TARRAGONA 21

La reina Margarida de Prades. Foto: momentshistoricscatalans

Fou “una de les més belles senyores que hom sabés en lo món”, recordava el cronista Pere Tomic (1438). Margarida de Prades, sembla que nascuda  a Falset i morta a Riudoms, comtessa de Prades, va ser reina de la Corona catalanoaragonesa de molt jove i les circumstàncies van convertir-la en una peça clau en la història de Catalunya.

Reina en haver estat escollida esposa per Martí l’Humà quan les Corts Catalanes se celebraven a Montblanc. Martí l’Humà volia que engendrés un hereu legítim al tron de la Corona. Però pocs mesos després de l’enllaç, el reí morí sense descendència. Això suposaria l’extinció del casal de Barcelona i origen d’un interregne que desembocaria en l’entronització de la casa dels Trastàmara al Compromís de Casp.

Prades vol reivindicar la figura del personatge més conegut de la vila vermella, i vol contribuir a netejar part de la seva imatge segrestada per les males llengües sobre un matrimoni posterior clandestí. Reconeguts experts en política, art, literatura i les paraules de la reina a través de les cartes que han sobreviscut fins als nostres dies participaran al cicle de conferències i actes culturals en unes jornades que se celebraran el mes d’agost, més en clau divulgativa i llegendària. Es podran escoltar algunes de les peces musicals que es crearen a l’època de la reina i veurem representacions teatralitzades.

Antoni Jordà, catedràtic d’Història del Dret per la URV i historiador, en serà el comissari. Seran vuit intenses jornades que portaran a Prades experts d’alt nivell, nacional, estatal i internacional, com Sophie Hirel, de la Universitat Paris-Sorbonne, o Eduard Juncosa Bonet, de la Complutense. La primera d’elles protagonitzarà la conferència de clausura del cicle, abordant el 16 d’agost les paraules de la reina. La història de la Corona d’Aragó (per part de Vicent Baydal, de la Universitat Jaume I), Prades i el seu comtat (Eduard Juncosa), l’art (Jacobo Vidal Franquet, Universitat de Barcelona) i la literatura (Marina Navàs, d’Aix-Marseille Université) centraran l’apartat històric.

Hi haurà espai per a la representació teatral: ‘Margarida de Prades: història i emocions’, un monòleg de reconstrucció històrica sobre la vida i l’època de la reina representada per Rat Cebrian, amb l’acompanyament de Paloma Vicente a la viola de gamba. Serà els dies 10 i 17 d’agost, a les 19 i 22 hores a la capella del castell i a l’esgésia. El preu és de cinc euros.

Resta un concert, ‘Margarida de Prades. Shön und zart’, el 16 d’agost a l’església, amb un programa enlluernador: El cant de la Sibil·la, el Llibre Vermell de Montserrat i d’altres peces de l’època. Dirigirà Xavier Pastrana, amb un cor a cinc veus, llaüt, viella i organetto, un menú per a sibarites.

Hi haurà més novetats. L’alcaldessa, Lídia Bargas, anunciava a la premsa en la presentació de la programació l’interès futur de crear un Centre d’Interpretació de la reina Margarida aprofitant les restes de l’antic castell, que es preveu que s’ampliï amb un espai annex recentment adquirit per l’Ajuntament. Així es vol recuperar l’antiga capella del castell. Es busca “posicionar Prades de cara al futur”.

Sepulcre amb les rests de la reina al monestir de Santes Creus. Foto: Tantarantana/Wikipèdia

El títol de Comtes de Prades és encara vigent a l’heràldica catalana i espanyola i al seu moment es va emparentar amb els ducs de Medinaceli, amb seu a Sevilla. Per això força documentació històrica de les nostres comarques descansa a l’Arxiu dels Medinaceli, a Sevilla i a Toledo. L’antic Comtat de Prades abarcava més o menys el que avui són les comarques del Baix Camp i Priorat, amb algun municipi de la Conca de Barberà.

Margarida de Prades seria enterrada al monestir femení de Bonrepòs, on havia fet cap en vida, situat a peus de la Serra de Montsant, ja desaparegut tot i que en queda alguna resta, i del qual l’historiador reusenc Ezequiel Gort en va publicar una història, posteriorment reeditada. Les despulles de la reina passarien més tard al monestir de Santes Creus.

Jaume Garcia

 

 

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies