.

Reconeguda amb el Premi Nacional de Música el 2009, María Bayo és una de les intèrprets líriques més admirades i respectades en el món de l’òpera i de la música barroca, i la soprano espanyola amb més projecció internacional. Foto: Cedida

La reconeguda soprano navarresa María Bayo serà l’encarregada d’aixecar el teló del Centre Cultural el divendres 28 de gener amb l’espectacle “Divina Cleopatra”. Un viatge alhora musical i teatral per conèixer l’última reina de l’imperi egipci amb un repertori que comença amb la Cleopatra de Handel, per després endinsar-se per terrenys més exòtics, sota l’inusual acompanyament de l’acordió, sense renunciar als oripells del Hollywood clàssic.

Arran del record del seu primer paper en l’òpera de Handel, María Bayo torna a parlar-nos de Cleòpatra per compartir amb el públic la seva fascinació per una dona forta, poderosa i que va estimar amb llibertat, però de la qual només tenim constància a partir de la visió esbiaixada de testimonis masculins. De la mateixa manera, tots els compositors o escriptors que han acabat llaurant la seva llegenda com a personatge de ficció també han estat majoritàriament homes. I és aquí on María també té alguna cosa a dir: Com devia de ser Cleòpatra en realitat? Per què la ficció ens l’ha acabat pintant així, una ambiciosa femme fatale, però una dona voluble i libidinosa? Al cap i a la fi, Cleòpatra, amb la seva icònica mort pel verí de la serp, ha estat condemnada per la història de la mateixa manera que totes les heroïnes de l’òpera, sempre castigades per haver somiat en estimar i viure lliures.

Amb aquest muntatge, i sota la direcció escènica de Marc Rosich i la direcció musical de Dani Espasa, María Bayo mostra les mil facetes del personatge de Cleòpatra, ficant-se en la seva pell amb cites que van de Shakespeare a Bernard Shaw. I així, la cantant acaba barrejant els seus punts de vista sobre el polèmic personatge amb la seva pròpia experiència vital, com a dona forta que s’ha fet a si mateixa i que ha arribat molt lluny, però que per aquesta mateixa raó també ho ha hagut de pagar car.

María Bayo

Magnetisme, perfecció o excel·lència són alguns dels conceptes més repetits per la premsa especialitzada per valorar la feina de María Bayo. L’any 2009 la soprano navarresa va obtenir el Premi Nacional de Música que atorga el govern espanyol, sent així reconeguda la trajectòria d’una de les intèrprets líriques més admirades i respectades en el món de l’òpera, de la música barroca i dels repertoris espanyol, italià i francès. Camaleònica i amb grans inquietuds, tant musicals com escèniques, María Bayo interpreta un repertori molt ampli que va des de Handel o Cavalli a Puccini, Debussy, Poulenc i Stravinsky, sense oblidar que ha estat considerada com la millor intèrpret actual de molts dels personatges emblemàtics de les òperes de Rossini i de Mozart. De fet, Bayo és l’única espanyola que ha estat contractada pel Festival de Salzburg, durant quatre temporades successives, per interpretar la trilogia Da Ponte.

Marc Rosich

Marc Rosich (Barcelona) és dramaturg, director d’escena i traductor. Llicenciat en Periodisme (UAB) i en Traducció i Interpretació (UAB), Rosich s’ha format en escriptura dramàtica a la Sala Beckett. Forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, companyia dedicada a la creació d’òpera contemporània. Com a dramaturg ha estrenat, entre d’altres, els següents textos: “Les nits de Salustiana” (La Máquina Teatro, València), “Ocaña”, reina de las Ramblas (Sala Beckett / Escenari Brossa Premi de la Crítica de Bcn al millor musical 2020), “Jacuzzi” (Sala Flyhard), “ASAP” (Sala Atrium), “Ocaña, Königin der Ramblas” (Neuköllner Oper, Berlín), “Árias de Reserva” (Temporada Alta / La Seca), “A tots els que heu vingut” (Teatre Nacional Catalunya), “A mí no me escribió Tennessee Williams” (Fira Tàrrega / La Seca), “Fang i Setge”, amb Josep Pedrals i Marc Angelet, “Car Wash” (Teatre Romea / Stuttgart), “Rive Gauche” (Sala Muntaner), “N&N” (Sala Beckett), “Party Line” (Sala Beckett), “De Manolo a Escobar” (Gira nacional), Finalista al Premi Fundació Romea 2004), “Copi y Ocaña, en el purgatorio” (Teatre Almeria, Tantarantana).

Dani Espasa

Nascut a La Canonja, va estudiar piano als Conservatoris de Tarragona i Barcelona, i arquitectura a la UPC de Barcelona. Ha treballat com a compositor, pianista i director musical d’espectacles de dansa, cinema, televisió i teatre, col·laborant amb directors com Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé i Sergi Belbel. A més de ser productor, i compositor de diversos discos de Lídia Pujol, també és director musical, pianista i acordionista de la cantant Maria del Mar Bonet. També ha dirigit l’ensemble de música contemporània Bcn216, i ha estrenat i gravat peces per piano del compositor Joan Albert Amargós i Enric Granados. Des del 2003 és pianista col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Redacció