TOTS 21

Imatge de la cloenda de l’acte. Foto: Junts

Junts per Catalunya s’ha presentat aquesta nit en societat a Reus avalada pels pesos pesants del partit tant nacionals com locals. En una Sala Santa Llúcia plena a vessar, Teresa Pallarès i Montserrat Vilella (amb protagonisme ponderat juntament amb el presentador, Jordi Salvadó) han compartit escenari amb la resta de l’executiva local del partit, el secretari general Jordi Sánchez, el «conseller legítim» Jordi Rull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Missatges polítics amb diferents tons perquè cada veu reflecteix experiències personals i polítiques diverses, en un partit que s’ha presentat com el pal de paller de l’independentisme i on ningú pregunta la procedència. De fet, l’assistència ha comptat amb sorpreses de fora vila, com la del tarragoní Agustí Mallol (molt vinculat a l’exalcalde Joan Miquel Nadal), combinades amb persones que conformen l’ADN de la formació al territori com Albert Batet, Josep Maria Cruset, Eusebi Campdepadrós o el cambrilenc Lluís Abella. Dos punts de partida. El primer que Junts és l’hereu del mandat de l’1-0, és a dir, l’únic que encara s’esforça per validar-ne els resultats. I el segon remarca que és «un partit jove successor de ningú i confluència de molts». El vídeo introductori de l’acte ha estat una mostra de màrqueting polític amb les paraules justes i els retrets cap alguns companys de viatge com la CUP ben embolcallats: «Si Jordi Turull haguès estat investit només un dia abans»…

«Avui ens posem de llarg», arrancava la delegada del govern i membre de l’executiva nacional, en una presentació que volia remarcar «capitalitat» de la ciutat com a punt d’atracció política respecte al territori i recordar també Reus com a «baluard del catalanisme». Donava pas a Sánchez, emotiu a l’hora de donar les gràcies als presents perquè «no sou conscients del molt que heu fet per nosaltres a la presó, a l’exili i per les nostres famílies. Amb els llaços i la militància insubornable dels avis i àvies de Reus sabíem que no caminàvem sols».

Sánchez ha alertat «del risc de pensar que sense presos no hi ha repressió. En absolut. Té molts rostres» com es va demostrar amb la visita de Carles Puigdemont a l’Alguer. «La nostra mobilització ha de ser tan intensa com quan estàvem presos». Primer missatge de la nit. Perquè «l’exili és una presó amb barrots invisibles. No oblidem als companys de l’exili», afegia. I en aquest punt un altre argument de pes amb lectura espanyola i catalana: «Deixem de mercadejar l’exili i vincular-lo a aspectes que tenen a veure amb una negociació entre governs. S’ha de tenir respecte a la dignitat del president Puigdemont i per assumir la seva lluita. La derrota de l’Estat espanyol davant del Tribunal Europeu el permetrà circular per tota la Unió Europea sense risc de ser empresonat».

Amb moltes referències a les victòries a les urnes quan el partit estava sense drets polítics, amb restriccions mediàtiques i amb la necessitat de buscar avals perquè tot era nou, i amb el recordatori que el 14-F es van quedar a les portes de revalidar títol, Sánchez ha posat Junts com un element amb «capacitat per aglutinar gent de molts partits diferents sense buscar exclusions ni rivalitats per la procedència d’uns i altres». «Junts és un instrument per aconseguir la llibertat del país, no una finalitat en si mateix. No el convertim en un partit més del sistema de partits a Catalunya», deixava anar obrint la porta a tots aquells que no en són militants reclamant «mà estesa per poder-los convèncer».

Rull, amb un parlar reposat que amaga molta fermesa de caràcter, ha elaborat un discurs que no es deixarà mediatitzar malgrat «tenir concedit un indult condicionat i reversible. Ens rebel·lem d’això i no ens faran callar l’ànima. Som insubornables». Definit Junts com «el partit del president Puigdemont», l’exconseller ha anat més enllà dels límits del seu propi espai polític a l’hora de denunciar la «continuïtat de la ferotge repressió». I no ha tingut cap problema en recordar com un militant dels CDR va viure una detenció «amb la Guàrdia Civil a la seva porta i la premsa avisada» que va acabar amb un agent encanonant a un dels seus fills. «Jo no vull que els meus fills, per defensar les seves idees legítimes, t’aboquin a la presó o exili». O dit d’una altra manera, «no ens rendirem mai», reblava després de repassar la necessitat poder modelar un país com els nòrdics gràcies a una millor gestió del territori. En aquest punt ha recordat quan, en el seu primer any com a conseller l’any 2015, només va poder construir una rotonda amb els pressupostos del seu departament per valor de 3,5 milions d’euros. «Recordo quan em va venir l’alcalde i em va donar les gràcies per assistir a la inauguració d’una obra tan modesta. Modesta? Si ho arriba a saber», ironitzava, Una mostra de la necessitat de lluitar contra l’espoli fiscal amb una reinterpretació d’actualitat, com quan apuntava que Ferrocarrils Catalans van ser reconeguts internacionalment (i amb majúscules) per la seva gestió. Rodalies a l’horitzó.

L’acte s’ha tancat amb la intervenció de Borràs, docent en l’exposició i generadora d’empaties a l’instant. «Tots som fills de l’1-0, i per això sempre portem una urna» com la que es trobava davant seu a l’escenari. Buscant complicitats amb el públic amb la seva vinculació política i familiar amb Reus, Borràs ha definit Junts com el partit i el projecte «que creix en les dificultats. Som molts, i no parem de sorgir-ne més».

J.S.