Imatge de l’acusat de matar un home a Cambrils, d’esquenes, abans de començar el judici a l’Audiència de Tarragona. Foto: Roger Segura
L’acusat del crim de Cambrils, José Antonio A., va voler fer creure als Mossos d’Esquadra que es trobava a Barcelona i que no tenia res a veure amb la mort d’un home a ganivetades. Segons han explicat aquest dimecres els investigadors a l’Audiència de Tarragona, tres dies després del crim el processat va “pactar” una trucada “falsa” amb el seu germà en la qual s’excusava dels fets i assegurava estar a la capital catalana.
L’home, però, tenia el telèfon punxat i els repetidors sempre l’ubicaven a l’entorn de casa seva a Cambrils, amb la qual cosa la policia va decidir entrar al pis per evitar que fugís. Els agents el van trobar dins el canapè abatible d’un llit i, a més, també van localitzar la presumpta arma homicida dins un calaix.
El sergent dels Mossos encarregat de la investigació ha declarat que, un cop van arribar al carrer Juan Sebastián Elcano, on va succeir el crim, va haver-hi “molts problemes” i “reticències” per aconseguir declaracions “fidedignes” i complertes. L’investigador ha explicat que, pel caràcter violent i agressiu de l’acusat i els seus dos germans, i pel fet que presumptament es dedicaven al tràfic de drogues, molts veïns els asseguraven “de forma velada” que l’autor dels fets era José Antonio A. però que, per por, no volien que en quedés constància per escrit. També se’ls va referir un episodi ocorregut unes hores abans en la qual l’acusat proferia amenaces de mort a la víctima.
Un dels investigadors dels Mossos afirma que l’acusat del crim de Cambrils va estar amagat al seu domicili, segons van concloure del posicionament del seu telèfon
Inicialment la policia només va aconseguir un reconeixement fotogràfic d’una testimoni que va identificar “sense dubte” el sospitós com la persona que va discutir amb la víctima abans que morís apunyalada. “En la curta distància i en petit comitè tots ens deien que l’autor era l’acusat”, ha il·lustrat el sergent, el qual ha assegurat que José Antonio A. va ser el principal i únic sospitós des del primer moment.
Aquell mateix 20 de juny del 2018, poc després del crim, uns agents van fer una inspecció al domicili familiar, però no van trobar-hi l’acusat. Per aquest motiu, van dictar una ordre respecte l’individu i van demanar al jutjat que autoritzés la intervenció telefònica de l’acusat i dels seus dos germans, David i Fernando, que també vivien al mateix immoble.
Segons ha explicat el responsable de la investigació, a primera hora del dia 23 -tres dies després del crim-, van registrar una trucada entre l’acusat i el seu germà David en la qual el sospitós deia que estava a Barcelona i verbalitzava un argument “justificatiu” que l’excusava del crim. Els agents, però, van detectar que era una conversa “fictícia i pactada” i que els dos terminals es trobaven dins l’àmbit d’un mateix repetidor de telefonia situat a Cambrils, segons ha corroborat el caporal que va redactar l’atestat.
Mentre buscaven l’acusat, els Mossos van rebre informació d’una testimoni -l’excunyada-, la qual afirmava que José Antonio A. havia confessat el crim a diversos familiars, que quan van entrar els Mossos al pis estava amagat dins el canapè d’un llit i que encara no s’havia desfet de la navalla. Aquesta testimoni va apuntar que el motiu del crim era un deute de 600 euros per droga que la víctima mantenia amb David, un dels germans de l’acusat. A més, també va indicar que a l’acusat li molestava que la víctima acudís sovint al domicili, on adquiria drogues.
Davant d’aquests indicis els agents van accedir al domicili amb autorització judicial a les cinc de la tarda del 25 de juny. A l’acusat el van trobar amagat dins un canapè i el van detenir, i també van localitzar dues navalles -entre les quals una de tipus papallona amb la qual s’hauria comès el crim- i una defensa elèctrica. També van localitzar a l’estenedor unes bermudes amb taques de sang, sobre les quals l’acusat va dir “que eren seves i que la sang també era seva perquè s’havia tallat”.
La fiscalia i l’acusació particular demanen 20 anys de presó per assassinat amb traïdoria, mentre que la defensa sol·licita la lliure absolució de l’acusat.
Equip de redacció
