La d’aquest estiu està sent una campanya de platges normal a la costa de Tarragona, sense cap factor que destaqui especialment. Hi ha hagut força dies amb mar plana i bandera verda, i d’altres amb bandera groga i vermella i una mar força moguda. Pel que fa a la presència de meduses, no s’han registrat situacions excepcionals.
Una de les feines més incòmodes per als socorristes és la de perseguir i insistir a aquells banyistes que no fan cas de les recomanacions de seguretat. Segons el coordinador dels socorristes a Tarragona, el banyista desobedient no té un únic perfil. Molts són adolescents i joves, però també n’hi ha que són adults, ja sigui de la pròpia ciutat o forans.
“De vegades ens trobem situacions extremes que ens impacten com ara el cas d’un turista francès que s’estava amb el seu fill a la platja de la Móra. Una companya va dir-li que sortís d’un punt perillós i ell li va respondre amb insults i va fer-li el dit. Al final tot té a veure en com s’ho pren la persona en aquell moment i l’educació que ha rebut a casa”, reflexiona Núñez.
Casos com els de dimarts passat en què la Guàrdia Urbana va acabar multant cinc joves per no fer cas d’una socorrista i banyar-se en bandera vermella, passen sovint. De fet, aquest estiu la policia ja ha imposat una quarantena de denúncies –amb multes de fins a 100 euros. “És el nostre dia a dia. Ens trobem moltíssims casos en què l’usuari no ens fa cas i, de vegades, increpa o amenaça el socorrista”, apunta Núñez.
Segons el responsable dels socorristes, caldria procurar que tothom rebés una educació correcta sobre els riscos a l’entorn de la costa. El problema, però, té difícil solució a curt termini perquè en els dies de més afluència a Tarragona un únic socorrista pot ocupar-se d’una àrea amb entre 2.000 i 3.000 banyistes. Així, el col·lectiu té assumit que en un dia assolellat amb bandera vermella caldrà estar-se gairebé tota la jornada “a peu d’aigua” per dissuadir els imprudents o temeraris.
Aquesta temporada d’estiu una de les conductes de risc que “va a la baixa” és la de saltar des de les roques al mar. “Ens ha sorprès bastant perquè d’altres anys fèiem molta prevenció. Enguany s’ha reduït bastant el nombre d’actuacions d’informació, tot i que sí que tenim punts com el Fortí de la Reina on és inevitable que la gent salti. Si els veiem, hi anem i els avisem. De vegades hi tornen quan ens n’anem i truquem a la Guàrdia Urbana”, relata Núñez.
El responsable de la Creu Roja insisteix en la perillositat de saltar des d’aquests punts elevats i recorda que, en qualsevol cas, cal haver inspeccionat la fondària del mar en aquell punt, mantenir una bona posició de salt i observar el comportament de l’onatge. “La profunditat és important perquè la sorra va i ve d’un dia a l’altre i pot ser que un salt que un dia era segur, l’endemà ja no ho sigui tant”, alerta.
Hugo Núñez, que fa tretze anys que exerceix com a socorrista a les platges tarragonines –nou com a coordinador, admet que a la platja “s’hi va a gaudir”, però recorda que hi ha una normativa i uns consells bàsics a seguir perquè tothom pugui fer-ho. “Cal que la gent sigui conscient que el socorrista no hi és per molestar a ningú, sinó perquè pugui gaudir de la platja però amb la màxima seguretat”, defensa.
En general, la tasca dels socorristes es basa majoritàriament en la prevenció, els patrullatges i el contacte amb l’usuari de les platges. També fan petites cures i s’ocupen del servei de bany adapta. Els rescats i assistències en persones en risc, afortunadament, són pràctiques molt més puntuals.
Equip de redacció de Tarragona21.cat