TOTS 21

En total, fins aquest 2021, s’han renovat 110 punts de subministrament, més de 40 Km de xarxa, quatre basses, l’assut del canal de transvasament i part de l’auscultació de la presa de Riudecanyes. Foto: Cedida

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes porta invertits 16 MEUR en la renovació i automatització de la xarxa. L’any 1996 es va acordar la renovació de la xarxa de distribució d’aigua i es va apostar també per l’automatització. En total, fins aquest 2021, s’han renovat 110 punts de subministrament, més de 40 Km de xarxa, quatre basses, l’assut del canal de transvasament i part de l’auscultació de la presa de Riudecanyes, amb una inversió total de més de 16 milions d’euros.

En un primer moment, es va adquirir el sistema IRRINET de Mottech Water Solutions Ltd una empresa israeliana de Motorola Solutions. La primera actuació es va fer al final de la séquia de Castellvell, renovant 2,5 km i automatitzant-se 10 preses, entrant en servei el reg d’estiu de 1997.

Aquesta primera automatització va consistir en posar hidrants de pistó accionats per la pressió de la mateixa xarxa, amb limitadors de cabal, comptador, i telecomandats des de l’oficina via ràdio. “Malgrat que el primer any vam tenir molts problemes, es va apostar pel sistema instal·lant una estació de filtratge i renovant 1,5 km i 2 preses”, explica Miguel Àngel Prats, administrador de la Comunitat.

El següent pas va ser automatitzar el subministrament a l’ajuntament de Reus, però la tecnologia IRRINET d’aquell moment «no ens servia i una empresa de nova creació, SIAI, es va posar en contacte amb nosaltres per oferir-nos els seus serveis i un nou tipus d’automatització, amb comptadors electromagnètics, una vàlvula motoritzada i PLC». Quan els hidrants de pistó del primer sistema d’IRRINET van començar a fallar degut a la calç de l’aigua, es va decidir substituir les 12 preses amb el sistema IRRINET i es va posar el nou sistema subministrat per SIAI. Prats comenta que “al 1999 teníem automatitzat l’abastament de Reus”.

La tercera fase va ser la séquia del Burgà, a part de canviar la canonada de ciment per una de polietilè. Junt amb aquesta fase es va automatitzar i renovar les preses que hi ha a les Basses Rodones. Més tard, “aprofitant l’afecció per part de la Diputació amb l’arranjament de la carretera de Riudoms a les Borges, es va renovar i automatitzar el ramal de la P25 del Canal Nou que també abasteix a l’ajuntament de Riudoms”, afegeix l’administrador de la Comunitat.

Per una altra banda, es va continuar amb l’automatització de la séquia de Castellvell. El 2003 s’aprova la renovació i automatització de tot el Canal Vell, 16 km i es signa un conveni amb el Departament d’Agricultura de la Generalitat i l’empresa pública del Ministeri d’Agricultura, SEIASA del Nordeste, avui SEIASA pel seu finançament i execució. Les obres comencen el 2006 i es donen per acabades el 2009. “Amb això es pot dir que teníem un 30% de la xarxa renovada i automatitzada, i aproximadament un 50% del subministrament”, conclou Prats.

Per últim, s’ha continuat amb la séquia de Salou i la Primera, de la qual s’han fet quatre fases de les set previstes. També s’ha automatitzat tot l’assut del canal de transvasament i part de l’auscultació de la presa de Riudecanyes.

Redacció