.

.

TOTS 21

A la imatge superior, l’actual president de la Coordinadora de Danses Tradicionals, Albert Salas. En l’inferior, tots els presidents que ha tingut l’associació bufant les espelmes pel seu 40è aniversari. Fotos: Cedides

La Festa Major de Sant Pere de Reus dona avui el tret de sortida a una celebració especial perquè suposa tornar-la a viure amb normalitat després de dos anys d’haver-la d’imaginar, recordar, enyorar. La cita suposarà també festa grossa per a tres balls tradicionals del seguici festiu que surten de la foscor de les limitacions pandèmiques complint efemèride, un cop recuperats en època moderna. El Ball de Gitanes fa 40 anys, el Ball de Prims 30 i el Ball de Cercolets 25+1 per allò de no haver-ho de commemorar sols enmig del pàram del confinament.

Ball de Cercolets

A aquesta darrera entitat pertany Albert Salas, que és a la vegada president de la Coordinadora de Danses Tradicionals de la capital del Baix Camp. «Actualment som sis balls del seguici i cinc balls infantils», explica a Tots21. «En total serem aproximadament unes 120 persones», afegeix abans s’entrar en detalls sobre el seu negociat. Més enllà d’un ball reivindicatiu durant el període negre per deixar constància de la voluntat de visualitzar Sant Pere, aquests anys de Covid han necessitat de «resignació i paciència» per als Cercolets, solventada amb «alguna ballada i alguna situació rocambolesca» per poder mantenir l’activitat quan el món s’havia aturat en sec. «Per això ara tenim moltes ganes de viure aquest Sant Pere».

Ara bé, la capacitat de resiliència ha estat fenomenal, més enllà d’una relació ambivalent amb l’administració «que de vegades suposa un impuls i altres un sostre», tal com reconeix. «Hem instaurat un màxim d’estada al ball perquè tenim una llista d’espera que no ens l’acabem. Als balls petits és de 3 anys i al d’adults és de 5, tenint en compte que els dos anys de pandèmia els comptabilitzen de cadència. Seria injust que els comptessin. D’aquesta manera et garanteixes moviment, relleu i t’obres a la ciutat», explica Salas. Un model importat del ball de Vilafranca i que s’ha mostrat reeixit en la seva aplicació. En aquesta mateixa línia, des del ball s’ha impulsat un projecte conjunt (‘Ecosistema educatiu’) amb el col·legi Prat de la Riba que permet la incoporació 5 famílies en risc d’exclusió social al ball petit com a membres de ple dret.

El millor moment per a veure’ls: Dimarts 28 (20:00 hores), a la sortida del Seguici Festiu de la Ciutat. 

Es va reincorporar l’any 1996 a la Festa Major de Reus, a partir del treball de la Coordinadora de Danses Tradicionals i la col·laboració del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia.

El Ball de Prims

La Laura Vallverdú fa cinc anys que va entrar al Ball de Prims i en fa quatre que n’és la cap de colla. «Enguany celebrem els 30 anys de la recuperació després que un primer intent el 1982 no reeixís», afirma. El seu és un ball que té «l’origen en el Gremi de Teixidors de lli», el que explica «la xarxa que ens caracteritza» així com les vetes de colors. No és l’únic element que els distingueix., perquè de la seva vinculació amb antics balls de joglars encara sobreviu la mascara amb la que es tapen la cara. En l’actualitat està format per «deu balladores entre 18 anys i 32, de les quals sempre ballen 8 i les dues restants estan de recanvi». Vallverdú deixa clar que el seu és un d’aquells balls que els ciutadans de Reus no es poden deixar perdre perquè «enguany n’hem creat un de nou, molt més dinàmic, i perquè és l’únic de les seves característiques que es pot veure arreu de Catalunya».

El millor moment per veure’ls: Dimecres 29 (11:00 hores), Tronada i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.

El 1632 Reus comptava per a la festa de Sant Pere amb dues danses: un ball d’espases i una altra per a la qual compra «caretes i cascavells», cosa que fa pensar que potser es tracta del ball de Prims.

El Ball de Gitanes

L’Anna Serrano és una de les 15 balladores i dels dos diables que composen el Ball de Gitanes, en el qual va començar de «petiteta» i que la va fer implicar de ple en la Festa Major. «El nostre és un ball molt alegre amb les cintes lligades a un pal i que permet fer diferents figures», afegeix. Tots aquests components tradicionals es podran gaudir enguany juntament amb tot un seguit de novetats. «Hem estrenat vestuari, confeccionat per una modista de la colla que es diu Cinta Ferré i adaptats als models documentat per Andreu de Bofarull corresponents als segles XVII i XVIII. A més -continua Serrano-, hem tornar a incorporar les castanyoles i hem canviat part del ball, amb una peça diferent i una música basada en ritme terciari i no binari com la resta».

El millor moment per veure’ls: Dissabte 25 (19:30 hores), a la plaça d’Evarist Fàbregas. Versots i parlaments del Ball de Gitanes i del Ball de Pastorets. Representació dels parlaments satírics sobre temes actuals amb les danses dels respectius balls, també, al Raval de Santa Anna i al Jardí de la Casa Rull.

La dansa va ser recuperada al Seguici de la Festa Major el 1982 ballat per noies, i l’any 2005 el Ball de Gitanes va reincorporar els parlaments satírics.

J.S. / Fotos: Cedides