TARRAGONA 21

El descobriment de la placa ha estat protagonitzat per quatre ciutadans de diferents edats. Foto: Mauri

Una olivera i una placa serviran per recordar eternament no només les víctimes de la Covid-19 a Tarragona, sinó a tots aquells que van protagonitzar amb suor i llàgrimes la lluita contra la pandèmia des de primera línia del front. L’acte, presentat per Yolanda Garcia, organitzat per l’Ajuntament i celebrat aquest diumenge al Parc del Francolí ha servit per recordar emocions i vivències resumides en les quatre persones escollides per descobrir la placa. Una mostra de la societat encapçalada per la noia de cinc anys que va fer el seu darrer aniversari confinada i que va ser la primera a ser felicitada per la Guàrdia Urbana; un noi de 16 anys actiu en les activitats del seu barri de Sant Salvador; una dona xinesa de 36 anys que representa una comunitat molt implicada en el creixement de la ciutat; i per acabar mossèn Xavier Fort.

El mossèn Xavier Fort, ha tingut un protagonisme especial i guanyat a pols: als seus 82 anys va aconseguir superar la pandèmia. Foto: Redacció (TAC12)

El seu cas mereix un punt i a part. Aquest capellà de l’Hospital Universitari Joan XXIII va patir l’atac del virus als seus 82 anys i el va poder superar. El seu ha estat un discurs en el qual ha volgut destacar «les bates de tots colors. Perquè un hospital és com un puzle i es necessiten totes les peces». I ha reconegut que «així com Déu em va enviar el virus, em va enviar uns àngels per infermeres per curar-me». També ha sabut rememorar els moments més dolorosos per tots aquells que van patir la desaparició d’un ser estimat i a qui «no van poder donar les mans» per culpa de les restriccions imposades per impedir l’expansió de la pandèmia. «Els nostres malalts ara estan en bones mans», ha afirmat.

En un esdeveniment que juga amb la simbologia, l’olivera jugava la condició d’element mediterrani i guaridor per les condicions naturals de l’oli. I la placa reflectia explícitament «el record a les víctimes i l’homenatge a tots els col·lectius que han lluitat amb esforç i sacrifici per superar la covid-19». A més, el consistori ha escollit el Parc del riu Francolí, al final del carrer Josep M. Tarrassa, perquè és un espai obert i de gran capacitat no massa lluny de l’hospital Joan XXIII, i de la zona on es troben les dependències de la Guàrdia Urbana i l’hotel de la plaça de les Corts Catalanes que es va fer servir com hospital de contenció de malalts que s’estaven recuperant.

L’escriptora Lurdes Malgrat ha llegit un text literari escrit expressament per a l’ocasió, i els professors de l’Escola Municipal de Música Medir Bonachi (piano), Alexis Lanza (violoncel), Xavier Pié (saxòfon soprano) i Guillem Vellvé (violoncel) han interpretat tres peces musicals. L’última, el popular ‘Smile’, un cant a l’optimisme. La intervenció de l’alcalde, Pau Ricomà, ha oscil·lat precisament entre les ferides obertes «en els mesos terribles» del confinament i l’enfortiment de la societat que n’ha estat el millor resultat provisional. No final, perquè el batlle no ha deixat passar l’oportunitat per afirmar que «no ens hem d’enganyar. Amb la pandèmia encara hi convivim», com demostren els darrers rebrots. Per aquest motiu ha reclamat a la ciutadania mantenir «la mateixa responsabilitat col·lectiva i individual» que la mantinguda durant el confinament.

L’acte no volia ser protocolari, com ha recordat Ricomà, ni premiar «càrrec ni posició social», sinó que estava pensat per donar protagonisme a tots aquells tarragonins que, individualment o en representació d’una associació, havien fet gala d’esperit de solidaritat durant els díficils moments del confinament. Foto Redacció (TAC12)

«Aquest acte vol ser un escalf i una mostra de respecte cap a totes les persones que han perdut un ser estimat» i als quals «no han pogut acompanyar en els darrers moments». També per aquells que han hagut de passar el confinament en espais reduïts, «convivint amb el seu maltractador», en soledat, amb dificultats físiques o mentals i patint escassetat d’aliments. Per això la segona ànima que inspirava l’acte era «el d’agrair les múltiples iniciatives solidàries protagonitzades pels tarragonins» tan anònims (als quals ha demanat disculpes per no haver-los pogut invitar) com «els que individualment o en representació de la vostra associació heu estat protagonistes d’actuacions en favor de la gent de Tarragona». El ventall recitat ha estat força ample per no deixar-se ningú (des de professionals sanitaris, de la neteja, de venda d’aliments i transports fins a agents de la seguretat fabricants de mascaretes i gent de la cultura «que heu compartit les vostres creacions per fer-nos feliços»), però amb especial atenció als funcionaris «dels serveis funeraris, que han hagut de patir una pressió emocional molt forta».

Ricomà ha volgut donar sentit a tot aquest esforç de cara a projectar cap al futur una Tarragona «potent». Donant les gràcies a totes les administracions públiques («quan hem tingut dificultats sobrevingudes sempre hem tingut el vostre suport immediat»), i adjuntant al somni la suma de diferents races, ideologies, religions i orientacions sexuals que conviuen a la ciutat, ha assegurat que «Tarragona serà un èxit si aprenem la lliçó: ens necessitem els uns als altres. I aquest és el primer pas per tenir una ciutat on val la pena viure» i per poder fer front «als reptes» immediats de recuperació econòmica i més a llarg termini, que han de tenir com eixos fonamentals «els drets de les persones i la lluita contra el canvi climàtic». «Hem crescut com a ciutat i seguirem creixent perquè tenim la determinació, la força i la solidaritat per a fer-ho possible”, ha conclòs.

Redacció

 

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies