TOTS 21

Cavalcada de Reis del 2017. Sembla tant lluny… Foto: Júlia Abelló

L’Associació d’Amics de la Catedral ens proposa una juguesca un dia tan especial com aquest. I com que des de Tots21 ens afegim als que enyoren la normalitat, també «trobarem a faltar aquesta nit -com proposen des de l’entitat-: guardar lloc als més joves que arribaran amb el temps just -després de comprar la darrera joguina-, per veure la desfilada, el neguit dels petits esperant la cavalcada, les sirenes dels vaixells, les llums de les motos de la guardia urbana, els cavalls proveïts de capes vermells, les trompetes, l’escut de la ciutat enfilant el carrer de la Unió ….. i no ens podem deixar els caramels!!! Quina festa!!. Avui hi havia pressa per arribar a casa on els Reis ja havien deixat les joguines. Hi anavem tots, ningú es volia perdre les cares infantils barreja d’alegria, neguit, sorpresa, encís … Els embolcalls dels regals omplien el terra del menjador, mentre els grans miraven embadalits i sense perdre’s cap gest dels petits.

Es cert, avui no serà així, però sabem que tots celebren amb nosaltres aquesta festa tot esperant la propera que, si Déu vol, tornarem a estar tots junts!!!!

Us adjuntem un petit text del llibre ‘100 anys de la festa i cavalcada dels Reis Mags a Tarragona’, per tal de recordar com era aquesta nit a Tarragona, ara fa més de 100 anys!!!

Demà, diada de l’Epifania, us enviarem el nostre regal de Reis, amb representacions d’aquesta festivitat a la Catedral.

Bona nit, quedeu-vos a casa i recordeu a les 18h pel Tac12, Cavalcada de Reis a Tarragona»

«Des d’antic, a casa nostra…»

«Des d’antic, a casa nostra, la festa dels Reis ha estat acompanyada de festes casolanes i comunitàries. Era costum que els Reis portessin presents a la mainada i, per tal d’apaivagar la frisança infantil, s’havia establert el costum que la quitxalla, uns dies abans, i sobretot la vigília de la festa o de la nit màgica, al capvespre, circulessin pels carrers o fins i tot sortissin de la ciutat per anar a esperar els Reis pel camí. Solien anar-hi amb fanalets encesos, teies o torxes d’espígol tot cantant corrandes, o fent soroll amb esquelles, campanes, trompetes de llauna o corns marins, per tal de “cridar els Reis”. El pas dels Mags aquella nit anava i va acompanyat del son neguitejat dels menuts i les sabates deixades al balcó o a la finestra, en senyal que hi havia canalla a la casa, acompanyades d’un plat amb aigua, per si els cavalls dels Reis tenien set, i galetes o pa per als Reis. Si algun dels petits volia espiar el majestuós pas de Ses Majestats, només ho podia fer possible si portava una canya verda; però a l’hivern no n’hi ha.

Avui en dia la festa dels Reis, per als infants, consisteix, més o menys, a rebre joguines, simples, més o menys complexes, contes i llepolies que podran escollir entre una gran oferta del mercat, que els Mags deixaran al balcó o a l’interior de la casa un cop hagin constatat, mitjançant les sabates posades al balcó o a la finestra durant la nit anterior a la festa, que allí hi viu canalla. Durant els dies previs els infants escriuen la carta als reis Melcior, Gaspar i Baltasar per demanar allò que desitgen i que prèviament han vist als aparadors de joguines, o simplement anunciats a la televisió o a les revistes especialitzades. Amb el desig de poder veure satisfeta la demanda, es comprometen a portar-se millor, per tal que els Reis acomplexin els seus desitjos i no els portin carbó, alhora que es preparen emocionats per a l’arribada dels Reis i lliuren les seves missives a algun dels patges repartits en diferents centres comercials o oficials, que els les canvien per caramels.

Per tal de recollir la memòria històrica de la festa i que no s’escapés res, ha calgut repassar la premsa i extreure’n les principals notícies i anècdotes que hi fessin referència, per poder ser així veraços en la redacció. El resultat d’aquesta consulta ha estat molt enriquidora, tot i que, dels seixanta diaris i revistes publicats a la nostra ciutat entre els anys 1808 i 2010, digitalitzats fins al 1969, només divuit ens ofereixen algun tipus de ressenya d’aquesta festa.

En termes generals, en el període 1808-1910 localitzem petites notícies esparses que fan referència als anuncis de les botigues de quincalleria o joguines, més o menys prolíferes segons els anys, i als infants pel que fa a la popular forma que tenen de celebrar la festa per tal de reclamar l’atenció dels Reis Mags i que els portin joguines o llepolies. Expliquen també com han de deixar les sabates a les finestres o als balcons perquè els Reis identifiquin on viu la mainada. Tampoc hi falten els recordatoris a la festa religiosa, destacant els principals fets relatats en els evangelis i les celebracions dels oficis religiosos d’aquest dia. Alguns diaris aprofiten l’oportunitat per relacionar aquesta festa amb fets polítics del moment, que actuen com a “regals” dels Mags al poble; per exemple, l’anunci dels impostos d’hisenda.

Unes cròniques publicada pel Diario de Tarragona (13/1/1888) i per El Mercantil (15/1/1888) informen que l’observatori de Greenwich anuncia que aquell any apareixerà la famosa estrella que va guiar els Reis Mags fins a l’Infant Jesús. Comenten que l’estel té una llum bastant intensa, segons els astrònoms, i que és una més de les moltes estrelles que vaguen pel firmament i que es fa visible cada tres-cents quinze anys, tot i que la darrera vegada que es va fer present es va avançar set anys.

El recorregut periodístic en el qual redescobrim el passat i que us oferim a continuació, i on les notícies esdevenen elements de referència que mostren la petjada col·lectiva de diferents generacions de tarragonins, ens facilitarà la comprensió de l’evolució de la festa, alhora que constitueixen una manifestació escrita d’inapreciable valor per a la història de la nostra ciutat. Ens permet també apreciar que la metamorfosi esdevinguda és innegable, i la transformació de la festa, impressionant.

Així doncs, la primera referència a aquesta festa l’ofereix el Diario de Tarragona (4/1/1865), que al·ludeix a un sorteig de quatre galls, deixats pels Reis Mags al passar pels Campos de Recreo, que seran sortejats entre els assistents, menors de dotze anys, a la funció de les dues de la tarda. El mateix diari, el 4 i el 6 de gener de 1866, publica els anuncis de dues pastisseries: “La Maravilla. Gran confiteria, pasteleria y reposteria”, al carrer Major i Merceria, i “Confiteria y pasteleria de Pablo Ribas”, al carrer Portalet cantonada amb la plaça de la Font, que fan publicitat dels seus productes amb motiu de la celebració dels Reis, dia en què la canalla reben un aguinaldo o propina. Ambdues ofereixen un número per a un sorteig, passades les festes, per cada 4 rals de despesa que faci el client.

Una sèrie de notícies de mitjan segle xix ens confirmen l’entusiasme amb què se celebrava aquesta festivitat a la nostra ciutat, sobretot la mainada.

Una comparsa de niños con trajes típicos y en representación de los Reyes magos y sus comitivas, acompañados de una música, recorrió algunas calles de la parte alta en la mañana de anteayer […] organizada por una de las congregaciones en que están fraccionados los alumnos del Seminario conciliar, y su objetivo fue ir a cumplimentar al señor Arzobispo […]

(Diario de Tarragona, 8/1/1867)

[…] como de costumbre, resonaban por las calles los ecos de los cuernos que los chiquillos estaban tocando con afán, y con toda la fuerza de sus pulmones, llamando á los Reyes. Algunos iban con cuerdas encendidas para alumbrar a los Magos, que no venían, y hubo mas de una chamusquina.

(Diari de Tarragona, 6/1/1872)

Los muchachos callejeros armaron ayer un ruido infernal por estas calles con sus trompetas y cuernos, anunciando la venida de los reyes magos. Las tiendas de juguetes y las confiterías se hallaban anoche iluminadas viéndose en ellas a muchas mamás comprando algún objeto para sus hijos.

(Diari de Tarragona, 6/1/1878)

Los muchachos callejeros armaron anoche un escándalo con sus bocinas y hachas de esparto, siguiendo la tradicional costumbre de pasar á recibir á los Reyes magos.

Estos no han llegado hasta á primeras horas de la madrugada y han sido espléndidos para la gente menuda.

(La Provincia de Tarragona, 6/1/1887)

La gente menuda ha empezado ya á anunciar la llegada de los Reyes magos con los continuos toques de trompetas de hoja de lata que tanto molestan al vecindario.

(El Mercantil, 19/12/1889)

Sembla ser que la joia de la festa havia portat la quitxalla a avançar el ritu de “cridar els Reis” i que la importància de la diada anava en augment, tal com podem comprovar en un nou escrit del Diari de Tarragona (5/1/1890), que ens informa que l’Ajuntament en corporació assistirà el dia 6 als oficis que amb motiu dels Sants Reis se celebraran amb tota solemnitat a la catedral. Aquest dia i per primera vegada, es fa referència als “clásicos buzones en las quincallerías”, fet que ens permet pensar que era costum habitual que es col·loquessin per aquestes dates des de feia anys, per tal que la mainada diposités la carta dirigida als Reis Mags. Es refereix, en aquest cas, a dos establiments ubicats al carrer Portalet –el de Lluís Roig– i al carrer Sant Agustí, cantonada amb la Rambla Vella –el del senyor Visiedo.

Tanmateix, la competència entre els comerços de joguines devia ser alta i la botiga situada al carrer de la Unió, 21, que els rotatius anomenen Liquidación al 13, o Al 13, decideix emprendre una original campanya de publicitat. Així, en un telegrama publicat per La Provincia el 30 de desembre de 1890, datat a Orient el dia 29 a les dues de la tarda i que va dirigit al comerç Al 13, informa que els Reis Mags els concedeixen el seu dipòsit de joguines a Tarragona. Dos telegrames més, un d’ells publicat a La Opinión i l’altre al Diario de Tarragona, el 3 de gener de 1891, manifesten que els Reis Mags accepten hostatjar-se a la casa Liquidación al 13 i que arribaran a l’estació de Barcelona –nom popular que rebia la nostra estació– a les nou de la nit. El mateix dia 3, llegim una notícia en la qual per primera vegada s’explicita la paraula cabalgata (que es farà a la ciutat). Tot i que no es tracta d’una Cavalcada popular sinó organitzada amb fins comercials per Al 13, i que tal vegada es pot interpretar simplement com que els Reis Mags, muntats a cavall, van recórrer els principals carrers de la nostra ciutat i que no es pot considerar una veritable Cavalcada. Però sí que constitueix un bonic precedent de la Cavalcada del 1910, i ens mostra el gran entusiasme participatiu i la bona acollida dels ciutadans, a més de palesar la plena extensió de la festa.

La popular y acreditada casa “Liquidación al 13” de la calle de la Unión, tiene organizada una cabalgata para figurar el recibimiento de los tres Reyes Magos, que se supone llegarán de Barcelona en un tren exprés hoy á las nueve de esta noche.

A esta hora se hallará frente la estación del ferro-carril una numerosa comisión para ofrecer los respetos á SS.MM. y acompañarles hasta su preparado hospedaje.

Los tres Reyes Magos montados á caballo, ricamente enjaezados, recorrerán las principales calles de nuestra población.

En carretela descubierta irá la Comisión de obsequio y la acompañará á pié cuanta gente menuda tenga á bien engrosar las filas de la Cabalgata. Cerrará el paso una brillante música.

La “Liquidación al 13”, que no ha perdonado medio para recibir con brillantez á tan augustos personajes y deseosa de complacer en un todo al público tarraconense, permitirá la entrada libre en su establecimiento de la calle de la Unión, para que puedan admirar la infinita variedad de juguetes de todas clases y gustos; sencillos, mecánicos de ilusión, artísticos, musicales, etc., etc., propios para niños y grandes cediéndolos todos casi al precio de coste.

Recomendamos, pues, la cabalgata y la visita al establecimiento.

(La Opinión, 3/1/1891)

El mateix rotatiu, el dia 5 de gener del 1891, i el Diario de Tarragona, el dia 6 del mateix mes, ens informen dels elements que participaren en la Cavalcada i l’ordre en què van desfilar. Diu que obria la desfilada un elegant fanal que anunciava l’exposició de joguines a l’establiment citat, el seguien els Reis Melcior i Gaspar, muntats a cavall, amb llargues barbes blanques i vestits amb mantells escarlates, i darrere el Rei Baltasar dalt d’una carretel·la, acompanyat de la comissió receptora. Tancava la desfilada un carro ple de capses que anunciaven que contenien regals per a la mainada, els quals havien d’anar-los a recollir a l’esmentada botiga, i una banda de música de la ciutat, acompanyats de la quitxalla. El carro portava un tir de cinc cavalleries enllumenades per torxes. La gent acudí en massa per veure la Cavalcada, que recorregué, des de l’estació, els carrers de la Unió, rambles de Sant Joan i Sant Carles, la plaça de la Font i el carrer de l’Hospital. En arribar els Reis a l’indret on farien estada, la botiga Liquidación al 13, van ser obsequiats amb unes quantes peces de música que interpretà la banda que els havia acompanyat durant el recorregut. La crònica esmenta que van ser moltes les persones que visitaren l’exposició de joguines.

La Cavalcada com a tal, malgrat l’èxit, ja no es tornarà a repetir (¿potser per desacords entre els comerciants de joguines?). La propera referència a la celebració dels Reis Mags es produeix el dia 5 de gener del 1892 a través de la publicació El Pabellón Liberal, on s’anuncien, conjuntament, els botiguers de joguines de Tarragona destacant cadascun la seva especialitat. S’anomenen “estaciones de tránsito que como primera visita deben realizar los emisarios de los Reyes Magos en nuestra ciudad”. La relació de botigues que ens ofereix és la següent: Juan Ayné (c. Portalet), especialitzat en “Bebes-Paris” i joguines amb musicalitat; Lluís Visiedo (c. Sant Agustí – Rambla Vella), que mostra una gran varietat de jocs elegants, com ara soldats de plom, col·leccions d’armes infantils i nines; Lluís Roig (c. Portalet), que estotja un gran assortiment de delicades i boniques joguines; Liquidación al 13 (c. Unió), que es pot entendre com un magatzem universal del joc infantil, i Al 45 (c. Unió), descrit com el temple de l’alegria dels infants.

Una anècdota divertida ens la ressenya El Correo de la Provincia (13/1/1903), que ens refereix l’arribada, el dia 5 de gener, a la vila del Pla de Cabra, del tinent de l’Estat Major senyor Cepa, acompanyat de la brigada topogràfica a les seves ordres. El militar anava custodiat pel seu assistent, que també era plaça muntada. El fet va ocasionar que la canalla del poble esmentat pensessin que eren els Reis Mags, per la coincidència dels cavalls i del dia, i acudiren a patolls proveïts de grans sacs en demanda de joguines. Desenganyats, retornaren a casa.

A partir d’aquesta data la majoria de les informacions que obtenim es limiten a anuncis dels comerciants de joguines. Tanmateix, el Diario del Comercio (3/12/1898), en una de les seves informacions, ens recorda que la mainada pot enviar les seves cartes des de la botiga del senyor Visiedo, i en l’edició del 4 de gener del 1903 manifesta que els Reis Mags només passen per les cases benestants, on porten joguines i llepolies i, per contra, no deixen obsequis a les cases menys afavorides ni als nens de la Casa de Beneficència. Alhora esmenta el fet que en altres ciutats s’han recollit joguines per als nens pobres i dirigeix una crida als ciutadans per tal que a cap nen li falti una joguina aquest dia. La demanda va tenir ressonància i, l’any 1904, l’alcalde accidental de la ciutat, senyor Cañellas, va organitzar una sessió de teatre el 30 de desembre i destinà els fons recaptats a adquirir joguines per als nens més desafortunats, que foren repartides al mateix Ateneu, indret on s’havia fet la representació. Algunes notícies, poques, fan referència a l’organització de festes en cases particulars d’alt nivell econòmic, en què l’eix central consistia en l’arribada dels Reis Mags a casa per tal de lliurar personalment les joguines a la canalla (Diario de Tarragona, 7/1/1908).

Deduïm, com a colofó a aquestes notícies, que els Reis són l’alegria que passa, els aparadors farcits de joguines, els nassos infantils encastats als vidres, la il·lusió de la nit. I tot i que no podem parlar de cavalcades oficials anteriors al 1910, sí que ho podem fer d’una població que viu, participa i es neguiteja en la festa dels petits, corejada pels grans i que embadaleix tota la ciutat.

M Joana Virgili Gasol: 100 anys de la festa i Cavalcada de Reis Mags a Tarragona. Ajuntament de Tarragona. Tarragona, 2013. (p. 23-27)