La sal marina és un mineral 100% natural que s’obté en evaporar aigua de la mar gràcies a l’acció del vent i del sol. Es tracta doncs d’una indústria ecològica que genera hàbitats basats en aiguamolls, en els quals conviuen centenars d’espècies d’ocells, peixos i plantes.
Cinc empreses productores de sal marina a Espanya s’acaben d’agrupar sota el nom de SALIMAR (Associació de Salines Marines), una associació que reuneix el 85% de la quota de mercat i que neix, entre altres, amb tres objectius clars: “Donar a conèixer les característiques i beneficis de la sal marina, promoure el seu consum responsable en benefici de la salut i reivindicar la funció mediambiental d’una indústria sense la qual no existirien ecosistemes d’enorme riquesa, en els quals viuen i nidifiquen centenars d’espècies animals”, segons l’associació.
Les empreses associades en SALIMAR són Marítima de Sales (Cadis), Infosa (Tarragona), Salines d’És Trenc (Mallorca), Salinera Espanyola (Eivissa i Múrcia) i Bras del Port (Alacant). Entre les cinc sumen un total de 7.200 hectàrees, amb una capacitat productiva mitjana de 720.000 tones anuals de sal marina. La sal marina està present en infinitat d’aplicacions que van del consum humà a la indústria alimentària (salaons, assecadors de pernil, conserveres,...) passant per la indústria química o el tractament d’aigua (descalcificació, electròlisi, etc). En suma, la facturació de les empreses associades és de 46 milions d’euros a l’any.
Singularitats naturals de la sal marina
Hi ha, fonamentalment, 3 tipus de sals. D’una banda, tenim la sal de roca, l’origen de la qual és natural però s’extreu amb tècniques agressives amb el medi ambient, que comporten grans consums d’aigua, ús d’explosius i tècniques de perforació que causen erosió en el mitjà i provoquen efectes irreversibles en l’entorn.
D’altra banda, existeix un altre tipus de sal, anomenada vacuum, l’obtenció de la qual requereix grans consums d’electricitat i calor (ja que es basen en una cristal·lització de la sal forçosa i artificial) produint com a conseqüència grans quantitats d’emissions de CO₂ (deixant una important petjada de carboni), amb el consegüent impacte mediambiental.
Finalment, tenim la sal marina, que s’obté de manera natural per evaporació solar, a l’aire lliure, de l’aigua de la mar, sense produir una agressió ambiental. De fet, l’activitat de les salines marines és un bell exemple de simbiosi indústria-naturalesa, ja que, fruit de la seva activitat productiva, s’han creat paratges d’elevat valor ecològic. Es tracta d’espais naturals que són un clar exemple de compatibilitat dels oficis tradicionals i la conservació del mitjà.
La composició de la sal marina també és diferent: malgrat que totes les sals a la venda superen la concentració de clorur sòdic del 97% exigida per la llei, la marina complementa aquest clorur sòdic amb oligoelements tals com el potassi o el magnesi, un element benvolgut per la seva capacitat per a transmetre fidelment els sabors del menjar.
Equip de redacció
