Un visitant contempla l’exposició sobre la Guerra Civil a Tarragona que es mostra a l’Arxiu Històric Municipal. Foto: Tarragona21
Semblaria un sarcasme, però un gran retrat d’Stalin va presidir la façana de l’antic convent de les Teresianes, en plena Rambla Nova. Va ser l’esclat de la guera civil el que va precipitar uns esdeveniments radicalment polaritzats i on el Govern de la Generalitat va perdre durant un tràgic període el control dels carrers. El 20 de juliol del 36, 350 carlins amb alguns falangistes vincuts de diferents poblacions es passejaven per Tarragona esperant iniciar la repressió, però la rendició del general Godet davant el president de la Generalitat va mantenir Catalunya en el feu de la República.
Tarragona ha recordat avui el paper estratègic -tristement estratègic- que va tenir en la Guerra Civil, la tragèdia que va viure com a rereguarda especialment castigada i els horrors que li va tocar viure quan Espanya va esdevenir país pioner en la guerra total, un experiment que l’aviació feixista italiana i la nazi van experimentar contra la població. El fet de ser Tarragona una regió fronterera amb Aragó i Europa, industrial i amb un nus ferroviari important a Sant Vicenç de Calders la feren objectiu especial del terror.
I ho ha recordat en la jornada ‘La Guerra Civil a la demarcació de Tarragona’, desenvolupada en el marc dels actes per commemorar el final de la Guerra Civil a la ciutat el 15 de gener de 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes. L’acte, que en un primer moment estava programat pel passat 9 de febrer, es va ajornar en senyal de dol per la sobtada mort de la regidora d’Esports Marbel Negueruela.
La jornada, organitzada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, ha comptat amb la participació dels historiadors especialistes Ramon Arnabat, Montserrat Duch, Jaume Massó, Jordi Piqué, Josep Sánchez Cervelló, Joan Maria Thomàs i David Tormo.
Publicacions del PSUC durant la guerra, que s’exposen a l’Arxiu Històric. Foto: Tarragona21
Segueix impactant la radicalitat del moment, la criminalitat de bandes anarquistes que actuaven sense pudor per les Terres de l’Ebre i el Priorat i que el periodista Toni Orensanz va retratar en el llibre ‘L’Òmnibus de la mort’. Segueix impactant el terror vingut des de l’aire, amb base aèria italiana a la immensa plataforma de llançament que fou l’illa de Mallorca, feu franquista, i com Tarragona va patir un doble front, el de l’oest, amb frontera a l’Aragó franquista, i el de l’est, mar endins.
“L’angoixa, la inacabable angoixa” de no saber en quina hora del dia impactarà la bomba i on seran els nostres familiars en aquell tràgic moment. Ho recordava l’historiador Ramon Arnabat, autor de ‘La campanya aèria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)’ i expert en carlisme.
Les xifres de la sagnia contra la població donen un balanç de 241 morts a Tarragona ciutat, amb més de 5.000 bombes llençades. Al conjunt de la província van ser 1.107 els morts comptabilitzats, un deu per cent d’ells infants. La investigació dels darrers anys de l’historiador ha aconseguit compilar els informes originals dels aviadors italians, extraordinariament precisos. Un jutjat va obrir recentment procediment penal per tractar el cas com a crims de guerra.
El director de l’Arxiu, Jordi Piqué, ha fet al seu torn un relat dels principals esdeveniments que es van viure a la ciutat, amb un alcalde republicà vestit de milicià que donava suport a la columna Tarragona, desplaçada a l’Aragó, la presència de fins a 9.000 refugiats de guerra en moments punta, procedents d’altres províncies -Tarragona tenia aleshores 31.000 habitants-, i l’esclat revolucionari, que el propi president de la Generalitat, Josep Tarradellas, tractaria de sufocar venint a la ciutat.
La jornada ha comptat també amb les aportacions sobre la batalla de l’Ebre, les dones, la retirada i l’exili o el salvament del patrimoni.
Jaume Garcia
Equip de redacció
