HÉRCULES 1 – CF POBLA DE MAFUMET 1
Imatge del partit entre l’Hércules i el Nàstic. Foto:Carla Cortés
Hi ha camps que són més que un simple camp de futbol. Hi ha estadis que són una institució i que només el fet de sortir pel túnel de vestidors i trepitjar la gespa ja veus que l’entorn que acompanya el teatre de l’actuació és diferent al que està acostumat.
El repte per La Pobla de Mafumet era grana, era el d’actuar en una d’aquelles places reservades per a les grans occasions i on els jugadors semblen petites figuretes que es mouen sobre un taulell perfectament dibuixat.
L’objectiu encara és més complicat quan amb quarant-un minuts jugats, tot un vell roquer com Paco Peña, et marca un gol que podia haver sentenciat el partit, per allò de la psicologia dels encontres. Lluny d’això però el filial del Nàstic no ha llençat la tovallola i el remar i remar de la segona part, ha tingut recompensa amb una genialitat d’Stephane Emana en enganxar una centrada a l’interior de l’àrea i rematar de forma acrobàtica al fons de la porteria de l’Hércules.
Un Hércules-Pobla de Mafumet sembla fins i tot un partit poc probable fa uns anys quan uns bregaven a la primera divisió i els altres lluitaven en caps de la territorial catalana.
Noms com Gato, el porter Chema, Paco Peña, Pichu Atienza o els ex Nàstic; Adri Cuevas, Chechu Flores o Javi Portillo, no han estat suficients per tombar al jove equip de Martin Posse que ha tornat de terres alacantines amb un punt i un gol per emmarcar d’Emana.
L’empat a La Pobla li ha servit per sumar cinc jornades sense perdre i per seguir fora dels llocs de descens. Els poblencs tenen un punt més que Sabadell i Olímpic de Xàtiva i dos més que el Barça B, tots ells ja en zona de descens.
El Gol d’Emana. Imatges cedides per CF Pobla de Mafumet.
Equip de redacció
