TOTS 21

Una vista de La Pobla de Montornès. Foto: Ajuntament

La pandèmia i les seves servituds està provocant moviments de població en les localitats del Tarragonès més properes a Barcelona. Tradicionalment, la zona de costa del Baix Gaià ha tingut una àmplia relació de mobilitat per feina i oci amb l’àrea metropolitana de Barcelona.

Doncs bé, el coronavirus està causant, dades en mà, increments ‘molt notables’ de població que s’empadrona concretament als municipis de Creixell, Roda de Berà i La Pobla de Montornès. I de rebot, apareix un fenomen nou: la venda massiva d’apartaments, xalets i adosats com a primeres residències. A Torredembarra, hi ha hagut 484 empadronats entre maig i l’agost, 126 més que en el mateix període l’any passat, informa l’Ajuntament. A Altafulla, en canvi, l’increment és gairebé el matex que el de 2019.

L’expressió de creixement ‘molt notable’ és de l’alcalde de Creixell, Jordi Llopart, que és el municipi que més ha increment el seu empadronament, de manera total i percentual, des que el passat 13 de març començava un confinament domèstic de dos mesos i quan a l’agost es reproduïa el virus de manera més accelerada del previst pels experts.

Entre primers d’any i el mes d’octubre, Creixell ha viscut un creixement de nous empadronats de prop de 500 persones, exactament, 490, i ha passat de 3.518 empadronats a 4.008, un 12,23% més, superant una barrera que l’acosta als desitjats 5.000 habitants empadronats, que donen dret a moltes més ajudes i subvencions que les actuals.

L’alcald de Creixell, Jordi Llopart, a l’esquerra, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21

La picaresca

L’alcalde de Creixell matisa que aquestes dades caldrà després depurar-les amb les baixes del padró quan es facin oficials per observar el total de l’incement poblacional, que en tot cas és indiscutible i ve marcat per la pandèmia. ‘Pràcticament des del mes de març ho notem’, subratlla a Tarragona21. L’Ajuntament constata que gent de Barcelona, Sabadell, Terrasssa o L’Hospitalet de Llobregat decideixen empadronar-se a Creixell perquè tenen una segona residència o vénen de lloguer i ‘pot haver un tant per cent que teletreballi’. ‘Entenc que vinguin a Creixell perquè aquí es viu molt més bé, la qualitat de vida no té res a veure amb la dels llocs de procedència, tenen espai, poden sortir a passejar i no pateixen aglomeracions’.

Ara bé, també existeix la picaresca d’aquells que ‘trobant-se empadronats a Barcelona, empadronen la seva dona a Creixell i sempre podran dir que retornen a casa, o aquells que es fan un volant d’empadronament a Creixell, però al DNI encara figuren empadronats a Barcelona, així es poden desplaçar’ superant els confinaments.

Evolució del padró d’habitants de Roda de Berà des de l’inici de la crisi immobiliària. Font: Ajuntament

A Roda de Berà, les xifres marquen un increment de 373 habitants entre el mes de gener d’enguany i el 2 d’octubre passat, és a dir, de 7.005 a 7.378 empadronats. Si ens fixem entre el 13 de març, dia del confinament, i el 7 d’octubre, darrera dada, el creixement és de 340 habitants, és a dir, gairebé un 5% més. Cal matisar-ho: des del 13 de març fins al 7 d’octubre es van empadronar un total de 437 persones, i el creixement poblacional absolut va ser de +340 persones, tenint en compte les baixes del padró i les defuncions. Crida encara més l’atenció a Roda si fem la comparativa des de l’inici de la crisi immobiliària de 2008: més de mil empadronats des d’aleshores, tenint en compte que durant els anys més durs de la crisi, el padró gairebé no es va moure.

‘Uns s’empadronen perquè així regularitzen la seva situació, creiem que al votant del 10%, i altres ho fan per la pandèmia’ afirma el seu alcalde, Pere Virgili. ‘Habitualment, quan acaba la Festa Major d’estiu, notem un descens de la població resident, menys enguany, que ha aguantat fins a la diada de l’Onze de Setembre. Ens ha vingut tota la segona residència disponible, i ho notem amb el consum d’aigua i la generació de brossa’.

L’alcalde de La Pobla de Montornès, Francesc Larios. Foto: Cedida

A La Pobla de Montornès, l’increment de l’empadronament ha estat del 3,8%, passant de 3.001 habitants el mes de març a 3.115 a finals de setembre passat. ‘És un creixement molt significatiu per al poble’, relata el seu alcalde, Francesc Larios. Si es confirma que superen els 3.000 empadronats, un cop restades les baixes, ‘perdrem subvencions que ens donen per no arribar a aquesta xifra’. La llei castiga especialment les poblacions que es troben entremig dels 3.000 i els 5.000 habitants, ja que en ambdós extrems hi ha importants subvencions a rebre.

Larios dóna tres raons per explicar l’increment del padró: ‘Es tracta de gent de la zona de Barcelona que ha comprat un habitatge a La Pobla, gent que té aquí la seva segona residència i aquells que s’empadronen a La Pobla quan han acabat d’inscriure la canalla al col.legi de Barcelona’, és a dir, una certa picaresca també s’hi dóna, de manera que si es decreta un nou confinament domiciliari podran venir a La Pobla.

Beneficia a Creixell, a Roda de Berà i a La Pobla de Montornès que s’hi empadroni més gent? Les respostes són relatives i s’apunta una conclusió genèrica: ‘Beneficia més a les empreses, als comerços, a l’efecte que pugui tenir en l’ampliació d’escoles’, afirmen els alcaldes consultats, i no tant a l’Ajuntament quan a major fiscalitat, que haurà de fer front a la retirada de més residus, com la brossa, o haurà d’ampliar el senyal de wifi, com volen fer Roda de Berà i Creixell per cobrir zones encara fosques i que la població afectada, alguns dels quals teletreballen, els demana. A Roda hi ha també servei wifi a partir d’antenes: ‘Un càmping té 50 antenes de wifi per oferir el servei’, cita l’alcalde.

L’alcalde de La Pobla destaca un efecte negatiu: ‘Com a regidor d’Hisenda que sóc, observo que perdrem ajudes si superem els 3.000 habitants’. Larios també subratlla que els empadronats ho són de les urbanitzacions del terme, no del nucli, ‘i aquesta gent sol usar el cotxe i anar a fer les compres a Torredembarra i no al poble’. La venda d’immobles s’ha multiplicat a les urbanitzacions Poblamar, Castell de Montornès i Flor de l’Ametller. Aquí sí es beneficien les empreses promotores i de retruc s’evita que hi hagi més ocupacions d’habitatges buits, un problema que també es dóna a La Pobla.

Es dispara la venda d’apartaments de primera residència

A La Pobla de Montornès s’ha disparat la venda d’immobles a les urbanitzacions: ‘Hem venut tot el que teníem en dos mesos, no ens ho esperàvem’, afirma la gerent d’Immomontornès, Mari Carmen, que treballa en les urbanitzacions del terme i també a la de Clarà, a Torredembarra. ‘És un efecte directe de la pandèmia. Fins aleshores es venia poc, i ara ho hem tret tot el que tenia millor preu, fins a 200.000 euros. I el que és més car s’acabarà venent, més a poc a poc, perquè hi ha un fenomen nou: es tracta de primeres residències. La gent es ven la casa i ve a viure aquí’.

Famílies de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, i en menor mesura, de Lleida i Tarragona, ‘a qui els seus pares els han comprat l’adossat’ a La Pobla de Montornès o a Torredembarra i que ‘o bé teletreballen o no els fa res deixar el cotxe estacionat a l’estació de Torredembarra i anar a treballar a Barcelona en tren’.

A Torredembarra, respecte a les noves altes, el 60% vénen de Barcelona, el 20 % de Tarragona, el 10% de la resta de províncies de l’Estat espanyol. I el 10% restants provenen de diversos països, encara que majoritàriament són de Colòmbia i Marroc. La major part de les altes provinents de Barcelona dels mesos de juny a agost ‘són a segones residències per si es tornava a produir un confinament’, informa el consistori.

Pere Virgili: ‘Farem una campanya per promoure el teletreball a Roda de Berà’. Foto: Tarragona21

El teletreball

Apareix el teletreball. ‘Volem facilitar-lo, és fonamental, i no només per fer front al confinament, sinó pels canvis que hi haurà en el treball, evitant desplaçaments, reduint la contaminació i els accidents de trànsit, i fins i tot rebaixant els nervis’, afirma l’alcalde de Creixell.

A Roda de Berà, el seu alcalde anuncia una propera campanya: ‘Volem promocionar Roda de Berà com a localitat on es pot teletreballar. Busquem el perfil d’un o una professional liberal, amb una franja d’edat jove, amb canalla, i que puguin tenir necessitats com formar part d’un club esportiu, usar la piscina o els restaurants. Això ens ajudarà a desestacionalitzar la temporada turística’. Justament, les dades indiquen que la mitjana d’edat de la població s’està rejovenint a Roda de Berà: gairebé vuit anys més jove en els últims 12 anys.

Jaume Garcia