Carles Pellicer i Mariluz Caballero, pesentant avui el balanç financer de l’Ajuntament. Foto: Cedida
La situació catastròfica que es va trobar l’Ajuntament de Reus en 2011, en accedir a l’Alcadia per primer cop Carles Pellicer, ha estat revertida durant els tres mandats següents, ja notable en el primer d’ells, de manera que un consistori que estava intervingut per l’Estat ha reduït en 11 anys el deute en 290 milions d’euros i la ràtio d’endeutament ha passat de ser de 134% -24 punts més del permès legalment- i se situa ara al 70%, cinc punts per sota del que legalment s’exigeix per poder estalviar-se haver de presentar-ho a la Generalitat. A més, l’Ajuntament té ‘cash’ i afirma poder afrontar el futur amb optimisme.
Aquesta és la principal bandera que ha mostrat avui l’alcalde en presentar, junt a la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, el balanç financer de l’actual mandat, que no s’entén sense el context anterior. Un balanç en el que destaca també l’increment inversor, de 83 milios d’euros en aquests darrers quatre anys.
“Deixem un Ajuntament sanejat. Deixem un Ajuntament solvent. I deixem un Ajuntament amb capacitat d’acció”. L’alcalde de Reus ha tancat amb aquestes paraules la presentació pública davant una representació de les entitats econòmiques de Reus.
“Solvència econòmica, resultat d’un model basat en la planificació, el seguiment, el control. És a dir, basat en un model d’Excel·lència. I sempre amb la ciutadania al centre de les polítiques públiques.”, ha afegit la regidora d’Hisenda.
Durant l’acte, Caballero ha explicat la liquidació del pressupost 2022, que es portarà a votació del ple de l’Ajuntament de divendres que ve, i han aprofitat per fer un balanç de la gestió econòmica del mandat 2019-2023. L’alcalde, al seu torn, ha ampliat el balanç als anys dels seus mandats com a alcalde de Reus, des de 2011.
Les principals dades aportades durant la presentació pública són les següents:
Execució pressupostària
L’Ajuntament de Reus tanca el Pressupost 2022 amb un grau d’execució del 97,3%. La mitjana d’execució del pressupost ha estat del 95,7% en el període 2019-2022. Si s’exclouen els anys de pandèmia, amb afectació en l’execució del pressupost previst a 1 de gener, el grau d’execució ha estat del 97,8%. La mitjana catalana és del 85%. Reus, 12 punts per sobre.
El romanent de tresoreria
L’Ajuntament tanca l’exercici 2022 amb un superàvit de 3,95 milions d’euros. D’aquests 3,95 milions, el 80%, és a dir, 3,15 milions, ja estan compromesos amb actuacions en execució procedents d’altres exercicis i que tenen continuïtat aquest any. L’altra part és el romanent de tresoreria lliure; del que es pot disposar lliurement. Són 796.000 euros, que destinaran a reforçar diferents serveis, així com a incrementar les dotacions en ajuts a entitats.
Reducció de l’endeutament
El 2022 es tanca amb un deute de 114,59 milions d’euros, el que suposa una reducció de 70,22 milions d’euros durant el mandat 2019-2023, més d’un 38%.
La reducció és històrica si es compara amb el 2012. Més de 290 milions de deute reduït des de 2012, quan el deute va arribar als 405 milions. Una rebaixa del 71,74% en 11 anys.
Ràtio d’endeutament
La ràtio d’endeutament se situa a tancament de l’exercici en el 70,22%, per sota del règim d’autorització del 75%. Des de 2017 l’Ajuntament de Reus manté la ràtio d’endeutament per sota de règim d’autorització; i molt per sota del màxim legal del 110% que l’Ajuntament va superar els anys 2012 i 2013.
L’esforç inversor
L’Ajuntament de Reus ha fet entre 2019 i 2023 un esforç inversor de més de 83 milions d’euros. A partir d’un pressupost d’inversions de mínims l’any 2012 (molt limitat per l’endeutament) poc a poc i amb esforç, s’han anat millorant les xifres, fins que les inversions en aquest mandat han fet un salt: 2019, 8,3 milions d’euros; 2020, 12,41 milions; 2021, 12,04 milions; 2022, 32,36 milions; i 2023, 18,02 milions.
Estalvi net
La ràtio legal d’estalvi net es va situar a 31 de desembre de 2022 al 4,26%. El mínim legal és del 0%.
Termini de pagament a proveïdors
L’exercici 2022 es tanca amb un període mitjà de pagament a proveïdors de 8 dies. Cal tenir el compte que la fórmula legal de càlcul d’aquest termini que no té en compte els 30 dies que disposen les administracions públiques per conformar les factures.
En els pitjors moments de la crisi, el termini de pagament a proveïdors es va elevar a 191 i 181 dies els anys 2011 i 2012, respectivament.
Reducció de la fiscalitat
La pressió fiscal es troba a Reus un 16,4% per sota de la mitjana de municipis catalans. Si la fiscalitat es posa en relació amb el nivell de renda, l’esforç fiscal representa a Reus un 12,3% menys que la resta de municipis.
L’augment dels ingressos que l’Ajuntament ha experimentat aquest mandat via política fiscal s’explica en un 50% amb la millora de la gestió. És a dir, més eficiència dels ingressos, més inspeccions i lluita contra el frau fiscal. El 2020 es va posar en marxa un Pla d’Inspeccions, que ha fet aflorar 2 milions d’euros en frau fiscal. 2 milions d’euros que s’han consolidat en els pressupostos dels anys 2022 i 2023.
D’altra banda, entre 2019 i 2022, l’Ajuntament de Reus ha concedit bonificacions fiscals per valor de 5,6 milions d’euros. L’esforç en beneficis fiscals ha crescut un 33% entre 2019 i 2022.
‘Un model d’excel.lència’
Caballero ha vinculat la feina feta durant el mandat a la implantació d’un model d’execel·lència, i ha ennumerat alguns dels projectes impulsats des de la regidoria d’Hisenda: el Pla de contractació, el Pla antifrau, el Pla estratègic de subvencions, la lluita contra el frau fiscal, l’aprovació de pressupostos i entrada en vigor l’1 de gener, la reducció del deute, l’esforç inversor, els Plans de Reactivació Econòmica i Social i el Pla d’Impuls Econòmic i Social; i l’Oficina Virtual Tributària.
J. Garcia
Equip de redacció
