TARRAGONA 21

La llista inclou els noms de Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Neus Lloveras, Antoni Bassas (imatge) o Ferran Rodès.

La Generalitat ha remès al ministeri d’Hisenda la informació sobre pagaments o ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses entre les quals hi ha l’expresident de l’ANC, Jordi Sánchez, i el president Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, o l’expresidenta de l’AMI, Neus Lloveras. Hisenda havia requerit a la Generalitat aquesta informació, que també incloïa els pagaments fets a entitats com Procés Constituent, Sobirania i Justícia o Súmate. En el llistat també hi ha empreses com Mediapro i el diari ‘Ara’ i diverses persones i empreses relacionades amb aquest darrer, com Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Bosch i l’empresari Ferran Rodés i l’empresa Agrolimen. També la revista ‘Sàpiens’, el ‘Contrapunt’ i la plataforma pro seleccions esportives catalanes, entre altres.

En el requeriment, el govern espanyol demanava que s’identifiqués la partida pressupostària, el concepte pel qual es va produir el pagament i que s’especifiqués sota quina fórmula (contracte menor, de serveis, subministrament…) es va fer a diversos periodistes relacionats amb el diari ‘Ara’, l’editorial ‘Ara Llibres’ i altres societats com Grup Cultura 03, Sàpiens Publicacions, Democratizing the future society S.L., Eix de Serveis i Projectes Societaris Empresarials S.L., Producció La Terra Jove S.L., Dilema Comunicació i Caixabaixa Disseny i Comunicació, entre moltes d’altres.

A banda de societats i periodistes, el govern espanyol també volia identificar la partida pressupostària i els funcionaris que van autoritzar pagaments d’actuacions com els projectes de recerca sobre el moviment independentista català amb estades a l’estranger, com per exemple al Canadà (11.955 euros), Dinamarca (16.791 euros), Finlàndia (16.845 euros), Kazakhstan (6.313 euros) i a Suïssa (5.830 euros), i també en universitats catalanes com la UdG i la Universitat Pompeu Fabra, a més de diversos estudis la participació en seminaris sobre fórmules territorials, com el federalisme i l’autodeterminació, i els seus efectes en àmbits com la llengua, les sanitats la justícia, entre d’altres.

Altres pagaments pels quals Hisenda va demanar informació serien els efectuats a les empreses T-Systems, IBM Global, International Business Machines i DXC Technology Spain des del 2015 fins ara i els conceptes, acompanyat de qualsevol tipus de documentació, com informes, esborranys o notes, entre d’altres. Hisenda també va sol·licitar que s’aclarís per què no s’han aprovat els comptes del Diplocat del 2016 i qui va fer l’auditoria.

ACN

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies