.

La imatge tornarà a ocupar el seu lloc al temple tricentenari el proper diumenge amb un acte molt especial. Foto: Ajuntament de Roda de Berà

El proppassat divendres al matí, tot i les inclemències del temps, la Verge de Berà va sortir en peregrinació des de l’ermita que porta el seu nom fins a l’església de Sant Bartomeu. A les set de la tarda va arribar a la parròquia, acompanyada per un gran nombre de feligresos, entre ells la regidora de Cultura, Teresa Ferré, qui també la va portar a les seves espatlles. Finalment, es va celebrar una missa solemne en el seu honor.

La imatge tornarà a ocupar el seu lloc al temple tricentenari el proper diumenge amb un acte molt especial. A partir de les 11 s’iniciarà una processó des del pas sota via ubicat a la pujada fins a l’Ermita, i per torns la pujaran fins el temple on es farà l’entronització i se celebrarà una missa solemne oficiada per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; i pel rector de la parròquia de Sant Bartomeu, Jaume Roig. Després de l’ofici, el grup Julivert oferirà un concert vermut a la plaça de l’Ermita.

Els actes continuaran el mateix diumenge a la tarda, dins del programa que les regidories de Cultura i de Festes han preparat per la Diada Nacional de Catalunya, amb una ballada de Sardanes a la plaça de la Sardana, amb la Cobla la Principal de Tarragona.

Dimarts, 11 de setembre, tindrà lloc la tradicional ofrena floral a Francesc Macià, a les dotze del migdia a la plaça que porta el seu nom. I a la tarda, a partir de les set, s’iniciarà a la plaça de la Sardana el reeixit campionat de llançament de pinyol d’oliva i una botifarrada popular, cuinada per la Penya Blaugrana, i música en viu amb Marc Oriol.

La Mare de Déu de Berà

La tradició explica que la imatge de la Mare de Déu de Berà va ser trobada per uns pescadors en un indret al peu del santuari, dins del mar, anomenat la Roca Plana. Al marge de les creences populars, la talla, d’uns 60 cm de fusta, datada al segle XIII, va ser destruïda, com la majoria dels elements ornamentals del temple, durant la Guerra Civil, un conflicte durant el qual també van ser destrossats l’altar major i dos altars laterals.

En finalitzar la guerra, es va adquirir una nova imatge, una talla de fusta, comprada a un antiquari tarragoní.