El pantà de Siurana, per sobre del 90% de la seva capacitat. Foto: Eloi Tost
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) planteja fer una inversió de 28 MEUR en els propers anys per tal de reutilitzar aigua mitjançant tractaments a la depuradora de Reus que després es transferiria a diferents sèquies per tal de reaprofitar-la per regadiu. L’aigua que s’utilitza actualment des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR) s’obté en bona mesura a partir d’un transvasament procedent del riu Siurana. L’obra, que preveu construir dues basses per emmagatzemar l’aigua regenerada, faria que la necessitat d’agafar aigua del Siurana fos menor. Alhora, l’organisme preveu augmentar el cabal ecològic del riu. Un plantejament que es reclama amb força des del Priorat i que es considera clau per al futur de la comarca.
L’ACA va presentar la proposta en la reunió de la Taula del Siurana que es va fer la setmana passada. El plantejament passa per regenerar aigua i utilitzar-ne 1,58 hectòmetres cúbics anuals (hm3/any). D’aquests, 0,17 hm3/any es destinarien a usos urbans de la ciutat de Reus, principalment el reg de zones verdes. Els 1,41 hm3/any restants seran per al regadiu de la CRPR.
El tractament que es faria a l’EDAR de Reus permetria utilitzar l’aigua per regadiu, però no seria apta per al consum humà. Això impossibilitaria, per exemple, que s’enviés de nou al pantà de Riudecanyes, ja que contaminaria l’aigua de boca que s’hi guarda. Per aquesta raó està previst enviar-la a diferents sèquies gestionades per la CRPR mitjançant conduccions. Amb tot, la depuradora tindria capacitat per treballar contínuament, però en canvi la necessitat d’aigua dels regants es concentra en unes dotze setmanes cada any.
Per tal de poder garantir el subministrament durant els pics de demanda, l’ACA aposta per construir una bassa amb capacitat per 300.000 m3 d’aigua entre les Borges del Camp i Riudecols, i una altra de 320.000 m3 entre Reus i les Borges del Camp. Tot i això, l’ACA reconeix que “hi hauria un possible excedent de 3 hm3/any d’aigua regenerada osmotitzada durant els vuit mesos fora de la campanya de reg, que es podria destinar a altres usos”, s’apunta en un document al qual ha tingut accés l’ACN.
Més cabal ecològic per al Siurana
Paral·lelament, a la Taula del Siurana l’ACA ha posat damunt la taula una proposta per augmentar el cabal ecològic del Siurana. Els cabals variarien en funció del mes i oscil·larien entre els 40 litres per segon (l/s) i els 90 l/s. La mitjana estaria al voltant dels 65 l/s, un cabal que aproximadament triplica l’actual, situat en 20 l/s.
Aquests cabals encara no són definitius. La proposta de l’ACA l’estan estudiant els diferents actors de la Taula del Siurana, entre els quals hi ha la CRPR, administracions locals o la Plataforma pel Riu Siurana. La voluntat és tornar-ne a parlar d’aquí dues setmanes en una propera trobada. L’objectiu final és que l’ACA presenti a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) una proposta com a màxim el 22 de desembre, que és el termini que ha marcat l’ens regulador estatal. Cal recordar que la Taula del Siurana ha estat aturada més d’un any i mig. Els cabals s’aplicarien com a molt tard el 2027.
A banda, en la seva proposta l’ACA també preveu que “el cabal alliberat s’ajustarà al cabal d’entrada”. “Quan el cabal d’entrada sigui inferior al cabal ambiental alliberat es deixaran hidropuntes de fins a 300 l/s durant dotze hores un cop per setmana –per mantenir la renovació d’aigua al riu i les basses-, i el cabal ambiental mai serà inferior a 20 l/s”, s’especifica en el document. Alhora també es deixarà anar un “cabal generador” de 2,3 m3/s almenys un cop l’any, durant unes 24 hores. Una operació que preferentment es farà entre març i juny. L’organisme també preveu la implantació d’un “programa de seguiment operatiu i monitoreig” per garantir que es compleixen els cabals fixats.
Segons els càlculs de l’ACA, l’increment del cabal ecològic del Siurana suposa que es deixarien circular 2,21 hm3/any. Actualment s’alliberen 0,63 hm3/any, així doncs l’increment seria de 1,58 hm3/any. Exactament la mateixa quantitat d’aigua regenerada que es destinaria al regadiu de la CRPR i als usos urbans de Reus.
Eloi Tost
Equip de redacció
