JxCat reivindica la presidència del Parlament i adverteix a ERC que l’acord de legislatura no pot començar amb defectes

🔊 Escoltar la notícia

JxCat reivindica la presidència del Parlament. Fonts del partit de Carles Puigdemont, consultades per l’ACN, adverteixen a ERC que l’acord de legislatura no pot començar amb defectes. En aquesta línia, Junts entén que els republicans han de presidir la Generalitat, i que a la formació de Laura Borràs li’n pertoca la vicepresidència, a més de la presidència del Parlament -d’acord amb el 14-F i de l’entesa de l’última legislatura. A JxCat troben que el més lògic és aquest repartiment, si bé en públic subratllen que encara no han parlat de cadires, i que només han abordat els objectius del nou executiu. Així mateix, Junts insisteix en formar un Govern independentista amb republicans i CUP, i urgeix ERC a deixar els comuns fora de l’equació.

A Junts no ha agradat que la CUP opti a presidir el Parlament. Els anticapitalistes debatran amb la militància si han d’assumir la cadira de la cambra en la pròxima legislatura, amb la celebració aquesta setmana d’assemblees obertes parlamentàries. Els documents de la CUP plantegen que el paper de la Mesa és “important per fer front als atacs del TC a la sobirania” de la cambra. “D’acord amb la nova correlació de forces, hauríem de plantejar l’assumpció de la presidència de la Mesa del Parlament?”, pregunten.

Al seu torn, la formació de Borràs aplaudeix que la CUP es plantegi fer un salt i assumeixi responsabilitats institucionals, però alhora consideren que la presidència del Parlament pertoca a JxCat, d’acord amb els resultats electorals. El partit de Puigdemont pressiona perquè els anticapitalistes acceptin entrar a Govern per formar un executiu independentista amb ERC i Junts.

La portaveu i vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, ja va deixar clar dilluns passat en roda de premsa que no es parla de cadires. Tot i això, l’exconsellera també va asseverar que el “més normal” seria que JxCat tingués ara la presidència del Parlament. Tot i això, la formació postconvergent subratlla que a les negociacions es debat, de moment, com s’aprofitarà la majoria en vots i escons de l’independentisme, i què es farà al llarg de la legislatura per fer avançar el procés.

Tot i que no s’han abordat noms, a Junts circulen dues figures com a possibles aspirants a ocupar la presidència del Parlament: la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó; i l’actual vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa. A priori, Budó és més ben vista que Costa, al si de Junts però també de cara a una entesa amb ERC.

Entre el paquet negociador, tant JxCat com Esquerra hi volen englobar l’estratègia de l’independentisme, així com un consens per evitar discrepàncies a Palau, al Parlament, però també a Madrid. La negociació amb l’Estat i les bases de la legislatura -pressupostos inclosos- son encara a les beceroles de les converses. Uns i altres tenen converses privades cada dia, i més enllà de les dues oficials que han transcendit amb els comunicats de premsa respectius.

Si les negociacions fracassessin, Junts optarà per fer una oposició real: quedar-se fora del Govern i també de la presidència del Parlament. Aquest escenari, però, no es contempla per cap dels dos principals actors independentistes, i socis de l’executiu en funcions actual.

Terminis parlamentaris

Sí que hi ha força consens en admetre que la negociació va per llarg. El termini per a constituir el Parlament s’esgota el 12 de març. En la primera sessió s’escolliran el president o presidenta de la cambra, dues vicepresidències, i les quatre secretaries de la Mesa. La investidura de la nova presidència haurà de començar dins dels 10 dies hàbils següents a la constitució. Un termini que acabaria el 26 de març, si la cambra es constituís exhaurint el termini de 20 dies -el dia 12.

En cas que el candidat a la presidència no aconseguís el suport de la majoria absoluta dels diputats (un mínim de 68 escons), es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i votació en què n’hi ha prou amb majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.

Bernat Vilaró