.

.

TOTS 21

Javier Sancho, director del complex industrial de Repsol a Tarragona. Foto: Cedida

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona apunta que les immissions de Compostos Orgànics Volàtils (COV) a la regió van disminuir l’any 2021. Aquest dimecres s’ha presentat la quarta edició de l’estudi, finançat per la indústria química tarragonina, elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinat per l’Institut Cerdà. Segons l’informe, els nivells de COV detectats a Tarragona són inferiors als registrats a Barcelona, Lleida i Girona. Amb tot, i ja amb una sèrie de dades de tres anys, fins ara la tendència dels registres mitjans anuals sempre ha estat a la baixa. Els impulsors han apuntat que per extreure conclusions sòlides caldrà esperar uns anys per tenir més mostres.

Per primera vegada es disposa d’un cicle complet de dades de 3 anys sobre les immissions de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona. En total, l’Observatori ja disposa de 50.000 dades acumulades.

L’observatori compta amb 19 de punts de mostreig al Camp de Tarragona, a més de Barcelona, Lleida i Girona. Durant catorze dies al mes, es recullen dades mitjanes de les immissions de 62 COV. Així doncs, les xifres presentades fan referència a mitjanes mensuals. Tal com ha indicat Lluís Inglada, director de territori de l’Institut Cerdà, la metodologia és la que també utilitza l’Agència Americana de Medi Ambient, a partir d’uns tubs que recullen mostres de l’aire.

En el sumatori dels diferents COV, el punt de mostreig que durant el 2021 va registrar nivells més alts va ser el situat a Barcelona, amb 46,97 µg/m3, seguit del barri tarragoní del Serrallo (38,11), de Lleida (37,61), de Constantí (34,31) i Girona (31,70). Per la banda baixa destaquen Prades (9,22), Vila-seca (15,12) i Alcover (17,81).

Dels 62 COV recollits, el treball se centra en 47. D’aquests, l’únic que està regulat -amb una normativa europea- és el benzè. El límit fixat és de 5 micrograms per metre cúbic (µg/m3) i, d’acord amb les dades exposades, durant el 2021 la mitjana anual de tot els punts de mostreig va ser inferior a 1 µg/m3. Els punts que van recollir dades més altes van ser Constantí (0,94 µg/m3), Puigdelfí (0,66) i la universitat Laboral (0,62).

L’altre compost que també s’ha analitzat amb més detall és l’1,3 butadiè, una substància considerada cancerígena. En aquest cas no hi ha una normativa que en fixi uns límits, i els impulsors de l’estudi han agafat com a referència els 2 µg/m3 que el ministeri de Medi Ambient d’Ontario (Canadà) recomana que no se superin. El Morell és el lloc on els registres han estat més elevats, amb una mitjana anual durant el 2021 d’1,45 µg/m3. En la banda alta també hi ha la universitat Laboral (1,22) i Constantí (1,03). En aquest compost, Barcelona, Lleida i Girona queden per sota la mitjana de les mostres recollides al Camp de Tarragona.

De moment, sense conclusions

Lluís Inglada, director territorial de l’Institut Cerdà, ha destacat que tot i que el mètode que han utilitzat és diferent a l’emprat per la Generalitat, els resultats obtinguts són similars. Alhora, ha indicat que les dades estan a disposició de les administracions i que “les utilitzen”.

Amb tot, i després de tres anys de dades recollides, la tendència és d’un lleu descens de les immissions detectades. “La qualitat de l’aire al Camp de Tarragona és bona. Els resultats dels valors mitjans són satisfactoris”, ha afirmat Javier Sancho, director del complex industrial de Repsol a Tarragona. “És aviat per parlar de tendències. Sí que hi ha alguns punts que empitjoren una mica i molts que milloren, però encara és aviat per treure conclusions”, ha remarcat Sancho. Des de l’observatori tampoc no han volgut establir connexions entre els resultats i l’activitat empresarial o social que hi ha hagut en els darrers anys, ni de com la pandèmia ho ha pogut condicionar tot plegat. Tot i això, han posat en valor que fins ara s’han acumulat fins 50.000 dades. Els impulsors no han volgut concretar el cost o el pressupost que té l’observatori.

L’estudi s’ha presentat aquest dimecres primer en roda de premsa i després en un acte en el qual hi han assistit representants de diferents ajuntaments del Camp de Tarragona així com representants de la Generalitat i d’altres institucions. La presentació l’han feta Lluís Inglada i Francesc Borrull, catedràtic de química analítica de la URV i director de l’estudi. Posteriorment, hi ha hagut un diàleg sobre la qualitat de l’aire en el qual hi han participat Marc Sanglas, director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat i Maria Mas, directora gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragon (AEQT).

Estudi també a Reus

L’Ajuntament de Reus també ha presentat aquest dimecres el seu estudi propi sobre la qualitat de l’aire a la ciutat. En aquest cas però, tan sols s’analitzen els òxids de nitrogen. La conclusió del consistori és que els nivells registrats estan “molt per sota dels valors límit” fixats per la normativa europea.

La recerca es va fer durant la passada tardor i els valors exposats oscil·len entre els 11,2 µg/m3 i els 27,4 µg/m3, amb una mitjana a la ciutat de 18,5 µg/m3. El límit anual establert per la normativa europea és de 40 µg/m3, tot i que la darrera recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) rebaixava el llindar fins als 10 µg/m3. Les mostres es van recollir amb dosímetres passius, situats en 16 zones de trànsit i deu zones denominades “de fons”. En les properes setmanes, es faran nous mesuraments.