, el lletrat Antonio Garcia defensa que el primer ha de ser la defensa i protecció de les víctimes i que alimentar aquest tipus de teories –especialment pel context polític en què es van produir els atemptats- les perjudica. “Ja vam patir les terribles conseqüències d’arribar a un judici per terrorisme amb uns enfrontaments per obtenir rèdits polítics o partidistes i seria terrible tornar a caure en l’error”, alerta en relació als fets de l’11 de març de 2004 a Madrid. El lletrat també fa una crida al Ministeri de l’Interior perquè reconegui totes les víctimes dels atemptats i les indemnitzi i afirma que saben de casos de persones que, tot i patir lesions i tenir seqüeles, n’han quedat fora.

L’Associació 11-M, presidida per Pilar Manjón, exerceix l’acusació popular en el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Ara que està a punt de complir-se el primer aniversari, un dels seus lletrats, Antonio Garcia, fa balanç del paper que juguen les víctimes en el procediment judicial.

Tot just la setmana passada el jutge de l’Audiència Nacional que investiga els atemptats, Fernando Andreu, va aixecar parcialment el secret del sumari. Segons Garcia, un any és un termini “excessiu” i apunta, a més, que encara queda una part important (referida a comunicacions, entrades i registres o peticions d’informació a altres països) que continua secreta. “S’està dilatant en excés i es podria aixecar totalment perquè totes les parts tinguem tots els arguments per exercir la tasca”, ha manifestat.

Demana un judici sense ingerències polítiques

Malgrat el judici encara queda lluny, Garcia ja ha volgut advertir que les víctimes han de centrar el procediment judicial i que no es pot veure “enterbolit” per qüestions polítiques. El responsable de l’operatiu per detenir i desarticular la cèl·lula terrorista va ser el major Josep Lluís Trapero, apartat com a cap dels Mossos per l’aplicació del 155 i a l’espera per ser jutjat per dos delictes de sedició i un d’organització criminal. A més, el conseller d’Interior en aquell moment era Joaquim Forn, en presó preventiva des del 2 de novembre per rebel·lió i malversació.

En aquest context, l’advocat de l’Associació 11-M adverteix que cal evitar que el judici es converteixi en un encreuament d’acusacions entre els diferents cossos policials que van participar en l’operatiu i en la posterior investigació dels fets. I fa la comparació amb el judici de l’11-M a Madrid, on afirma que això va existir i ho qualifica “d’error”.

“Confiem que ara haguem après la lliçó de l’11-M i que totes les parts ens dediquem a enjudiciar els fets, condemnar els culpables i sobretot protegir i defensar i reconèixer les víctimes, mantenint-nos al marge”, reflexiona. Per al lletrat de l’acusació popular, seria “terrible” tornar a caure en l’error “d’alimentar teories que perjudiquen especialment les víctimes”.

Toc d’alerta a l’Estat

Garcia –que també exerceix l’acusació particular de 16 víctimes- recorda que el principal objectiu de l’associació és que es reconegui l’estatus de víctima al màxim de persones que van patir lesions i tenen seqüeles després dels atemptats. Per aconseguir aquest reconeixement, cal que s’adrecin al Ministeri de l’Interior per aconseguir un expedient d’indemnització o ho facin a través dels forenses judicials. Les indemnitzacions es fixaran en el judici però alguns afectats ja han cobrat algunes quantitats (que es deduiran en cas que la sentència els reconegui una indemnització econòmica).

El lletrat avisa que no hi pot haver “deixadesa” per part de l’Estat en la tramitació d’aquests expedients i alerta que coneixen casos reconeguts per forenses judicials que el ministeri ha desestimat. En un cas que porta Garcia, tot i tenir tots els informes forenses el ministeri assegura que no hi ha relació entre les lesions que presenta i els atemptats i li denega una indemnització. A canvi, li ofereix ser guardonat amb una insígnia. Per això, Garcia demana que “ningú quedi fora” i que tota persona que patís directament o indirectament les conseqüències dels atemptats pugui rebre compensacions si les demana.

Tot i que el nombre de víctimes mortals i ferits va superar els 300, no totes han fet el pas per ser reconegudes com a tal. Segons Garcia, això és perquè o bé no assumeixen encara que són víctimes, perquè encara no han rebut l’alta i no disposen de l’informe de sanitat o perquè eren turistes que són fora del país i no coneixen com ho han de tramitar.

Segons el llistat de víctimes facilitat per la Generalitat, hi havia ciutadans de 34 nacionalitats entre els afectats, i només un terç eren espanyols. Dels 16 morts, cinc eren espanyols, una tenia doble nacionalitat i deu eren estrangers.

La Llei de protecció integrat a les víctimes del terrorisme estableix que, legalment, es dona un període d’un any a les víctimes per presentar la seva sol·licitud per ser reconegudes i, conseqüentment, poder reclamar indemnitzacions. El ministeri de l’Interior es va comprometre a reconèixer totes les víctimes, encara que presentessin la documentació fora de termini. Garcia reconeix que només tenen “la paraula” del ministre Fernando Grande-Marlaska i diu que seria una “barbaritat” deixar algú fora per una causa administrativa.

ACN