.

Teresa Jordà, amb Noemí Llauradó i Meritxell Barberà, avui a Reus. Foto: Tots21

Notícia destacada la que ha protagonitzat avui la Generalitat a Reus. La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha anunciat que enguany se soterraran les torres de la línia d’alta tensió que passen per la urbanització del Pinar i continuen pel terme de Castellvell del Camp. Reus serà una de les tres poblacions catalanes afectades per aquest dèficit on primer s’hi actuarà.

La consellera ha afirmat a la premsa que fa molt temps que es treballava amb la presidenta de la Diputació i amb l’Ajuntament per tornar a recuperar un anterior conveni que ja va caducar i que articulava convenis en els quals, a través de l’ICAEN, es fixava el soterrament de les línies dels nuclis urbanitzats. “El que hem fet en el pressupost d’enguany ha estat recuperar aquests convenis. I avui estem en condicions de dir que els portarem a terme a Reus, Begues i Rubí. En el cas de Reus parlem de 110 kilovats i 2,5 milions d’euros que aportarà l’Institut Català de Finances”. Les obres, per tant, començaran enguany.

La vicealcaldessa i candidata a l’Alcaldia per ERC, Noemí Llauradó, s’ha felicitat per l’anunci: “És una molt bona notícia que dona resposta a una reivindicació història”, ha apuntat.

Jordà ha cursat una visita a Reus on ha dinat amb comerciants i ha visitat establiments comercials per abordar les polítiques a favor dels aliments quilòmetre zero. Llauradó ha afirmat també que si cal s’actuarà pressupostàriament de manera plurianual i si convingués major aportació municipal, es faria: “El que faci falta”, ha destacat. Llauradó ha subratllat que a més dels habitants de Reus i Castellvell, la ruta que passa per les torres “és molt usada per caminaires i ciclistes, i la zona té un impacte paisatgístic considerable, de salut i en la trama urbana”.

L’Ajuntament de Reus aportarà més de 425.000 euros i el de Castellvell, 130.000.

En el capítol de reaccions i banda del de la vicealcaldessa, l’Ajuntament de Castellvell del Camp ha mostrat la seva satisfacció per l’anunci de soterrament de les torres d’alta tensió.

Josep Manel Sabaté, alcalde de Castellvell, ha manifestat a Tots21: “Des de l’Ajuntament de Castellvell estem molt satisfets que per fi es faci realitat una de les demandes que havíem fet reiteradament. Puc donar fe que per part d’ERC de Castellvell i des d’ERC Reus s’ha estat treballant durant tots aquests anys i finalment, la feina ha arribat a bon port, a allò que volíem. I estem molt agraïts també a l’Associació de Veïns per l’esforç i constància que han tingut en aquest tema”.

Al seu moment, Castellvell també celebrà que ENEL i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat acceptessin la seva proposta de Castellvell de modificació del projecte per evitar que una de les torres quedés inclosa dins d’una zona urbanitzada. El govern municipal ha reservat una partida de prop de 130.000 euros al pressupost del 2023 per al cofinançament del projecte que implica a la Generalitat i els Ajuntaments de Reus i Castellvell.

Imate d’arxiu d’una de les torres d’alta tensió

A principis del 2019, dos regidors del Grup Municipal d’ERC de l’Ajuntament de Castellvell del Camp -aleshores a l’oposició-, acompanyats de representants de l’AV El Pinar de Reus i de l’aleshores diputada d’ERC al Parlament, Noemí Llauradó, van demanar a l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) que reactivés el projecte de soterrament de les torres que havia quedat aturat. Més endavant, amb els governs municipals ja constituïts, i en plena pandèmia, es van produir entrevistes amb l’aleshores secretari del Departament d’Economia de la Generalitat, amb l’objectiu que el Govern treballés per garantir el finançament del projecte.

Després d’un període que es va fer llarg entre pandèmia i eleccions, els Ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp van demanar una modificació del traçat del projecte, ja que el document inicial contemplava que la torre número 7 que feia la conversió de soterrat a aeri quedés encara inclosa en una zona urbanitzada.

Cal recordar que, paral·lelament, el Parlament de Catalunya va acordar instar el Govern a impulsar la negociació amb l’ICAEN, els ajuntaments de Reus i Castellvell i les operadores, amb l’objectiu de buscar opcions de finançament i solucions tècniques per tal d’iniciar les obres el més aviat possible. Així mateix, va incidir en la necessitat de fixar abans d’acabar l’any un calendari per a l’execució de les actuacions.

Jaume Garcia