TARRAGONA 21

Jordi Suñé, fotografiat a La Pobla de Montornès. Foto: Tarragona21

La història dels onze pobles del Baix Gaià i l’antic terme de Tamarit ha arribat a La Pobla de Montornès, i ho ha fet aquest ‘Sant Jordi especial’, el 23 de juliol que alguns municipis han mantingut reduint actes. La Pobla no ha volgut prescindir de la diada i ho ha fet presentant ‘El Baix Gaià al segle XX’, obra de l’antropòleg torrenc Jordi Suñé. Com deia l’alcalde, Francesc Larios, durant l’acte, ‘hem de mantenir la cultura en època de pandèmia’

El segle XX ha estat una època plena de canvis, quan arribà l’electricitat, esclataren els orfeons musicals i la vida associativa de la mà de la revolució industrial. Fou indiscutiblement ‘el segle del futbol’, com deia el seu autor, convidat pel Casal d’Amics de Montornès. També va ser el segle de les germandats de socors -la Seguretat Social no existia-, la de l’escola pública, la de l’encara recordada gelada del 1956, i d’aquell sorprenent episodi que fou, en 1952, les processons pels nostres pobles de la imatge de la Verge de Fàtima. ‘No és una història dels municipis del Baix Gaià’, insistia l’autor, sinó un repàs especialment de les persones, del seu dia a dia, els seus avatars. Des de l’època dels Annals francesos, la història ha deixat de ser monopoli de reis i de les guerres per introduir-hi el poble com a protagonista.

L’alcalde, Franesc Larios, durant la presentació del llibre. Foto: Tarragona21

El segle començava amb una desfeta, la pèrdua de les colònies per part de l’Estat espanyol, i amb l’arribada de la fil.loxera  Catalunya, ‘que mermà de població el Baix Gaià’, contava Suñé. Altrament, també seria el de la profunda industrialització, amb la vinguda de la fàbrica Recasens al poble. ‘L’any 1910, La Pobla de Montornès tenia tres premses d’oli, tres tractants amb garrofes i gra, quatre carnisseries, un taller de bótes, una embotelladora de cava, un hostal,…’ la relació és llarga i denota els canvis profunds que ha deixat el temps, un temps que duria el telèfon a la vila, ‘gràcies a l’Enric Rovira i a l’Eusebi Mercader’, subratllava. El llibre, editat en 2018 pel Centre d’Estudis d’Altafulla, ‘aporta molta informació inèdita’, recordava l’autor.

La presentació ha tingut una part molt emotiva amb el passi de fotos antigues, de persones de la vila d’altres èpoques que eren perfectament reconeixibles per part del públic. L’autor diposa d’un web -elriu.cat- on hi apareixen part d’elles. També han sortit de diferents pàgines de Facebook dels municipis del Baix Gaià. La jornada ha clos amb un contacontes infantil i el lliurament dels premis del certamen literari Eusebi Mercader de l’escola Els Ametllers.

Jaume Garcia

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies