.

Les vies de la nova variant de Vandellòs del Corredor Mediterrani entre Cambrils i el nus de Vila-seca. Foto: ACN

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha presentat al·legacions a l’estudi informatiu del Ministeri de Foment per a la implantació de l’ample internacional (o estàndard) en el tram Castelló-Tarragona en què reclama a l’Estat que també defineixi una nova plataforma ferroviària per a l’alta velocitat per a dotar el corredor Barcelona-València de les mateixes prestacions que el corredor Barcelona-Madrid o Madrid-València. Així mateix, considera necessari que l’Estat concreti una programació d’actuacions al Corredor Mediterrani consensuada amb les administracions i els agents socials i econòmics del territori.

Aquesta actuació preveu una velocitat per al corredor Castelló – Camp de Tarragona de 200-220 km/h, “insuficient per a les necessitats i potencialitat del corredor València-Barcelona, així com un greuge comparatiu en relació amb les prestacions de corredors similars com són les línies d’alta velocitat Madrid-València o Madrid-Barcelona”, que permeten la circulació de trens a 300-350 km/h. El temps de viatge entre Barcelona i València podria ser de l’ordre d’1 hora i mitja, quan l’actualment previst és de 2 hores i 40 minuts.

El Govern de la Generalitat posa de manifest en el seu escrit d’al·legacions que l’actuació plantejada pel Ministeri de Foment suposa un canvi molt substancial de la funcionalitat de la xarxa ferroviària, en el seu conjunt, no solament en el tram Castelló-Tarragona. Per aquest motiu, argumenta que l’estudi “pateix d’una manca de reflexió global” que abasti, com a mínim, la xarxa que transcorre per Catalunya i que permeti “encaixar l’actuació en un conjunt de diverses accions a curt, mig i llarg termini i permeti entendre millor quins són els objectius i com s’acabaran assolint”. Cal indicar que aquesta intervenció, substituir les vies de l’ample ibèric a l’ample internacional en un tram convencional no s’havia fet fins ara a l’estat espanyol.

En aquest sentit, la Generalitat posa de relleu que aquesta planificació i programació ha d’abordar com a mínim en quins altres trams cal implantar el nou ample estàndard, amb una priorització per la connexió amb la xarxa europea cap al sud de manera progressiva. Així mateix, cal analitzar aspectes més concrets com la circulació per als trens de 750 metres de longitud, els colls d’ampolla de la xarxa, el pas de mercaderies pel Camp de Tarragona o la variant de Martorell. Per aquesta programació global i consensuada amb el territori, el Departament posa com a bases l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani i la Mesa del Corredor Mediterrani.

Afectació al servei de Rodalies

Aquesta substitució de l’ample ibèric per l’internacional comporta, a més, la necessitat de disposar d’un material mòbil compatible amb el nou ample de via. En aquest sentit, per una part del corredor on el Ministeri de Foment planteja actuar, hi transcorre el servei de l’R16 de Rodalies de Catalunya, de la qual la Generalitat és titular. Aquest servei es veuria afectat per l’actuació, ja que ‘impossibilita la circulació dels trens actuals’, alhora que fa necessària l’execució d’un canviador d’ample de via. Una altra de les al·legacions del Departament és, doncs, que l’estudi no preveu aquestes actuacions i es requereix al Ministeri que les assumeixi i porti a terme. D’altra banda, la Generalitat posa de relleu que aquest canvi d’ample també afectarà les terminals i els operadors de mercaderies, tant públics com privats, i que caldrà una coordinació amb aquests i amb els ports de Barcelona i Tarragona.

Limitacions del nus de Vila-seca

La Generalitat també considera que l’estudi ha d’analitzar i solucionar ‘de manera urgent’ les limitacions del nus de Vila-seca, on es produirà una bifurcació de corredors i una restricció de capacitat, tant per al trànsit de passatgers com de mercaderies, per l’existència d’un ramal en via única en la connexió amb Vila-seca.