.

Imatges del fons Josep Maria Gort Sardà. Foto: Ajuntament

El dia 2 d’agost de 1972 moria, als 60 anys, Josep Maria Gort Sardà (1912), reusenc emblemàtic d’una època i molt conegut a la ciutat per la seva implicació en l’àmbit social i cultural. A més de regentar el conegut comerç de llibres i revistes del Campanaret, fou periodista, escriptor – caracteritzat pel seu sarcasme-, i dinamitzador d’una societat reusenca que vivia uns moments complexes políticament.

El seu fill Ezequiel, en parlar al pròleg de la biografia que li dedicà “Del Campanaret a Mart”. Notes biogràfiques de Josep Maria Gort Sardà (Reus, 1912-1972), d’ell en diu que era un personatge molt conegut a Reus “per les seves excentricitats, pel seu humor, per la seva manera d’entendre el periodisme, però sobretot per ser un provocador i dinamitzador en uns temps prou difícils”.

Fruit d’una vida intensa – malgrat que curta-, l’Arxiu Municipal de Reus conserva el seu fons personal, el reflex duna vida, de les seves activitats tant en l’àmbit privat com el públic. El volum del fons és de 2,30 metres lineals i compren documentació entre els anys 1916 i 1973, essent la totalitat en suport paper (documentació textual i fotogràfica) i trobant-se en un bon estat de conservació.

També inclou, a banda, una col·lecció de 27 volums que contenen la seva col·laboració a la premsa de Lleida i de Tarragona.

Un primer grup de documentació està format per informació de caire personal i familiar. Entre altres, trobem documents identificatius, carnets com a periodista (col·laborà a la premsa de València, Barcelona, Tarragona, i principalment la de Lleida). També hi trobem documents que ens parlen de la seva activitat en diferents àmbits.

De l’època de la Guerra Civil, just acabada, hi trobem documentació referida al seu pas pel camp de concentració, aleshores ubicat al Pere Mata.

Un segon apartat estaria integrat per documentació reflex de la seva activitat professional. Josep Maria Gort regentava el conegut quiosc del Campanaret (1916-1938) i també la botiga (llibreria i basar) al capdamunt del carrer de Llovera, gairebé a tocar la plaça del Rei, avui transformada com a plaça Pintor Fortuny, traslladat després de la guerra al carrer d’Amargura, 73. D’aquesta activitat ens ha arribat per exemple, l’escriptura de compra venda del negoci i diverses imatges del comerç.

De la seva vessant de periodista en conservem diverses llibretes i volums amb retalls de premsa. Gort, durant el període de la República, col·laborà en dues publicacions : La Patacada i Què en penses, Anton?, ambdues de caire humorístic. Més tard, passada la guerra, va reprendre l’activitat periodística escrivint a la revista valenciana “Deportes”,  posteriorment al diari de Lleida, “Lérida, semanario de los lunes”, on disposava, setmanalment, d’una pàgina, i a la dècada de 1950, així com els seus darrers temps (1971-1972) col·laborà a La Gralla (suplement humorístic) del Diario Español de Tarragona.

Un tercer bloc de documentació el formaria aquell relacionat amb l’activitat creativa i de lleure. Faria referència a les seves obres, com ja hem dit de marcat caràcter sarcàstic. L’exemple més conegut és l’obra L’elefant torrat, escrita, segons ens relata el seu fill Ezequiel, “amb la intenció de retratar la societat del seu temps a partir de l’absurditat d’allò més quotidià”. També conté diversos exemplars del llibre Yo, el primer visitante del planeta Marte” (llibre amb format minúscul), obra emmarcada en la línia de l’absurd.

En aquest apartat també destaquem la documentació que fa referència a l’aventura “sideral” de l’Speteck.

Destaquem també la seva vinculació estreta amb el món de l’esport i de la qual ens han arribat no només les seves cròniques esportives sinó també informacions textuals i fotogràfiques de la seva època de boxejador, nadador o ciclista.

Un altre conjunt de documentació l’integra la correspondència, la rebuda i l’enviada, mostra de la seva activitat, sobretot, en l’àmbit professional.

Destaca així mateix  la documentació generada de la seva activitat associativa: la vinculació als clubs esportius de la ciutat (el CN Reus Ploms o el Reus Deportiu) o a agrupacions de caire més informal com el de la colla GAMBA, acrònim dels integrants d’un grup d’amics amb inquietuds socials i culturals del Reus dels anys 50-70.

Finalment, i en relació a la seva projecció pública, en destaquem el darrer apartat en el qual hi trobem algunes monografies i articles, reculls de premsa i homenatges pòstums.

El fons Josep Maria Gort Sardà és un fons personal, que aplega el conjunt de documentació produïda i recollida per ell mateix i reflecteix la seva trajectòria vital, tant en l’àmbit privat – personal i familiar- com en la seva vessant d’home públic. Dipositat a l’Arxiu Municipal de Reus, és de consulta pública i en aquests moments està en procés de digitalització.

Redacció