.

Els treballs, a càrrec de la foneria Ginfer, consisteixen en la substitució de les peces de ferro rovellades i malmeses per reproduccions de bronze. Foto: Ajuntament

El Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils ha iniciat avui la restauració del monument a Antoni de Gimbernat ubicat al passeig Vidal i Barraquer. L’obra de l’artista Lluís Maria Saumell es va construir el 1968, arran d’un acte acadèmic amb motiu del 150è aniversari de la mort del cirurgià.

Els treballs van a càrrec de la foneria Ginfer de Reus i consisteixen en la substitució de les peces de ferro rovellades i malmeses, situades sota el bloc de pedra calcària, per una rèplica de les mateixes figures en bronze, que és un material molt més resistent a les inclemències del temps. Avui mateix ja s’han retirat aquestes peces de ferro, amb les que l’escultor va voler representar la malaltia i la lluita diària del cirurgià, en contrast amb la llum i la flama de la part superior, que simbolitzen una intel·ligència al servei d’una vocació. 

L’actuació s’emmarca en la tasca de conservació del patrimoni del Departament de Cultura, que l’agost del 2020 ja va restaurar el monument dels Pagesos Veremant de davant de l’antic celler de la Cooperativa i que aposta per l’art al carrer per acostar-lo a la ciutadania.  

El significat del monument 

El monument consisteix en una flama de forma geomètrica a la part superior, que es recolza damunt d’un bloc de pedra dura calcària d’una sola peça provinent d’Ulldecona. A la part frontal del bloc hi ha esculpit el retrat d’Antoni de Gimbernat, tallat endins del bloc, per identificar millor la geometria amb el rigor científic del metge. A ambdós costats del bloc, els escuts de Cambrils i de la Diputació de Tarragona. Sota el bust hi figura la inscripció “Cambrils a Antonio de Gimbernat, gloria de la cirujía española 1734-1816”.

La idea de l’escultor Lluís Maria Saumell era trobar un motiu central que tingués prou força artística i la virtut d’expressar de forma moderna la vida professional de l’eminent cirurgià Gimbernat, la seva saviesa i la lluita contra les malalties i contra la mort. Així, volia aconseguir expressar sense paraules una vida exemplar, apropar-se a la sensibilitat de l’època i fer un elogi del metge i de la medicina. 

Per tot això, Saumell va pensar en utilitzar la llum com a símbol etern de la vida i la intel·ligència i se li va ocórrer projectar una flama fent ús del vitrall emplomat. Exposar a la més amplia avinguda de Cambrils del moment una creació tan expressiva i al mateix temps tan fràgil era una decisió arriscada. Però d’altra banda era gairebé segur que amb aquest element aconseguiria  que el monument no perdés interès i la memòria del fill il·lustre de Cambrils es convertís en una presència i exemple tant de dia com de nit, contribuint també amb la seva llum i colors a embellir el millor passeig de Cambrils d’aquella època.

L’artista volia plasmar millor la idea general d’aquest monument. Per això va decidir introduir uns elements de ferro sota el bloc, al pol oposat de la llum, que es troba a la part més alta. D’aquesta manera, a la part inferior hi ha la malaltia i tot allò que pugna per destruir la vida humana; a la part superior, la tasca tenaç del metge i cirurgià.

L’escultura de ferro es va situar damunt una base de granit procedent de Suècia, que per la seva duresa assegurava una perfecta conservació, i per les seves tonalitats verdoses i nacarades compaginava perfectament amb el ferro. Per decidir a quina alçada se situaria el monument es va consultar a l’arquitecte municipal, i es va decidir per una base encofrada de 1’5 x 1’5 metres de formigó d’un metre d’alçada. 

Antoni de Gimbernat 

Antoni de Gimbernat i Arbós (1734-1816) és un dels cambrilencs més il·lustres de la història. Cirurgià i oftalmòleg reconegut mundialment. Fill d’una família de pagesos benestants, va estudiar a Cervera i després a Cadis, on va aprendre cirurgia de la mà d’en Pere Virgili. Va ser un metge avançat en el seu temps, en les tècniques de cirurgia i oftalmologia, i va ser l’inventor d’una sèrie d’estris i avenços mèdics, destinats a les operacions quirúrgiques i oculars, la qual cosa li va valer el reconeixement mundial. Va ser cirurgià de cambra de tres reis d’Espanya, com ara Carles III. Va dirigir el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i va fundar el Reial Col•legi de Sant Carles.

Redacció