.

.

TOTS 21

Laia Estrada és regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

Portem unes setmanes mogudetes a «la Tarragona Complexa». La CUP hem aprovat els pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona i sembla que això ha frustrat algun que altre pla. Els nervis i la ràbia contra la nostra formació des del moment que vam fer públic que estàvem negociant els comptes municipals serien comprensibles si els emmarquem en una mena de conte de la lletera.

El nostre objectiu des del primer moment en què vam trepitjar l’Ajuntament ha estat, únicament, vetllar pels interessos de la majoria de la població tarragonina. Això, en l’actual context de pandèmia, es tradueix en fer uns pressupostos que ajudin a construir un dic de contenció davant la crisi socioeconòmica en la que estem immerses. Per això les nostres han requerit destinar grans partides a habitatge, ajudes socials d’urgència, beques menjador, o projectes educatius per garantir la cohesió social.

Però més enllà de l’excepcionalitat a la que ens ha abocat la Covid19, vetllar pels interessos de la majoria de tarragonins i tarragonines implica, necessàriament, combatre els interessos i els poders fàctics de la ciutat. A ningú se li escapa que ens trobem en un moment crucial, amb la crisi de legitimitat del lobby petroquímic, i per suposat, per la recent anul·lació del POUM.

Així, la CUP és imprescindible tant per apaivagar els estralls de la crisi com per garantir la inevitable confrontació de poders que necessitem a la ciutat i al Camp de Tarragona. Vam donar l’alcaldia a Pau Ricomà amb el lema «FORA LA MÀFIA» i avui hem aprovat els pressupostos repetint el que portem dient des de l’inici del mandat: si ERC i ECP volen fer realitat el canvi que van prometre a la ciutadania, han de veure la CUP com una aliada, malgrat no estiguem al govern, en comptes de veure’ns com una amenaça.

El paper de la CUP al llarg del mandat anterior va ser imprescindible per facilitar el canvi de sigles que demanava la gent; i en aquest mandat la CUP és imprescindible perquè el canvi de sigles esdevingui un canvi de polítiques. Aquest és el nostre paper com a oposició. Per tant, que ningú no es confongui. Que la resta de l’oposició no vulgui utilitzar el paper crític de la CUP amb el govern actual, a vegades i en segons quins temes molt crític, per jugar amb la desmemòria, blanquejar la decadència del PSC i aplanar el terreny per al seu retorn amb els malabarismes que es vulguin – el «fitxatge» de Viñuales ens dona pistes de per on aniran les coses –. I que el govern de Ricomà no pensi que l’amenaça d’un possible retorn de qui tant ens ha costat fer fora, farà que la CUP deixi de fiscalitzar i assenyalar tot allò que siguin renúncies per a la transformació de la ciutat.

Avui hem aprovat els pressupostos municipals sense la garantia que ERC i ECP compliran tot allò que han acordat amb la CUP, però amb la certesa que, si no ho fan, facilitaran que tornin els d’abans.