TARRAGONA 21

La Bóta, tancada enguany dins d’una gàbia d’or. Foto: Mauri

Carnaval més reivindicatiu que mai a Tarragona, posant a prova la resistència de les costures d’una democràcia encotillada. La presentació del Ninot i la Ninota ha vingut acompanyada d’un crit a la llibertat d’expressió i a la igualtat entre sexes per part de Jordina Ros i Pere Estadella, membres de l’Associació per la Conservació de les Figures Festives. La primera ha llegit un article del codi penal franquista que castigava amb penes d’arrest major a les dones que no anessin “ben vestides” i que provoquessin “atencions indegudes”. Una manera de posar damunt la taula les actituds “masclistes” heretades d’actituds “ancestrals” i que Jordina ha volgut alliberar tallant amb unes tisores la part de dalt del vestit d’una Ninota massa púdica i també el seu jersei. Perquè la carn no té per què ser empresonada per articulats retrògrads.

Aquest ha estat, de fet, el mateix argumentari utilitzat per Estadella a l’hora d’explicar les raons per les quals La Bóta “aquest any està empresonada en una gàbia d’or i reivindica el dret de la gent a decidir”. Aquest element festiu “que representa el Poble demana llibertat perquè la gent pugui pensar el que vulgui, parlar del que vulgui i expressar-se com vulgui”.

La roda de premsa ha tingut també com a protagonistes el Rei Carnestoltes, Héctor López (Sinhus Sport), la Concubina Yulán Serrano (Colours Fantasy) i els seus Seguicis. A hores de prendre possessió dels sus títols poc aristocràtics i amb “nervis esperant que pari de ploure”, López feia un crit “en favor de la igualtat” mentre la seva companya afirmava tenir “moltes ganes de fer gaudir a Tarragona”.

Imatge de família de la presentació del Ninot i la Ninota. Foto: Mauri

La regidora de festes, Begoña Floria, aprofitava per treure pit d’una de les “meravelles del Carnaval de Tarragona com és l’equilibri exemplar entre la part satírica i la de lluïment. Això ha fet que enguany, de tots els blogs de viatges i articles que he consultat, el que més lluny ens posa com a recomanació és en el setè lloc. Per tant, segur que estem entre els set millors carnavals d’Espanya”. “Això és mèrit de moltíssima gent -afegia- i avui n’ha estat un exemple de Carnaval plural, en el que es permet la sàtira, la crítica i la reivindicació des de qualsevol àmbit. I a la vegada compta amb una implicació amplíssima de la gent i les entitats amb molt de nivell en què són els vestiments i les propostes de les diferents comparses”.

De tot plegat, Floria n’ha extret una reflexió social. “El Carnaval així entès genera cohesió en una ciutat difícil, amb una gran diversitat geogràfica entre Ferran i Bonavista, El Serrallo i Sant Salvador. Un dels elements festius que més uneixen la ciutat en aquests moments és el Carnaval. Cadascú des del seu punt de vista, tots sumen”.

J.S.

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies