Jordi Just, al costat de Noemí Llauradó i el conseller Puigneró. Foto: Cedida
Es recordarà de Reus el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i especialment del president de la seva Cambra, Jordi Just, a qui ja havia tractat en alguna ocasió. No és habitual que en una gran gala de lliurament de premis, escenari propici per al lluïment de les autoritats, l’amfitrió formuli una filípica adreçada al principal convidat i màxima autoritat.
Just ja havia avisat quan va llençar una clatellada a la Generalitat en la recent conferència que va pronunciar a la seu del Centre d’Amics de Reus, tenint davant la delegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès. Li demanà, entre altres coses, el desdoblament de la C-14 al pas per La Riba, una proposta que des del Departament de Territori consideren poc menys que lisèrgica donada l’estretor del congost de La Riba.
En el seu parlament a la gala dels Premis Cambra, Just va obviar qui és el titular de les carreteres o dels ferrocarrils que a Tarragona no funcionen bé: ‘L’altre dia vaig venir en tren des de Barcelona i vaig trigar una hora i tres quarts, el mateix que trigava fa 50 anys’, va etzibar-li a un Puigneró que a mesura que Just parlava, semblava anar-se disminuint en el seu seient.
Just li va plantufar que gràcies al Congrés dels Diputats -o sigui, Madrid- es va aprovar desdoblar l’N-420, la carretera que acosta els productes del camp de l’Aragó a Reus i que tota la vida havíem conegut com a carretera d’Alcolea del Pinar fins que en Paco Cabré -que va presidir la Cambra de Reus gairebé tant de temps com la reina Isabel II porta regnant a Anglaterra- va descobrir que era la carretera d’Alcolea de Còrdova.
A un conseller que ho és del món digital li reclamà l’expansió digital del 5G i parafrassejant Torras i Baiges va dir: ‘Catalunya serà un país en xarxa o no serà’, i demanà ‘que facin l’estació intermodal on sigui, més a prop o més lluny de Reus, però que la facin’. A Just tant li fa que les competències no siguin de la Generalitat i no li val la resposta habitual que Catalunya tindria aquestes necessitats cobertes si fos un Estat. Just ve de l’època de Jordi Pujol i no entén que Catalunya no pinti res a Madrid perquè així ho ha decidit el Govern de la Generalitat. Lisèrgic també.
Puigneró respongué comparant Catalunya amb un burinot -sic-, una espècie que desafia les lleis de la física perquè donada la grandària del seu cos ‘no podria volar’. ‘Des de la Generalitat treballarem perquè aquestes infraestructures siguin possibles’, respongué a la causa general que li formulà Just.
La gala va fer honor al seu nom i a les habilitats organitzatives i escèniques de la Cambra, i va descobrir una parella de ball que podria perfectament presentar els Gaudí o els Goya, per donar una referència que tots coneixem, els periodistes Berta Treig (Canal Terres de l’Ebre) i Marc Càmara (Canal Reus Televisió). Del segon ja coneixíem el seu ‘savoir faire’ en públic, però la Berta fou un descobriment. Van donar agilitat a una gala enorme -tres hores de duració-, jugant amb les pauses i els silencis.
Jaume Garcia
Equip de redacció
