L’Ajuntament es planteja què fer amb els festivals REC i SCAN pel poc retorn que ofereixen

El conseller municipal de Cultura, Josep Maria Prats, a l’entrada de l’Antiga Audiència, seu de la regidoria. Foto: Tarragona21

L’Ajuntament de Tarragona s’està plantejant què fer amb els festivals REC i SCAN, de cinema i fotografia respectivament, que van ser senyera quan el PSC governava la conselleria municipal de Cultura. Sota el comandament de Josep Maria Prats -Unió Democràtica de Catalunya-, es planteja “repensar-los i avaluar quin retorn tenen”, ha assenyalat el conseller municipal en una entrevista a Tarragona21.

Festivals que reuneixen “200 o 300 espectadors” no són vistos com una inversió quan es parla de cercar “un plantejament cultural sòlid”. “Tenim molt clara quina política cultural volem per Tarragona, una reflexió que s’havia d’haver fet als anys 80 i no ara”, ha destacat Prats. “Quin rendiment té l’SCAN?  Què en queda a la ciutat?”, es pregunta el regidor. “No l’eliminarem, el repensarem, i analitzarem quin retorn té”.

Crear serveis municipals en biblioteques és el punt de partida per construir una estructura cultural que no tingui com a objectiu “l’entreteniment”. D’això “se n’ha d’ocupar el sector privat, l’Ajuntament ha d’aportar cultura, formació”.

El Pla municipal de Biblioteques presentat a l’oposició és el puntal per desenvolupar el projecte cultural municipal. En aquest sentit, ja s’ha explicat que no es pretén la construcció de nous equipaments, per falta de fons, i sí aprofitar els existents en els diferents punts de la ciutat. Prats espera que s’aprovi el pla en les properes setmanes.

Prats: “De la cultura de l’entreteniment se n’ha d’encarregar la iniciativa privada, no l’Ajuntament”. Foto: Tarragona21

Al respecte, a Torreforta es vol disposar de la biblioteca traslladant-la del Centre Cívic al Mercat, dotant l’espai actual i guanyant gairebé mil metres quadrats. A Sant Pere i Sant Pau, la sala de lectura actual “és infecte” i es vol arribar a un acord amb Ensenyament per aprofitar espais de les biblioteques de les escoles com a motor cultural del barri. També a Sant Salvador es vol usar la biblioteca de l’escola com a biblioteca pública i “dotar-la millor, ampliant el seu horari fins a les 20 hores”. A la Part Alta ja s’ha parlat d’usar l’espai del Seminari com a biblioteca, no la biblioteca en sí del Seminari. A la Part Baixa de la ciutat es busca un espai.

El reforçament de la xarxa de biblioteques municipals es farà “amb personal propi” i ampliant el nombre de llibres i l’espai, ha destacat el conseller municipal. L’objetiu “és arribar a l’any 2022 amb el Pla de Biblioteques operatiu”.

El servei de biblioteques municipal és “una peça angular del pla cultural i no tenim equipaments de referència. L’aposta per l’efímer no ha deixat base”.

El Centre d’Art Contemporani

El segon eix cultural és el Tinglado, que serà l’espai del Centre d’Art Contemporani, “un centre de referència”, que incloura espai expositiu, visites didàctiques i centre de creació i debat.

Pel que fa al Camp de Mart es busca reobrir-lo després de posar-lo al dia, per poder tenir un ús “uns sis mesos a l’any”, i no de manera puntual, com succeeix ara.

Crear organigrama i equip a Cultura és la primera premisa. “Tenir un equip tancat, sòlid, amb unes funcions clares i amb idees d’efectivitat”, destaca el regidor. En aquest organigrama manca la plaça de tècnic de música.

La cultura de l’entreteniment i de l’oci queda descartada, es vol crear “estructures, públic, indústria cultural, espais sostenibles i que siguin referència tant a la ciutat com més enllà. Això vol dir prioritzar recursos”.

‘En 40 anys no hem creat cap projecte de referència en Cultura’

La manera de funcionar fins ara “era molt dispersa”, buscat “atendre moltes coses”, que ha provocat que en 40 anys de democràcia “no tinguem cap projecte consolidat que faci que Tarragona sigui referència en res en l’àmbit cultural”, sosté Prats. “Hem acostumat a la gent al que és fàcil, la política de la subvenció, sense crear fonaments”.

‘Teatres que són centres parroquials’

“En què es referent Tarragona? Quin espai cultural té”, es pregunta Prats. “No tenim una sala d’exposicions, tenim dos teatres que com diria Josep Maria Recasens són centres parroquials, cap biblioteca municipal. Què tenim? Res. Ni grups de música organitzats, i festivals efímers que de vegades són ocurrències de persones que passen”.

Les noves propostes han generat tensió en el sector. “Hem decidit aturar-nos i reflexionar, gestionar bé els recursos, fer formació i producció, no només exhibició”. “El Kesse era l’única proposta de caràcter internacional, la resta eren gires musicals. Per gestionar això no cal una regidoria de Cultura. I les crítiques vénen ara perquè només paren l’atenció en la desaparició del Festival de Música”.

La proposta és el Festival Internacional de Teatre, fixant-se en l’exemple del que ha passat a Girona amb el Temporada Alta, aconseguint que no només vagi al teatre “la gent de 60 anys”.

Les prioritats de 2017

El Pla de Biblioteques, el Centre d’Art Contemporani i el Modernisme seran les prioritats d’e 2017, junt a una programació en arts escèniques que trenqui els convencionalismes actuals. “No hi ha programació teatral estable per als joves i per als infants”. “Quants artistes són de referència a Tarragona? Cap. Ens hem proposat picar pedra per crear una estructura”. “Fer petites coses és pa per avui i gana per demà”, rebla Prats. Qui en patirà les conseqüències són aquells artistes que rebien 2.000 o 3.000 euros pel seu treball, però del qual “no en quedava res per a la ciutat”.

Jaume Garcia

4 comentaris

  1. Tengo la impresión de que este buen señor no tiene muy claro lo que es cultura.
    La cultura y el arte no es para que quede algo para la ciudad sino para que lo disfruten los ciudadanos según sus aficiones. o para desertar aficiones de temas que no han tenido nunca ocasión de conocer.
    Cuando se da un concierto o un ciclo de cine queda algo para la ciudad?
    Son los ciudadanos los que se enriquecen con la cultura o el arte, no la ciudad.
    Quién se puede sentir arbitro para decidir lo que es arte y cultura?

    Reply
  2. Tengo la impresión de que este buen señor no tiene muy claro lo que es cultura. Yo tampoco desde luego. No creo que sea tarea fácil ni siquiera posible.
    Pero tomar de referencia la cantidad de subvención que se ha dado a una determinada actividad los años precedentes para definir si esa actividad es más o menos artística o cultural, me parece, como mínimo, descabellado. Desgraciadamente, vemos que las subvenciones mayores suelen darse por otros motivos.
    La cultura y el arte no es para que quede algo para la ciudad sino para que lo disfruten los ciudadanos según sus aficiones. o para despertar aficiones de temas que no han tenido nunca ocasión de conocer.
    Cuando se da un concierto o un ciclo de cine queda algo para la ciudad?
    Son los ciudadanos los que se enriquecen con la cultura o el arte, no la ciudad.
    Quién se puede erigir en árbitro para decidir lo que es arte y cultura?.
    En cuanto a la infrautilización de locales , hay grupos musicales y escénicos que no encuentran un lugar para los ensayos y tienen que ensayar en casas particulares porque no encuentran local donde poder hacerlo.
    Por otra parte, creo que las subvenciones deberían ser suficientes para que los ciudadanos sin recursos pudieran acceder de forma gratuita a todas las actividades que programa el ayuntamiento, ya que las subvenciones se pagan con los impuestos de todos . Si no, esas subvenciones sólo benefician a quienes pueden permitirse el lujo de pagar por esas actividades. La cultura ha de ser pública como la enseñanza, la sanidad y los servicios sociales. Y gratuita para quienes no pueden pagarla.
    Todo lo demás es discriminatorio y llenarse la boca con la palabra cultura no arregla nada.

    Reply
  3. Al costat de coses que segurament són veritat per falta de suport públic,. també perque a l’ajuntament hi ha mals polítics i pitjors gestors públics…
    Podria anomenar desgràcies que ha fet l’ajuntament.
    Hi ha pero vertaders projectes culturals, duradors en el temps, de primer ordre, musical, social, amb molta gent que hi posa fins la pell.
    Amb un ressó a la nostra capital i fora.
    Això pel sr. Prats potser no compta o tant li fa.
    O potser no en coneix l’abast. O potser s’ha rodejat últimament de gent poc seriosa.
    Pero crec que s’equivoca en tirar per terra o infravalorar segons quins projectes existents

    Reply
  4. I ell què ha fet en 2 dos anys? Cobrar un bon sou i posar al seu amic Nei Torrell a bordar al altres… Un desastre de gestió, enchufisme, intevencionisme, falta de confiança total en els tècnics i els creadors locals, 4 engrune$ a la Trono. Aquest “senyor” està al servei de la cultura clerical.

    Reply

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *