Herminia Garcia, mostrant una foto del seu pare. Foto: Tarragona21
Ha guardat durant 78 anys les cartes que el seu pare, l’Isidre, havia enviat a la seva mare, on li pregava: “Cuida sempre de la teva mare”. Així ho va fer i la mare viuria fins als 101 anys. També li deia en la distància del temps que no s’avergonyís d’ella i que anés amb el cap ben alt, que ell no era un criminal ni un lladre, motius pels quals va ser afusellat el 15 de juliol de 1939, quan només tenia 27 anys.
La vallenca Herminia Garcia Nadal s’ha convertit avui en la primera persona que rep el document emès per la Generalitat i que confirma la nul·litat del judici franquista que el Tribunal militar de 1939 va dictar contra el seu pare, condemnant-lo a mort per “rebel·lió militar”. La rebel·lió consistia “a enviar cartes als diaris de Valls”.
És la filla d’Isidre Garcia Ballester condemnat el 12 de maig de 1939. L’Herminia ha recollit el primer document individualitzat, expedit pel Govern de Catalunya al Camp de Tarragona i signat pel conseller de Justícia, Carles Mundó, que dóna fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista.
Isidre Garcia Ballester era el petit de tres germans, treballava de cuiner a la fonda que tenien a Valls, la Fonda Fèlix. També va ser corresponsal quan el van cridar per anar al Front d’Aragó. Va ser militant d’ERC i va fugir a Castelló de la Plana (València) amb el seu germà mitjà, on tenien família, per amagar-se dels militars franquistes. Quan era a Castelló va néixer la seva filla Herminia. Quan Isidre va voler tornar a Valls per conèixer-la va ser capturat durant el trajecte per les tropes franquistes. Els militars se’l van endur emmanillat , el van estomacar, i el van afusellat el 15 de juliol de 1939, amb només 27 anys. L’Herminia tenia 15 mesos. El germà d’Isidre, qui va romandre a València, va poder sobreviure. Anys després, l’Herminia coneixeria el nom dels que el van perseguir.
Aquest matí, el delegat del Govern a Tarragona Òscar Peris i la directora dels Serveis Territorials de Justícia Fina Palomar han fet entrega del document a Herminia Garcia Nadal, en un acte a la Sala Pau Casals de la Delegació del Govern a Tarragona.
El Govern expedirà un document personalitzat, com el que ha recollit la filla d’Isidre Garcia Ballester, amb el nom i cognoms que correspongui, a totes les víctimes del franquisme o a les famílies que ho sol·licitin.
66.590 persones amb dret al document de nul·litat
A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la Dictadura de Franco. Va ser una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials.
Tràmits per fer les sol·licituds
Des del passat 8 de setembre, la sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer presencialment als Serveis Territorials de Justícia de Tarragona, a través de la web del Departament de Justícia i trucant al telèfon 012. En un termini màxim de 30 dies, els documents s’entregaran a la seu i als serveis territorials del Departament de Justícia. Les persones que ho desitgin també el podran rebre per correu electrònic.
El document on el conseller de Justícia, Carles Mundó, fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències, i resolucions s’entrega a les víctimes i a les seves famílies acompanyat d’una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El president hi subratlla que el document de nul·litat “restableix l’honor, la dignitat i la memòria” d’una víctima “injustament processada pels tribunals franquistes”.
Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
El Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica la relació completa de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política, idees o creences i contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.
Equip de redacció
