La revolució del 14 de juliol al Consell acaba sense ferits

🔊 Escoltar la notícia

Emocions a flor de pell, càrrega política i certa sorna mediterrània d’agrair van ser el condiment de la ‘revolució’ gens sagnant duta a terme aquest divendres 14 de juliol al Consell Comarcal del Tarragonès. El membre del PDeCAT Pere Virgili va cedir la presidència al socialista Daniel Cid en virtut del pacte de govern entre tots dos partits segons el qual es repartien els quatre anys de mandat. Sent l’únic candidat, va obtenir 17 vots a favor i tretze en blanc complint així el guió esperat.

L’alcalde de Vespella de Gaià va començar marcant discurs. Bilingüe tant a l’hora de prometre sense imperatius el càrrec amb la mà damunt d’un exemplar de la Constitució com en la seva presentació en societat. “És un doble honor: ser president d’aquest ens i el seu primer president socialista en els 30 anys de vida d’aquesta institució. Ho donaré tot per no decebre”, va afirmar emocionat tot rememorant com, de jove estudiant al Seminari, es colava amb els seus amics per jugar dins de l’edifici que ocupa l’actual seu quan era només un conglomerat de fustes: “És molt curiós les voltes que dóna la vida”. I això a pesar que, com ell mateix va reconèixer, “aquesta legislatura ni tan sols havia de ser conseller comarcal”.

Amb presència dels pesos pesants de les executives de tots dos partits, Cid va creure “en l’existència ara sí de brots verds. Ara el que hem de fer és no dilapidar-los, ni robar-los, sinó gestionar-los en favor d’aquells que ho necessiten”. Per això va demanar no fer política en un organisme supramunicipal com és el consell “ni d’esquerres ni de dretes, perquè no he conegut mai cap carretera o transport escolar que sigui de dretes o d’esquerres. Moltes vegades només cal aplicar el sentit comú”.

Lluna creixent i minvant…

Cid també va mostrar un costat sorneguer que val el seu pes en or. “Estic molest. El meu avi era pagès i sempre em deia que el millor moment per començar alguna cosa és en lluna creixent. I resulta que han posat el plenari en lluna minvant”, va etzibar poc abans de jugar amb la coincidència amb la data de la Revolució Francesa: “A veure si em tallen el coll”.

Res que pugui posar en perill la solidesa d’un pacte lloat per Cid (“hi ha bona sintonia i els resultats canten”) i pel seu predecessor. Virgili va cedir el testimoni assegurat que havia treballat “molt còmode amb els companys del PSC en un govern de centralitat” i agraint la feina duta a terme tant per la gerent (Isabel Vidal, que serà substituïda per Nicolás García) com pels treballadors de la casa. “Jo era dels que de vegades donava la raó als que discutien la validesa dels Consells Comarcals. Ara, després de dos anys com a president, ja tinc arguments per rebatre’ls després de veure la feina que s’ha realitzat, especialment en matèria de serveis socials”.

L’urna “clandestina”

El plenari extraordinari es va celebrar en una sala amb calors tropicals, tan plena d’invitats que a l’hora de fer encabir cadires com el Tetris més d’un va exclamar que “semblem estar en un avió de línies aèries barates”, amb la presència d’un incombustible Josep Gomis i amb els tocs d’humor (Virgili va ensenyar el vot en passar per davant de Cid per estalviar tremolors) protagonitzats pel conseller Josep Maria Santamaria. Membre de la mesa d’edat en condició de més veterà prèvia a la votació, juntament amb el més jove de la casa, Daniel Rodríguez, va deixar anar sense embuts un “sort que només tenim una candidatura” que va ajudar a relaxar l’ambient. Com quan va demanar l’ajut “d’una urna clandestina” que més d’un va veure com reutilitzable el pròxim 1-O. El seu comiat va ser de traca i mocador: “Perdonin si hi ha hagut alguna desorientació, però és que fa poc temps que sóc gent gran jo”.