.

Carles Puigdemont

El llarg procés kafikià contra Carles Puigdemont i els exconsellers fugits ha viscut avui un nou gir dramàtic i sorprenent.

El jutge que instrueix al Suprem la causa contra el ‘procés’, Pablo Llarena, ha rebutjat l’extradició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en els termes en què permetria la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein, que la limita a un possible judici per malversació, i ha retirat les euroordres que havia dictat contra l’expresident i també contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Merixell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira.

A la seva interlocutòria, el jutge critica durament el tribunal alemany i li retreu “falta de compromís amb fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol” perquè –al seu entendre- ha jutjat els fets sense tenir cobertura normativa i ha actuat sense tenir en compte la jurisprudència del TJUE i la normativa de l’euroordre.

Tot i això, Llarena renuncia a remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJU) mitjançant una qüestió prejudicial. El magistrat –que ja va retirar al desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont era a Bèlgica – evita d’aquesta manera un possible extradició que contradigui la base de la seva instrucció (construida a l’entorn del delicte de rebel·lió) i que generi un judici a dos nivells contra la cúpula del ‘procés’.

El magistrat rebutja l’extradició en els termes en que la permetria la resolució d’Schleswig-Holstein per evitar haver de jutjar Puigdemont només per malversació i que això afecti, a més, el procés que ha instruït contra els 25 encausats (13 per rebel·lió) mitjançant una possible rebaixa en els delictes o un doble nivell en les peticions de condemna.

Llarena retira totes les euroordres europoees, fet que deixa tots els polítics a l’estranger sense peticions de detenció, malgrat que es mantenen les que tenen pendents a l’estat espanyol.

El jutge evita d’aquesta manera un lliurament de Puigdemont per malversació que també restituiria els seus drets polítics de Puigdemont i la seva condició de diputat, perquè la seva condició de diputat, perquè la suspensió del càrrec se sustenta sobre la base d’una acusació de rebel·lió, tal com descriu l’article 384 bis del Codi Penal.

El desembre del 2017 Llarena ja va retirar una primera euroordre contra Puigdemont –i també Comín, Ponsatí, Serret i Puig- adduint que un possible lliurament per un delicte que no fos el de rebel·lió posaria en dubte la “unitat jurídica inseparable” de la causa al Suprem.

D’aquesta manera, Puigdemont podrà viure a Alemanya, podrà vitjar per tot el món i no serà jutjat a Espanya si ell mateix no es lliura o canvien els criteris del jutge. Indirectament, la interlocutòria de Llarena dóna la raó a Puigdemont i als exconsellers que van fugir ja que així han evitat la presó, i suposa una darrera bomba de rellotgeria que la passivitat de Mariano Rajoy deixa a l’actual escenari polític. Suposa també un greuge per als exconsellers que es van quedar al país. Puigdemont no podrà tornar a Espanya en 20 anys, temps de prescricpció del delicte de rebel·lió.

Puigdemont viurà a Waterloo

Puigdemont s’ha apressat a anunciar que té la intenció d’instal·lar-se a Waterloo, prop de Brussel·les, on residia abans de la seva detenció a Alemanya, i seguir amb les activitats que estava promovent llavors des de Bèlgica.

Amb la retirada de l’euroordre, ara s’aixecaran les mesures cautelars contra ell, que implicaven presentar-se regularment davant de la comissaria i la impossibilitat de sortir d’Alemanya. Puigdemont, com ja va passar el desembre, quan Llarena va retirar la primera euroordre, serà a partir d’ara lliure de viatjar a qualsevol país de la Unió Europea excepte a Espanya, on encara hi ha una ordre de detenció vigent contra ell.