Pla obert de ple de l’Ajuntament de Tarragona. Foto: ACN
La CUP ha perdut aquest divendres al plenari de l’Ajuntament de Tarragona la votació de la seva moció per resoldre problemàtiques habitacionals a la ciutat amb un empat inusual a vots (PSC, PP i Units per avançar han sumat forces en el no) producte, en bona part, del costum dels regidors a aixecar-se enmig de la sessió (l’absència es computa com abstenció), que ha provocat més d’un moment de confusió a l’hora del recompte. Els anticapitalistes reclamaven realitzar un cens d’habitatges buits existents a la ciutat, determinar-ne la propietat i realitzar un cens del nombres de pisos que es troben ocupats de manera irregular o clandestina. Finalment i un cop certificat que no s’aprovava, han traslladat aquests punts en forma de pregunta a l’equip de govern, que haurà de respondre per escrit en els pròxims plenaris.
Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, ha posat l’ull en la concreció de l’esperat Pla Estatal d’Habitatge que s’hauria de posar en marxa l’any vinent i que, gestionat per la Generalitat, hauria de permetre reactivar el mercat de l’habitatge social a Tarragona gràcies a ajuts i subvencions tant en compra com lloguer i rehabilitació. “Suposo que a partir de l’any vinent recuperarem el seny d’ajudar a l’habitatge”, deixava anar. Segons Milà, “és molt difícil que hi hagi habitatge social si no hi ha subvenció per part de l’Estat perquè subvenciona el 80% del cost i els comunitats autònomes el 20% restant, a més dels ajuts a la compra, rehabilitació i lloguer”. En aquest sentit, “el 60% dels habitatges de Tarragona no són accesibles i el 30% no tenen calefacció fixe”.
La intenció dels cupaires era creuar dades per poder dur a terme una planificació destinada a “evitar o minimitzar els problemes de convivència”, citant explícitament com a zones més problemàtiques Sant Salvador i Campclar arran de les denúncies dels veïns. El debat ha derivat cap a la necessitat d’elaborar un nou Pla Local de l’Habitatge de cara al pròxim sexenni tenint perquè l’actual es considera desfassat, la proposta procedent del regidor republicà Xavier Puig per convocar un ple monogràfic sobre polítiques municipals en aquest camp i la petició de Cristina Guzmán (PDeCAT) de “no estigmatitzar” un problema que és de tot el casc urbà de la ciutat en àrees concretes. Més enllà d’això, Guzman també s’ha posicionat a favor de poder establir el cens reclamat per la CUP reconeixent de pas que “alguns pisos socials tenen en l’actualitat problemes estructurals molt grans. No crec que sigui incompatible amb fer vivendes noves o rehabilitar-les”, afegia.
Milà ha aprofitat per carregar contra “el mantra que tenim 15.000 habitatges vius a la ciutat. D’acord amb l’avantprojecte del Pla Director de l’Habitatge de la Generalitat en tenim uns 6.700. No en són tants. Sinó, perquè el temps d’espera per llogar un pis és de només un mes?”. Precisament la planificació que està duent a terme el govern català (segons les quals d’aquest total sols un 14% seria propietat de grans tenedors), juntament “amb el Pla Estatal d’Habitatge que s’engegarà l’any vinent tornaran a posar les bases necessàries per a que les polítiques d’habitatge social i de protecció social puguin ser possible”.
Dos activistes en favor de la moció sobre la defensa i promoció dels drets de les persones transgènere i intersexuals per evitar-ne la discriminació.
Diàleg interreligiòs i defensa de persones transgènere i intersexuals
El plenari sí que ha aprovat en canvi una moció d’Units per Avançar que reclamava l’equip de govern fomentar el diàleg interreligiós. El document, ratificat per unanimitat, demana que s’actualitzi el cens de les diferents confessions existents, un inventari dels centre de culte i que es crei una Taula de Diàleg interconfesional amb un representant del govern municipal destinat a “compartir projectes i treballar per la concòrdia i la pau”.
També ha sortit endavant (amb l’única abstenció del PP) la amoció assumida pels grups d’ICV i ERC de l’entitat Gènere Lliure destinada a la defensa i promoció dels drets de les persones transgènere i intersexuals per evitar-ne la discriminació.
Equip de redacció
