TARRAGONA 21

A menys d’una setmana per al Ple extraordinari sobre els Jocs Mediterranis, la polèmica sobre aquest tema pot arribar a cansar, factor que juga a favor dels seus partidaris: vèncer per esgotament. Davant de qui dóna per fet que un cop es pren una decisió, aquesta és inamovible i immutable, cal combatre aquesta lògica lineal argumentant tantes vegades com calgui per què es considera que la decisió és desencertada. A l’Ajuntament de Tarragona, després del «tripartit a l’ombra» no hi ha el costum de qüestionar les coses, i encara menys d’alçar la veu quan es veuen injustícies. Per això, senzillament, molesta i molt, que hi hagi veus (cada vegada més) discordants.

Una altra argúcia que també utilitzen els defensors de «Tarragona 2017» és la d’atribuir a la majoria de la població tarragonina una suposada il·lusió i esperança derivada de l’esdeveniment olímpic. Un conegut mitjà de la ciutat ho remarcava amb èmfasi. Deuen emparar-se en la teoria de la «majoria silenciosa».

També hem pogut comprovar com la crítica a les incerteses que envolten el finançament dels Jocs Mediterranis es respon amb crítiques sobre una suposada manca de voluntat per crear llocs de treball, una suposada manca d’estima envers la ciutat, i de més arguments demagogs que s’aproximen a un bast intent de xantatge emocional.

Laia Estrada és regidora de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Laia Estrada és regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

La realitat, però, és que el que hi ha sobre la taula és un crèdit de 12 M que haurem de pagar els tarragonins i tarragonines i 8 M que s’han aconseguit en patrocinis; després tenim 14,7 M que s’esperava aconseguir de l’Estat Espanyol però que avui encara no està clar en què es traduirà, 22 M que falten de patrocinis privats i la incertesa absoluta sobre la procedència d’aquests diners en el cas que no s’aconsegueixin.

Ja n’hi ha prou de mentir sobre el suposat llegat d’aquests Jocs: no serviran per a vertebrar la ciutat ni per a solucionar el greu problema d’atur i precarietat laboral que tenim: quants llocs de treball es crearan? Quina temporalitat tindran? De quins salaris estem parlant? I de quines condicions? A data d’avui encara no tenim respostes. Tampoc no serviran per a dinamitzar l’economia local, doncs el turisme associat a aquests macroesdeviments és consumidor de grans superfícies i a sobre s’allotjarà fora de la ciutat.

Quan faltaven pocs dies de les passades eleccions municipals, l’Alcalde Ballesteros manifestava que volia aprofitar els Jocs per posar maca Tarragona, com va fer Barcelona al 92. Poca cosa hi ha de les actuacions que suposadament s’havien de dur a terme, tret de l’Anella Olímpica (i ja veurem en què queda).

Durant tota la campanya de les municipals, a més, el PSC va utilitzar els lemes «Més diàleg i participació». Tirar endavant un nou endeutament de la ciutat – encara desconeixem la xifra total a la que podem arribar, però recordem exemples com el pàrquing Jaume I, que va passar d’uns 4 M inicials a més de 30 M actuals-, amb el 40% del Consistori sense veure-ho gens clar i sense l’aval de la població, no és partir del diàleg i la participació. Per cert, aprofito l’ocasió per a remarcar que el «tripartit a l’ombra» s’ha tornat a articular, s’han acabat les balades de rock&roll.

De la mateixa manera, endeutar les classes populars per un projecte que té dubtoses repercussions positives sobre elles (la realitat social de Camp Clar i Bonavista difícilment millorarà de manera significativa amb la construcció d’una Anella Olímpica, recordem, al costat d’una escola en barracons), no té massa a veure amb apostar per «més polítiques socials», un altre lema que el PSC va emprar en campanya electoral.

Per tant, ni l’Alcalde ni el Sr. Villamayor ni la resta de l’equip de govern haurien d’avantposar els seus interessos partidistes (tothom sap que els Jocs Mediterranis s’han venut com el seu projecte estrella) per davant dels interessos de la ciutadania, i ara mateix és el que estan fent. A dos anys dels Jocs Mediterranis ens trobem en un bon moment per a renunciar-hi (i de pas aclarir els comptes de la mateixa Candidatura), tornar el préstec, tornar els diners dels patrocinis i posar-nos a treballar en aquelles qüestions prioritàries a la ciutat.

Posem-nos a treballar per valorar quines actuacions urbanístiques són les que veritablement permeten cohesionar la ciutat, afavorint la mobilitat a peu i en bicicleta, per exemple, però també restaurant edificis municipals clau i donant-los utilitats socio-culturals com la Tabacalera o la ciutat residencial, per posar només dos exemples de «Grans Runes».

Estudiem fórmules de creació de llocs de treball dignes que serveixin per donar resposta a necessitats reals de la ciutat: energies renovables, polítiques socials (com ajudes a la dependència, llars d’infants, activitats amb i per al jovent, etc.), restauració d’edificis, neteja i salvaguarda d’espais naturals,… I valorem com es pot dinamitzar veritablement el petit comerç.

Tarragona és una ciutat amb moltes mancances i necessitats, però també amb moltes oportunitats. El Pla d’Habitatge Local xifra en 15.000 el nombre d’habitatges buits a la ciutat. Aquesta és una prioritat que cal abordar i que alhora permetria afrontar una problemàtica clau, per posar només un exemple. Cal passar de la Tarragona 2017 i centrar-nos en el 2015. Estem al principi d’aquest mandat, nous grups hem entrat a l’Ajuntament, cal demostrar una forma nova d’entendre i practicar la política municipal, i cal que el «tripartit a l’ombra» es desarticuli i faci una lectura acurada del significat del resultat del 24-M.