L’alcalde, la vicealcaldesa, la segona tinenta d’alcalde i els portaveus, durant la presentació de la Memòria. Foto: Cedida
L’equip de govern de l’Ajuntament de Reus ha donat per tancat el mandat fent un cant a la “lleialtat” dels tres partits membres del mateix i deixant una ciutat “preparada per al futur”, amb un finançament polit i nombrosos projectes en cartera, que l’alcalde, Carles Pellicer, lliurarà diplomàticament en mà al seu successor (o successora).
Era l’hora del balanç i el Govern de Reus en ple ha presentat la publicació de la memòria de mandat “Reus 2019-2023”, el document que recull l’acció de govern, fruit de l’execució del Pla d’Acció Municipal i dels projectes que al llarg del mandat han donar resposta a noves necessitats i oportunitats.
L’Ajuntament ha editat 45.000 exemplars de la memòria —més d’edició digital que es pot descarregar des del web municipal reus.cat—, que s’ha començat a repartir a tots els domicilis de la ciutat com a exercici de retiment de comptes a la ciutadania de l’acció de govern.
Seguint l’estructura del PAM, “Reus 2019-2023” es divideix en quatre eixos estratègics que permeten visualitzar el compliments dels objectius compromesos:
Una ciutat pensada per a les persones.
Una ciutat sostenible, segura i saludable.
Una ciutat pionera i amb capacitat d’atracció.
Una ciutat preparada i que mira cap al futur.
86% d’execució del PAM
El Govern presenta la memòria de mandat amb un grau d’execució “del 86% del Pla d’Acció Municipal 2019-2023”. El 97% de les accions incloses en el PAM estan iniciades o finalitzades. Per eixos, “Progrés social” està executat en un 90%; “Espai Urbà”, 83,7%; “Desenvolupament econòmic”, 86,2%; i Gestió, Organització i Planificació”, 86,8%.
Pla estratègic de ciutat Reus Horitzó 32
Planificació i participació han estat dos eixos del mandat, que s’han donat la mà en el Pla estratègic de ciutat Reus Horitzó 32m el procés participatiu més gran que s’ha fet mai Reus, i que ha comptat amb la implicació de la ciutadania, d’entitats, d’organitzacions, de grups polítics, del cos tècnic municipal. El document que desplega 38 línies estratègiques organitzats en 4 eixos: Ciutat d’oportunitats; Ciutat amb qualitat de vida; Ciutat amb talent; i Ciutat per gaudir.
Una ciutat pensada per a les persones
“Situar les persones al centre ha estat una prioritat en totes les polítiques impulsades durant el mandat”, ha destacat l’alcalde. Alguns exemples són:
La posada en marxa el Centre Social El Roser. “Un equipament social pioner i amb una dimensió arquitectònica de primer nivell. Un servei de referència, innovador i que dona resposta a realitats complexes com l’alimentació i l’allotjament dels col·lectius més vulnerables”.
La resposta a la pandèmia amb un gran esforç en àmbits com els serveis socials, la salut o la seguretat.
L’entrada en servei la residència Horts de Miró i el trasllat del Centre MQ a les instal·lacions de l’antic hospital.
La rehabilitació del Mas Totosaus per ampliar els serveis d’atenció a les famílies i que permetrà descentralitzar els serveis de Mas Pintat.
El nou centre cívic Gregal, amb les obres en marxa, que amplia la xarxa i també donarà servei a la zona nord de la ciutat.
L’impuls “d’una programació cultural estable i de qualitat durant tot l’any, amb equipaments i festivals de referència i consolidats”.
La redacció de l’estudi previ de la futura Facultat de Medicina a Bellissens.
Una ciutat sostenible, segura i saludable
La vicealcaldessa Noemí Llauradó i el tinent d’alcalde Dani Rubio han destacat el repte de la sostenibilitat i del canvi climàtic, que obliga repensar la ciutat des dels àmbits urbanístic, la mobilitat, les activitats econòmiques, etc. En aquest eix s’han impulsat iniciatives com:
La vianalització del centre, amb els projectes de la raval de Santa Anna i carrer de salvador Espriu; de la plaça del Víctor; i primers passos per la zona del Condesito i carrer Ample.
La creació de nous espais esportius i zones verdes de referència com la Boca de la Mina o el Parc del Lliscament.
La millora de la via pública, amb més de 2,3 milions d’euros en plans directors de manteniment de via pública.
El projecte del nou mercat del Carrilet i l’ampliació del Mercat Central, amb nous espais i un ambiciós projecte a futur que tirarem endavant amb fons propis.
El reforç la plantilla de la Guàrdia Urbana i potenciat la proximitat del cos policial.
La posada en marxa del nou servei de neteja i recollida.
La posada en servei la nova parada de busos interurbans al costat de la Biblioteca Xavier Amorós, i el nou concepte de bus a demanda.
L’impuls de tres projectes potents de regeneració urbana: la Hispània, el Carrilet i el barri del Carme; tres projectes amb visió de barri i amb estratègia de ciutat; que han de ser nous pols d’atracció amb habitatge social, aparcament i nous serveis.
El projecte de l’estació de Bellissens, amb finançament i calendari garantit; i l’acord amb el territori sobre l’emplaçament de l’estació intermodal.
El 97% de les accions incloses en el PAM estan iniciades o finalitzades. Foto: Cedida
Una ciutat pionera i amb capacitat d’atracció
Teresa Pallarès ha dedicat el seu balanç a les polítiques econòmiques i empresarials. “L’impuls de l’activitat econòmica també ha estat una prioritat de l’acció de govern, tant la vinculada al PAM com la impulsada per donar resposta a les necessitats causada per la pandèmia”. Algunes de les accions impulsades en aquest eix són:
La injecció de 9 milions amb els Plans de Reactivació Econòmica i Social, per donar resposta a les necessitats derivades del confinament; i 2,4 milions amb el Pla d’Impuls econòmic i Social, per fer front a la crisi de subministrament i a l’escala de preus.
Els Bons Reus, una iniciativa de referencia, que ha suposat una inversió d’1,5 milions d’euros i un impacte econòmic de 6,6 milions pel teixit comercial, de serveis i restauració.
El projecte Reus Espais Vius de revitalització estratègica del comerç, amb 24 comerços adherits a la primera fase i 24 a la segona.
Gràcies a l’impuls de Redessa, “Reus és la segona ciutat de Catalunya en percentatge d’ocupació en perfils tecnològics”, ha subratllat Pallarès.
Els serveis d’atenció a persones emprenedores i empreses que impulsen el Mas Carandell i Redessa. Altrament, el portaveu d’ERC, Daniel Recanses, ha destacat que “Reus és referència cultural, amb el Trapezi, una programació cultural estable al llarg de l’any o la commemoració dels anys Gabriel Ferrater, Domènech i Montaner i Xavier Amorós.”
Altres han estat el projecte de renovació dels continguts expositius i la museografia del Gaudí Centre, amb una estimació inicial d’inversió de 3 milions d’euros, i l’organització del World Padel Tour, que situa Reus com a capital mundial de pàdel.
‘Una ciutat preparada i que mira cap al futur’
L’Ajuntament de Reus tanca el mandat amb “una economia sanejada, complint amb tots els indicadors de solvència, i amb capacitat d’inversió i d’acció per encarar els reptes del futur”, subratllava l’alcalde. Les xifres són aquestes:
83 milions d’euros d’esforç inversor, el més gran dels darrers anys.
70 milions d’euros de deute reduits durant el mandat.
97% d’execució dels pressupostos municipals.
Política fiscal justa i solidària, i 5,6 milions d’euros en bonificacions fiscals.
La transformació digital de l’Ajuntament ha generat un estalvi acumulat de més de 16 milions d’euros en quatre anys: el 83% dels tràmits municipals es poden fer telemàticament
La posada en marxa de Reus Energia i l’impuls de les comunitat energètiques, amb la comunitat del polígon Agro-Reus com a projecte estrella.
L’aposta per l’estalvi, l’aprofitament i la reutilització de l’aigua que està fent Aigües de Reus.
Accediu a la memòria en aquest enllaç.
Equip de redacció
