.

Parets d’un habitatge de Cal·lípolis molt ben conservades i de gran alçària en una imatge presa divendres passat. Foto: Tarragona21

Imponent, majestuosa a dalt d’un turó, rica. Les cròniques tardoromanes parlen meravelles d’una ciutat mítica situada a l’entorn de Tarraco. A mesura que se sumen les campanyes d’excavació i van apareixent nous fonaments d’habitatges i es configura l’estructura urbanística de la zona, l’antic poblat protohistòric de Cal·lípolis, a Salou, ofereix més enigmes als arqueòlegs.

La darrera campanya de 2017 confirma que els habitatges eren inusualment grans, impropis de la cultura ibera -de 95 a 120 metres quadrats, quan els ibers n’usaven 30 o 35-. A més, la muralla defensiva no era tal, sinó un tancament perimetral de nomes un metre d’alçada, insuficient per fer de muralla. Més misteris, la seva edifició se surt de la cronologia habitual ibera, i la seva existència va ocórrer entre el 400 i els 250 abans de Crist. Per tant, abans o després del poblament iber a la costa. L’entorn es coneix com a jaciment arqueològic de La Cella.

Jordi Diloli, arqueòleg de la URV i responsable de les excavacions arqueològiques i autor en 2015 de la tesi segons la qual el poblat era la mítica Cal·lípolis, creu que era un poblat mixte. Per això no l’anomenen iber sinó protohistòric. “Mixte amb població cartaginesa, grega i també ibera”, subratlla. Totes les edificacions localitzades, fins ara 18, són de grans dimensions, “com si tots els habitants fossin rics. Si es tractés d’un poblat iber, només n’hi hauria una o dues”. Un poblat ric perquè tindria una funció comecial, situat arrecerat dels vents de llevant, el que permetia embarcar i desembarcar amb més facilitat.

Més sorpreses: la colònia va ser despoblada sense casus belli pel mig. No va ser atacada ni destruïda. “Senzillament, un rica i gran població va abandonar el lloc sense guerres de per mig”. Per què? Els experts dibuixen dues hipòtessi: o va caure víctima d’una plaga provocada pels aiguamolls de la zona o bé Kesse -el poblat ibèric situat a la part baixa de Tarragona- hagués esdevingut una mena de capital ibera de la zona i hagués forçat el desplaçament dels habitants de Cal·lípolis a Kesse”.

L’arqueòleg Jordi Diloli, expicant l’entorn. Davant del grup, restes d’una llar de foc d’un dels habitatges del poblat. Foto: Tarragona21

Cal·lípolis vol dir “ciutat bella”, bonica, i és un topònim grec, no pas iber. Més misteris. “Hi trobem molta pedra eïvissenca, quan Eïvissa estava poblada pels cartaginesos”, relata l’arqueòleg. Càrtago, amb capital al nord d’Àfrica, ja ocupava extensions de la península Ibèrica quan els romans encara no havien sortit de la península itàlica.

L’apassionament que provoca les descobertes de Cal·lípolis seran part de l’encant d’un projecte de l’Ajuntament de Salou, amb el suport de la URV, que preveu obrir l’espai al públic quan es pugui finalitzar el Camí de Ronda que discorre per la costa i qui li manca una aportació de quatre milions d’euros per part del Minister de Foment, una petició llargament reivindicada pel consistori i que va provocar una crisi terminal en l’anterior legislatura entre els governants CiU-FUPS i el PP. Cal·lípolis serà l’espectacular remat per la banda de llevant del Camí de Ronda de Salou.

Pere Granados, alcalde de Salou, oberva Cal·lípolis en un context de revitalització i posada en valor del patrimoni històrico-cultural de Salou, que comença amb el poblat, però continua amb la figura del rei Jaume I, les nombroses torres defensives de la costa salouenca -que es van aixecar per avisar de l’arribada dels vaixells pirates- i ressegueix fent un salt històric amb la presència de bateries de defensa de la Guerra Civil (1936-39), de la qual només al costat del poblat de La Cella n’hi quatre, dos de cada bàndol en conflicte.

Granados veu com “des de l’Ajuntament de Salou es té previst dedicar una part del pressupost de 2018 a seguir consolidant i adequant el jaciment de “La Cella”. L’alcalde ha fet una sol·licitud a la Generalitat de Catalunya aprofitant una visita recent al lloc d’alts càrrecs del Departament de Cultral per incorporar així el jaciment de “La Cella” a la Ruta dels Ibers. Es tracta d’un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del país, així com els pobres que els habitaven. Actualment, la Ruta dels Ibers està formada per 17 jaciments ibèrics musealitzats. En un futur, també es preveu incloure el jaciment de “La Cella” dins el recorregut del Camí de Ronda i potenciar així un nou atractiu turístic del municipi.

La futura museïtzació de Cal·lípolis-La Cella inclourà una visita virtual on es recrearà en 3D com eren els habitatges del poblat. Els experts consideren que no hi ha possibilitat que es demunti la teoria que aquesta va ser la mítica Cal·lípolis, que els antics situaven entre Salauris i el poblat iber que seria Tarragona. L’espai ocuparia una hectàrea de superficie, però almenys una tercera part va ser destruïda per les obres que va fer el Port de Tarragona, que és titular de la part dels terrenys que donen al mar. Cal·lípolis es configurava sobre un turó al tram final del Cap Salou, a tocar de La Pineda, turó que descendia fins al mar. Aquesta porció de mar és propietat del Port i inaccessible al públic.

Els protagonistes dels treballs són el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV, el GRESEPIA, que s’ha centrat aquest any passat en la protecció superficial de les estructures conservades i en l’aplicació de productes que frenin la degradació del conjunt d’època ibèrica.

Durant aquest 2018 se seguirà protegint l’espai i es preveu una nova excavació als terrenys del jaciment que pertanyen a l’Autoritat Portuària de Tarragona. De cara a l’estiu, a més, s’hi programaran visites guiades, però encara no hi ha una data concreta per a la museïtzació i obertura definitiva del què els experts consideren la mítica ciutat de Cal·lípolis. El grup de recerca ha ideat un projecte de recreació amb ulleres de realitat virtual que mostrarà una hipòtesi de com eren els edificis i els carrers de la Cella. Per la seva banda, l’Ajuntament vol incorporar el jaciment al traçat del camí de ronda, que està pendent de rebre finançament per part de l’Estat.

J. Garcia