.

Equip concursant al ChemEcar de l’ETSEQ. Foto: URV

15,6 metres exactament era la distància que havien de recórrer els vehicles dels deu equips de primer del grau en Enginyeria Química propulsats per Hidrogen. El concurs ChemEcar que es va fer divendres era la culminació del projecte de tot un curs, en què els 90 estudiants havien de dissenyar una planta de producció d’hidrogen, produir-lo i carregar-lo al cotxe perquè es mogués només al llarg del tram establert, ni un pam més ni un pam menys.

L’equip que més va aproximar-se a la fita va ser el compost per Mihai Eusebiu, Carlos Romera, Oriol Gras, Jaume Llanas, Kevin Alejandro Simpaña, Gloria Jimenez, Marc Jaén i Arianne Prange, que van quedar-se a 36 centímetres. Aquest equip va aventurar-se a produir l’hidrogen d’una manera que encara avui és experimental, a través de fotocatàlisi heterogènia d’etanol. El segon classificat del concurs va ser l’equip 3, que amb la seva proposta de producció d’hidrogen amb àcid clorhídric i alumini en pols va quedar-se a 41 centímetres de la fita, i el tercer classificat va ser l’equip número 1, que va aturar el vehicle a 98 centímetres.

Perquè el vehicle es desplacés la longitud correcta, els equips van fer una recta de calibrat del vehicle per predir la quantitat d’hidrogen necessària i que s’aturés el més a prop possible de la meta. Aquesta informació, la dels metres de la distància del recorregut, no va estar a l’abast dels concursant fins una estona abans, la qual cosa afegeix dificultat a la prova.

Recorregut d’un dels vehicles participants al ChemEcar. Foto: URV

Ricard Garcia-Valls, professor de l’assignatura de l’avantprojecte integrat, explica que hi ha altres punts de dificultat en el repte. Un d’ells és aconseguir sempre un hidrogen pur, de més del 95%, així com aconseguir que no entri aire a la part de la pila que conté l’H2, perquè la desactivaria. D’aquí que mantenir la calma en el moment d’injectar el combustible a l’hora de competir sigui fonamental.

“Tots els talents són necessaris”, explicava, i en aquest moment especialment els que afavoreixen les relacions humanes. El gran aprenentatge per als estudiants d’aquest primer curs és que “no han de tenir por de les reaccions químiques, sinó que cal saber-les controlar al nostre favor”, conclou Garcia-Valls.

Food Challenge Design

Els d’Enginyeria Química no van ser els únics de l’ETSEQ que divendres van posar a prova el resultat del seu treball del curs. També van fer-ho els estudiants d’Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris. Els dos equips que competien al Food Challenge Design van defensar davant d’un panell la seva proposta d’aperitiu saludable. Josep Pasqual, de la Xarxa d’innovació Alimentària; Cristina Constantí, responsable de qualitat de Certify Origins; Jordi Jardí, exdirector de l’Escola d’Hosteleria de Cambrils; Joan Rossell, professor ICREA del Departament d’Enginyeria Química, i Mireia Giralt, professora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia.

Els guanyadors van ser l’equip format per Aya Bakhada; Pol Borràs; Lídia Galindo; Luna Caryssa; Henao Villada; Albert Torrents; Pol Pérez, i Arnau Roig, amb la proposta “Cheesnuggets de Halloumi arrebossat amb salsa d’espinacs”. Aquest snack és ric en triptòfan, vitamina C i vitamina B2, que en no poder ser sintetitzats pel cos, han de ser consumits a través d’aliments.

El panell avaluador va valorar no només la presentació sinó el resultat a rtavés d’un tast. Per a Josep Jiménez, estudiant de quart d’Enginyeria Química que va exercir de líder del grup, la feina inicial més important va ser “donar-los l’empoderament perquè se sabessin autoorganitzar”, i més tard, els va guiar en l’execució tècnica.

Premi al millor lideratge

Precisament aquests estudiants de quart curs, que s’han encarregat de guiar els de primer en el disseny i execució dels seus projectes, també van ser avaluats divendres, quan es va lliurar el premi al millor líder. Aquest 2021-22 ha estat per a Allison Arlene Sabino, que havia liderat l’equip 8 del ChemEcar, l’equip guanyador de la competició del vehicle elèctric.

Redacció