TARRAGONA 21

L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, durant la seva declaració al Tribunal Suprem. Foto: Senyal Tribunal Supremo

L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha assegurat que a l’entorn del 20 de setembre i fins arribar al referèndum hi va haver accions «violentes i organitzades» i que existia un «clima de conflictivitat» al carrer que posava en «perill» el manteniment de l’ordre constitucional.

Millo ha citat entre les concentracions, les que es van fer davant la subdelegació del Govern a Tarragona i on s van llançar ous i pintura davant la façana de l’edifici.

Com a exemple, ha dit que s’havien llançat «objectes incendiaris» i que s’havien «perseguit i amenaçat» policies i també a ell mateix. «Em van escriure a la paret ‘Millo muerte; no sé si això és violència però pacífic no és», ha explicat. També ha criticat que Govern, ANC i Òmnium fessin una crida el 20-S per «defensar les institucions». Segons Millo, suposava el «món al revés» perquè si es demana defensar institucions és perquè s’interpreta que «algú les està atacant». Sobre els CDR, ha explicat que «tenen una estructura», que no eren «espontanis» i que a dins hi ha «gent violenta».

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, Millo ha assegurat que darrere dels CDR hi ha «una estructura i organització», i que «d’espontani en té ben poc». L’exdelegat sí ha reconegut que «segurament» hi ha una part d’espontaneïtat, perquè és «plural i divers», amb «molta gent pacifista», però que també està format per persones que «no tenen cap inconvenient en fer ús de la violència». «Estan camuflats, no es pot negar que alguns no són violents», ha assegurat. Pina ha preguntat quin càrrec policial li va informar que hi havia persones violentes dins dels CDR. «Era tan habitual que no li puc donar un nom concret», li ha respost Millo, que ha apuntat que ja vindran responsables policials com a testimonis al Suprem i que se li podrà preguntar.

Fustigació i intimidació

A preguntes del fiscal, Millo ha relatat també que a partir dels plens dels dies 6 i 7 de setembre es van començar a produir «accions de fustigació i intimidació a institucions i empreses». Segons ha dit, hi va haver entre 100 i 200 accions d’aquest tipus i hi havia una situació que defineix com a «kafkiana» perquè es demanava a empresaris que, un cop s’apliquessin les lleis de desconnexió, a quina «llei farien cas, si a l’espanyola o a la catalana». «És kafkià perquè mai hi hauria una doble legalitat paral·lela», ha manifestat.

Clima de «conflictivitat»

Millo ha descrit una situació de «clima de conflictivitat» a partir de mitjans de setembre, amb episodis «d’assetjament, fustigació i violència». Per exemple, ha dit que es va «intimidar i impedir l’acció de la policia judicial» no només el 20-S, sinó altres vegades que les policies estatals actuaven per intentar comissar material del referèndum. Ha descrit «assetjament a agents» davant dels hotels on s’allotjaven o de casernes de la Guàrdia Civil, «llançament d’objectes incendiaris» o accions a la delegació del govern espanyol o a les subdelegacions a Tarragona, Lleida i Girona. La defensa de Jordi Cuixart ha preguntat a Millo si els «objectes incendiaris» es limiten a «un tros de roba» llençat cremant a Igualada. «No va ser l’únic», ha respost Millo, tot i que no ha concretat ni dates ni llocs.

També ha recordat una pintada «amenaçadora» contra ell que afirmava ‘Millo mort’. A preguntes del lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, ha explicat que la va netejar la seva filla. «No sé qui la va fer però en els últims 27 anys he viscut a Girona i l’activitat dels CDR allà es molt notòria, desconec l’autoria però el que sí sé és que la ve netejar la meva filla», ha explicat. L’advocat Jordi Pina li ha replicat que el 20-S els CDR «no podien fer proclames perquè no estaven creats». «Llavors serien les associacions que donarien creació als CDR», ha replicat.

L’exdelegat ha deixat clar que hi havia grups de persones que es manifestaven pacíficament, però que altres ho feien amb «clara violència». «Hi havia concentracions pacífiques i altres de violentes, amb agressivitat, assetjaments, atacs a persones», ha dit.

Escoles obertes, «campanya no espontània»

Sobre la campanya ‘Escoles obertes’, Millo ha dit que es va organitzar «una campanya aparentment espontània, que d’espontània tenia poc». Ha afegit que hi havia «molta diversitat en les convocatòries» i que es van organitzar actes també durant la nit per «ocupar els centres perquè l’1-O estiguessin oberts». «Es feien activitats de caràcter lúdic, festiu, cultural, associatiu, esportiu», ha descrit, «la imaginació al poder, tot el que es pugui imaginar per ocupar els espais durant el cap de setmana i també durant la nit». Millo, de fet, ha dit no constar-li que «s’impedís l’ús de cap centre».

Mossos «no volien» suport

Millo ha explicat que davant de la designació de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu i l’arribada a Catalunya dels reforços de policia espanyola, els Mossos van manifestar a les reunions prèvies a l’1-O que «no calia» la presència policial perquè ells sols tenien «la capacitat sobrada» de donar compliment a la interlocutòria del jutge. «Van mostrar la seva disconformitat», ha explicat.

Concretament, ha dit que Forn va manifestar obertament que no calia aquest suport perquè els Mossos en solitari «podien donar compliment a l’auto del TSJC».

També ha reconegut que, segons la instrucció de la secretaria d’Estat de seguretat, la presència de Guàrdia Civil i CNP era «en missió d’auxili». També ha dit que prèviament a l’1-O els Mossos no van tancar cap local de votació.

Junta de seguretat «esperpèntica»

Millo ha qualificat «d’autèntic despropòsit i d’esperpent» la Junta de Seguretat del 28 de setembre. Segons l’exdelegat, a la mateixa taula hi havia assegut el Govern que plantejava «com posar-nos d’acord per veure com funcionava tot amb normalitat» l’1-O i, per altra banda, els representants de l’Estat, que volien «donar compliment al mandat judicial» de prohibir les votacions.

Millo ha explicat també que va demanar desconvocar perquè hi havia un «clima de crispació» en la societat que feia «preveure que hi hauria un risc per a la integració física de les persones» si no s’atenia l’ordre del TSCJ. Millo ha relatat que durant la Junta de Seguretat des del Govern «no van dir mai que no se celebraria» el referèndum, i que ell va demanar a Puigdemont que el desconvoqués atenent «les situacions de conflicte, violència i crispació al carrer» i la «falsa ficció d’existència d’una doble legalitat». «Era la manera més fàcil de dona compliment a l’ordre judicial», ha dit. La resposta de Puigdemont, ha conclòs, és que «tenia molt clar el que havia de fer».

Trapero «alineat» amb el Govern

A més, ha dit que a la reunió hi havia el màxim representant dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, i que hi havia una «alineació política» entre els plantejaments del Govern i els criteris d’actuació que explicava el mateix Trapero. «Es compartia la línia política i feia veure que era pràcticament impossible pensar com es podia impulsar i garantir la celebració del referèndum i al mateix temps impedir-ho», ha reflexionat, «per a mi personalment era molt difícil d’entendre aquesta posició, es va imposar la línia política per sobre del criteri professional».

També ha explicat que Trapero no va donar informació de cap pla operatiu i que va dir que «no usaria la força en cap cas», tot i que ha admès que no consta a l’acta de la Junta de Seguretat de Catalunya. Millo ha explicat que se li va plantejar a Trapero què faria en situació de perill per als mossos, i que ell va ser taxatiu: «Si hi ha nens i persones grans, doncs no actuarem».

Xavier Alsinet / Tania Tapia – ACN / Redacció