Un autobús municipal de Tarragona, circulant pels carrers de la ciutat
L’anunci estrella de Josep Fèlix Ballesteros, la gratuïtat total dels autobusos municipals de Tarragona, té un clar precedent en la capital d’Estònia, Tallin, mentre que París s’ho està plantejant. La batalla contra el transport privat mostra exemples com els de Singapur, on no es pot adquirir un cotxe nou si abans un no ha donat de baixa un altre. Un total de 24 poblacions franceses estudien aplicar el transport gratuït. Ho explica Francesc Ràfols a Catalunyaplural.
Així, en 2012, Tallin, la capital d’Estònia, va aprovar en un referèndum ciutadà la gratuïtat a la xarxa de metro, de tren i d’autobusos de la ciutat. Per aconseguir-ho, cal registrar-se com a resident amb un cost de dos euros. Altrament, obté també uns ingressos a partir de l’impost sobre la renda. Allan Alaküla, cap de l’Oficina de la Unió Europea de Tallinn, explicava en una entrevista al portal popupcity.net, rcollida per Catalunyaplural, que «no hi ha dubte que no només cobrem els costos, sinó que també obtenim un superàvit. Hem guanyat el doble que hem perdut des de la introducció de transport públic gratuït».
Més beneficis: «El transport públic gratuït, a banda de beneficiar els col·lectius més febles, també estimula la mobilitat dels grups d’ingressos més alts. Simplement surten amb més freqüència per a entreteniment, a restaurants, bars i cinemes. Per tant, consumeixen béns i serveis locals i probablement gastaran més diners, més sovint». Al final això fa que «les empreses locals prosperin i que es respiri una nova vida a la ciutat». A més, els visitants, siguin d’on siguin, paguen la tarifa establerta per al servei públic.
L’èxit de Tallin ha fet que el Govern es plantegi traslladar l’experiència a tot l’Estat, no sigui que finalment mitja població s’empadroni a la capital. Un efecte que s’ha produït és que ciutadans d’altres poblacions ho exigeixen.
Un altre cas és el de França, on 24 ciutats, entre elles la capital, estan estudiant fórmules per aplica un transport públic gratuït. L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, està examinant seriosament si seria possible fer que el transport públic fos gratuït. Petites ciutats franceses ja ho estan aplicant. Són poblacions properes a grans ciutats, com Marsella, Rennes, Tolosa o Bordeus.
Un cas concret: la ciutat costanera de Dunkerque, al nord de França, amb una xarxa que dóna cobertura a 200.000 persones, és l’última que ha anunciat plans per viatjar amb transport públic completament gratis. Van començar amb una experiència de bitllets d’autobús gratuïts els caps de setmana el 2015, a fer-ho a partir d’aquest pròxim mes de setembre de manera generalitzada. Una operació definida per l’alcalde de Dunkirk, Patrick Vergriete, com «una revolució al transport.»
Els experts alerten dels efectes negatius: Tallin ha encarit el cost de l’aparcament i ha rduït l’oferta de placs en superfície per tal de desincentivar l’ús del vehicle privat, aconseguint una sensible reducció de l’ús del cotxe al centre de la ciutat.
La millora manera de desincentivar l’ús del cotxe, però, és disposar d’una xarxa de transport públic eficient i eficaç, alerten els xperts.
De tota manera, les experiències en aquest àmbit són difícils d’exportar de manera automàtica. I no tothom veu clar que aquesta sigui la millor alternativa per desincentivar l’ús del vehicle privat. Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic (PTP), apunta que per aconseguir això, el que cal sobretot és una xarxa de transport públic eficient i eficaç. Des de la PTP plantegen que «seria molt més eficient emprar en la millora de les xarxes de transport públic la quantitat de diners addicional necessària per al transport públic gratuït. Aquesta política, a igualtat de recursos aportats, atraurà més viatgers nous al transport públic que la simple mesura de gratuïtat.»
Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic (PTP) qüestiona els beneficis de l’experiència a la capital d’Estònia perquè, diu, que “en tres anys només va aconseguir un 7% d’augment d’usuaris”.
Riol afirma que el transort gratuït pot ser eficaç durant un curt període de temps en el foment de l’ús del transport públic. Funciona sota la condició de grans inversions, facilitats per millorar la circulació del transport públic, com ara carrils dedicats i preferències en els semàfors, i mesures addicionals per reduir l’ús de l’automòbil, com elevar el preu de l’estacionament o la reducció de carrils de circulació. L’expert es mostra més partidari de gravar el trànsit pel entre de les ciutats, com s’ha fet a Nova York o a Londres.
Altres experts sostenen que la gratuïtat 2ens acosta a un futur de ciutats més orientades als ciutadans i menys als seus vehicles, a alternatives que proposin un ús molt més racional dels recursos”. I l’objectiu, conclou Riol, és que 2deixar el vehicle privat sigui perquè el transport públic funciona correctament” i et porta en un temps raonable allà on hagis d’anar.
Tarragona ha obert el debat sobre la gratuïtat total del transport públic i Ballesteros ha aconseguit, si més no, marcar l’agenda amb una proposta d’impacte el dia que anunciava que es torna a presentar com a candidat a l’Acaldia.
Equip de redacció
