El tríptic dedicat a Josep Maria Jujol a l'exposició 'Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture' en l'espai català a Venècia
L’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol (1879-1949) i la seva espectacular Casa Bofarull dels Pallaresos són el fil conductor de la prsència catalana a la Biennal de Venècia. L’exposició ‘Arquitectures Empeltades/ Grafting Architecture’, comissariada per Josep Torrents i Alegre i promoguda per l’Institut Ramon Llull, ha estat inaugurada aquest dijous per la tarda a Venècia en el marc de la Biennal d’Arquitectura. El pavelló català ha obert les seves portes oficialment i, en la seva inauguració, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha apostat per la continuïtat de la presència de Catalunya a Venècia i ha remarcat que “donaran centralitat i absoluta voluntat i ambició” a la seva presència a la Biennal.
El punt de partida de l’exposició és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933) una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol i després se centra en arquitectures actuals contemporànies existents repartides per Catalunya. La proposta escollida per un jurat a través de concurs públic convocat per l’Institut Ramon Llull, que és impulsor de la participació catalana, vol fer evidents els canvis que s’estan produint a l’arquitectura contemporània catalana i mostrar exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap al futur.
Els consellers Ferran Mascarell i Santi Vila amb el director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna
Partint de Jujol, es mostren 16 projectes, que es poden visitar al pavelló de Catalunya a través d’imatges i vídeos o maquetes d’edificis particulars, escoles, museus, auditoris o espais públics. El Museu Can Framisa a Barcelona, la reconversió de l’antic teatre de Ripoll ‘La Lira’ en espai públic, una torre de 94 habitatges de protecció oficial a L’Hospitalet de Llobregat, l’IES La Llacuna de Badalona ubicat en una antiga fàbrica, o uns apartaments a les golfes de la Pedrera en són alguns exemples.
El director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, ha destacat que és una molt bona notícia que Catalunya hagi tingut continuïtat a la Biennal de Venècia. Susanna espera que d’aquí dos anys es pugui parlar dels “arquitectes empeltats” en referència al nom de l’exposició.
Els valors del pavelló català
El conseller Mascarell ha assegurat en la inauguració que el que representa pavelló català “va més enllà de l’arquitectura perquè posa en relleu valors” com el sentit col·lectiu, voluntat d’excel·lència, l’honestedat dels plantejaments i el lligam entre la singularitat i la universalitat”.
Per la seva part, el conseller de Territori, Santi Vila, ha assenyalat que la presència catalana té com a denominador comú “la vocació de ser conscients de la història i de la capacitat de mirar al futur amb ambició sense límits”. En aquest sentit, ha apostat per ser aviat “clients pel sector perquè des del múscul nacional i la voluntat de seguir fent arquitectura des de Catalunya es podrà construir arreu del planeta”.
