el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, i el vicepresident de l’associació i president de la Comissió de Medi Ambient, Javier Sancho, intervenint al Parlament
L’Associació Empresarial Química de Tarragona va comparèixer aquest dijous davant la Comissió d’Empresa i Treball del Parlament de Catalunya, on va posar en valor el ‘caràcter essencial’ del sector petroquímic tarragoní per al territori i per l’economia catalana, i on també va presentar als membres de la comissió les seves perspectives i reptes de futur, així com les amenaces que condicionen la seva competitivitat.
En aquest sentit, el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, i el vicepresident de l’associació i president de la Comissió de Medi Ambient, Javier Sancho, van explicar que el sector treballa ‘decididament’ per fer front a la seva necessària transició energètica cap a la neutralitat climàtica i cap a l’economia circular, així com també per consolidar l’actual teixit industrial i atreure noves inversions al Camp de Tarragona.
Alhora, però, van remarcar la necessitat d’acompanyament, en aquests processos, de les Administracions i els poders públics, que juguen un paper clau a l’hora de facilitar les condicions per tal que la indústria catalana en general, i la química en particular, puguin fer front a tots aquests reptes de present i de futur en igualtat de condicions respecte de la resta d’Europa.
Es va fer especial èmfasi en qüestions de regulació que són competència del Parlament de Catalunya, com ara la moratòria a la instal·lació o ampliació d’incineradores de residus, que es va tornar a insistir en què representa un ‘clar factor d’incertesa’ i un ‘fre a la competitivitat de la indústria catalana’, tenint en compte que, segons la Unió Europea, la incineració ‘és la via de gestió correcta per a determinats residus’. El mateix catàleg de residus de Catalunya contempla que, en determinats casos, la incineració és la millor opció, o fins i tot l’única. Per tot plegat, des d’AEQT es va demanar als membres de la Comissió que d’aquesta moratòria quedin exclosos els residus perillosos.
Igualment, es va incidir en el greuge que suposaria un nou impost al CO2 exclusivament català: una iniciativa que no té referents a Europa, que representaria una doble imposició, i que minvaria la competitivitat de les empreses ara ja no només respecte de la resta de la UE, sinó directament respecte de qualsevol altra regió espanyola.
En clau de transició energètica es van plantejar altres propostes relacionades amb tecnologies pont que han de permetre anar assolint els objectius de descarbonització mentre les tecnologies definitives no siguin competitives i estiguin disponibles en suficient quantitat. Per exemple, el reconeixement del paper dels combustibles renovables, e-fuels i bio-gasos com a combustibles alternatius i complementaris d’ús immediat, o una aposta ferma pel reciclatge en totes les seves vessants, també el reciclatge químic, i pels denominats processos CCUS de captura i emmagatzematge de CO2 per al seu ús posterior com a font d’hidrogen baix en carboni.
Finalment, encara en clau de transició energètica, també es va fer arribar als parlamentaris la petició de que el Centre de Recerca de l’Hidrogen s’instal·li a Tarragona, com a epicentre de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.
Els representants de l’AEQT també van posar en valor, durant la compareixença, les característiques, magnituds i contribucions de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona a l’economia del territori i del país: 34 empreses, uns 20 milions de tones de producció anual (de més de 200 productes petroquímics diferents), primer exportador de la demarcació i responsable de gairebé el 70% dels moviments del Port de Tarragona, i genera llocs de treball amb alts nivells de talent i formació, amb ocupació estable i de qualitat: prop de 12.000 llocs de treball entre directes i indirectes, i fins a 35.000 d’induïts…
Alhora, van remarcar que la contribució del sector va molt més enllà de l’impacte econòmic: productes essencials per tots els àmbits de la societat, pol d’atracció de talent, de recerca, d’infraestructures… Contribucions que són imprescindibles per al Camp de Tarragona i que el sector vol mantenir en les properes dècades. Per aquest motiu, van reiterar els representants de l’AEQT, és imprescindible fer front a les esmentades amenaces que posen en risc la seva competitivitat, amb la complicitat i acompanyament de les Administracions i en general i, en particular, amb una aposta per la indústria més explícita i estratègica per part del Govern de Catalunya.
Equip de redacció
