.

RdP_092022016

El mercat de treball de la província de Tarragona, tot i evolucionar d’una forma marginalment positiva, es comporta comparativament pitjor que la resta de demarcacions catalanes, sobre tot Barcelona i Lleida, i que la mitja catalana.

Els punts més febles d’aquest anàlisi comparatiu són els diferencials en la taxa d’atur i en la taxa d’ocupació, i la sobtada contracció de l’ocupació al sector industrial.

Els factors que motiven aquest comportament són diversos, però sí cal parlar d’una clara feblesa del teixit productiu, sobre tot si s’avalua el pes de la intensitat empresarial, tant en termes de comptes de cotització a la Seguretat Social com de treballadors autònoms.

Si analitzem els quadres d’intensitat empresarial i d’intensitat de treballadors autònoms, es palesa amb claredat que la província de Tarragona és la demarcació catalana que menys empreses i autònoms té per 1.000 habitants, amb diferencials que, en alguns casos, resulten preocupants.

La feblesa del teixit empresarial i de l’autoocupació és prou preocupant, tot tenint en compte que la dependència vers a les grans empreses dels diversos sectors productius pot considerar-se com un factor que llastra la millora del creixement de l’ocupació.

En aquest sentit, preocupa singularment l’atonia de l’ocupació del sector industrial, que continua contraient-se, la qual cosa pot estar relacionada amb la manca de dinamisme de les activitats tradicionals del secundari tarragoní.

Aquesta atonia té molt a veure amb el comportament del sector químic, que resta afectat per l’existència de fortes dinàmiques de sobre capacitat a nivell global, d’absència de capacitat de decisió i de limitat atractiu per a les noves inversions, per serioses mancances en matèria d’infraestructures i per alt preu de l’energia. Un mal comportament del sector químic és prou determinant per l’evolució de tot el sector secundari de la província, doncs no deixa d’ésser un element essencial en la seva configuració,

Per altra banda, la resta de branques d’activitat del sector industria tarragoní no presenten el nivell de dinamisme que altre indrets de Catalunya, més relacionades amb sectors molt vinculats amb la demanda i, en particular, amb el mercat interior.

Per tant, és difícil que la resta de branques industrials presents a la demarcació de Tarragona: productes metàl·lics o agroalimentari, tinguin la capacitat suficient com per esperonar el creixement de l’ocupació a la indústria i contrarestar l’atonia del sector químic i de les seves activitats auxiliars.

Per aquesta raó, i en un context encara d’estancament del sector de la construcció, el creixement de l’ocupació depèn bàsicament de l’evolució del sector terciari. Tanmateix, la capacitat d’aquest sector és limitada, doncs ja ho ha fet prou bé en la història recent, tot tenint en compte que es troba en un nivell històricament màxim d’ocupació.

Per generar una nova embranzida en aquest sector, i de retruc, al de la construcció, fora necessari l’endegament d’un nou gran projecte que suposés un canvi qualitatiu, de la mateixa que ho va ser Port Aventura en el seu moment. La posada en marxa d’una gran inversió del tipus BCN World o de característiques similars, suposaria una ampliació de l’oferta i un clar esforç per aconseguir la seva desestacionalització, tot assolint noves fites en matèria d’ocupació.

Igualment, l’endegament d’aquesta inversió suposaria una forta embranzida pel sector de la construcció, tot tenint en compte que aquesta activitat es troba en mínims històrics. Si l’atur a la demarcació de Tarragona es vol rebaixar de forma substancial i amb certa rapidesa, la dinamització del sector de la construcció ñes essencial, ja que la materialització d’un pretès canvi de model productiu resta encara molt lluny de concretar-se a les contrades tarragonines.

En qualsevol cas, esdevé en prioritari disposar d’un projecte de gran volada que esperoni a l’economia de la demarcació i que injecti il·lusió als seus principals agents econòmics, amb l’objectiu de capgirar una evolució del mercat de treball que , a hores d’ara, continua sent substancialment pitjor a la província de Tarragona que a la resta de Catalunya.