.

Ajuntament de Riudecanyes. Foto: Reus digital

Ajuntament de Riudecanyes. Foto: Reus digital

El darrer Ple de l’ajuntament de Riudecanyes ha servit per aprovar el pressupost municipal per l’any 2016 que ascendeix a 1.494.266,44 €, i que representa un increment del 20% respecte el 2015.

En l’apartat de les despeses, el capítol més important és el de “Béns corrents i serveis” amb un import de 714.000€. Aquest es desglossa en diferents partides destacant les destinades al manteniment dels serveis i equipaments municipals (150.000€), la de subministraments (electricitat, carburants, gas, comunicacions) que puja als 120.000€, les partides d’activitats culturals, esportives, joventut i festives que sumen uns 100.000€ o la del servei de recollida i tractament de residus amb un import de 90.000€ .

El següent capítol és el de “Despeses de personal” que ascendeix a 436.000€. Es tracta d’una partida important donat que l’Ajuntament de Riudecanyes presta directament molts serveis com el de llar infants, menjador escolar, esplai d’estiu, piscina municipal, neteja d’edificis municipals i el Servei de Brigada. Aquests serveis ens altres municipis estan externalitzats.

En el capítol d’inversions, de 265.000€, cal destacar l’obra de renovació de serveis i paviment del carrer Dilluns amb una inversió de més de 234.000 euros. Pel que fa a l’apartat d’ingressos, el consistori de Riudecanyes té previst recaptar 497.100€ a través dels impostos directes, essent els més importants l’Impost de Bens Immobles (IBI) i el De vehicles (IVTM). Pel que fa a les taxes i preus públics (300.000€) que aplica l’Ajuntament pels serveis que presta, aquest apartat té partides importants com la de 90.000€ del servei d’aigua, la del servei de recollida residus que també puja a 90.000€, els 60.000€ del menjador o els 11.000€ de la piscina. En el capítol de les transferències rebudes, que suma 349.000€, destaquen els 190.000€ corresponents a l’aportació de l’Estat i els 59.000€ del Fons de Cooperació de la Generalitat. Cal destacar també els 183.497€ de la subvenció de la Diputacio de Tarragona per afrontar les obres del carrer del Dilluns.

Per a Josep Maria Tost, Alcalde de Riudecanyes, aquest “és un pressupost ajustat de la realitat del nostre municipi que té com a objectiu atendre totes les demandes i donar resposta a les necessitats de les persones en primer lloc”. Des de l’equip de govern s’ha volgut destacar que gran part dels diners seran destinats a actuacions de microgestió que són aquelles que fan possible tenir els serveis bàsics en bones condicions i garanteixen una plena normalitat. El pressupost s’ha aprovat amb el vot a favor dels 5 regidors de CiU i els vots en contra dels 4 representants d’ERC.

Rebuig a la pedrera de l’Argentera

El ple de l’ajuntament de Riudecanyes ha aprovat per unanimitat rebutjar el projecte de la pedrera LEMAR al municipi de l’Argentera iniciat el 2009 i que té a molts col·lectius naturalistes i veïnals en contra. El posicionament arriba després de la petició realitzada pel grup ecologista GEPEC.

El consistori té molt clar el valor del paisatge, i la necessitat de protegir les 1.700 hectàrees del terme municipal de Riudecanyes posant especial èmfasi en l’espai agrari, limitant les activitats, concentrant la població als tres nuclis habitats existents i no facilitant la construcció fora dels àmbits urbanitzables. Per això el POUM (Pla d¡Ordenació urbanística municipal) del municipi, aprovat l’any 2007, inclou aquestes mesures de protecció i ja prohibeix fer noves explotacions d’àrids o minerals al terme.

A més, des de l’ajuntament de Riudecanyes es promou des de fa molts anys el propi terme, impulsant una planificació local amb l’Agenda21 com a primera eina aprovada i tot un seguit d’activitats de promoció del paisatge com ara la creació de la Xarxa Solc o amb projectes diversos de defensa dels valors naturals.

L’acord del ple passa per manifestar el rebuig a la pedrera LEMAR tot animant als ajuntaments de l’Argentera i Colldejou a arxivar els expedients que farien possible la creació de la pròpia pedrera i del camí que uniria ambdós municipis. La petició es fa sempre des del màxim respecte a l’autonomia dels municipis.