Els estels, dissabte a la nit a Prades. Foto: Ignasi Llorenç
Més de mil persones han pogut gaudir la nit de dissabte de la contemplació col.lectiva dels estels des de Prades, una nit de conjunció astrometeorològica per fer rodona la visualització del mar d’estels que es té des de la Vila Vermella. Un cop més no hi hagué impediments a la contemplació, ni el fum llunyà dels incendis de les nostres terres ni el polsim africà que hem patit darrerament. I per arrodonir-ho, era la primera nit fresca viscuda a Prades encabat d’haver patit una d’anterior extraordinàriament calorosa.
La jornada nocturna despertà l’interès de nombrosíssima gent vinguda de llocs diversos de Catalunya, que feia cua per poder observar els estels mentre esperava l’apagada general dels llums de la vila, que impedeixen lògicament la visualització del mar celestial mentre estan encesos. A les onze de la nit, l’alcaldessa, Lídia Bargas, procedia a donar-li a l’endoll i l’efecte combinat de centenars de persones a la plaça, la música estil Pink Floyd de Gerard Marsal que amb la seva composició Kosmos emetia des de la mateixa plaça, la foscor i el silenci monacal generaren un ambient tendre, màgic, sensual.
Els visitants s’afanyaven a mirar el cel esplendorós d’un entorn protegit, usant binocles, el mateix mòbil o puntes de llum làser des dels que enfocaven les estrelles. Semblava talment que el feix de llum toqués la superfície de l’estrella triada. Altres duien llums frontals de color vermellós per no molestar. Els fotògrafs evitaven prendre imatges amb flaixos per contribuir a la foscor. Les terrasses dels restaurants de la plaça, que es trobaven a rebentar de clients, respectaven escrupulosament el silenci general. Tot contribuïa a un enamorament que no era buscat, però era trobat.
Tres eren els cossos celestials a observar, tres objects del cel profund, de poca intensitat lumínica donada la seva descomunal distància i que per això són invisibles des de les ciutats, relatava Aleix Roig, de Parc Astronòmic: el sistema múltiple d’estrelles Mizar, un conjunt de sis estrelles de les quals es van poder visualitzar tres d’elles, totes situades a 80 anys/llum. Un segon telescopi gratava en la intimitat del gran núvol d’Hèrcules, format per 500.000 estrelles i ubicat a 25.000 anys/llum. Un tercer, la galàxia M81 i M82, ens apartava de la via làctea, situat a una distància de 12 milions d’any/llum, quan l’home encara no senyorejava la terra.
La nit serví també per donar un cop de mà a la Marató de TV3. Més de 400 persones contribuïen amb aportacions de cinc euros. La nit continuaria amb una observació comentada des de la gespa del camp de futbol. La jornada era també un cant a la reivindicació dels cels no contaminants i de la proposta de Prades i els municipis del seu entorn de buscar un turisme sostenible, tranquil, respectuós amb la foscor, tendre i sensual.
Jaume Garcia
Equip de redacció
