L’exconsellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz, declarant com a testimoni al Tribunal Suprem. Foto: Tribunal Suprem
L’exconsellera d’Ensenyament, la reusenca Meritxell Ruiz, ha justificat la seva decisió de dimitir al juliol del 2017 al fet que preveia que a partir d’aquell moment, amb la data de l’1-O fixada, s’entraria en “un període de més tensió dialèctica”. “A mi em constava veure’m en aquesta tensió”, ha afegit, ja que la seva tasca era més “tècnica” com a responsable d’Ensenyament. Ruiz ha explicat que, amb el cessament de Jordi Baiget, es va obrir una via per remodelar el Govern i que va prendre una “decisió personal” en un moment en què s’havia acabat el curs i ja estava “tot preparat” per al següent.
Ruiz ha assegurat que a les reunions del Govern es parlava d’un “referèndum pactat” i un “acord” amb l’Estat, i que “en cap moment” se li va plantejar “la via unilateral com a via possible”.
A preguntes de l’advocat de l’acusació popular exercida per Vox Juan Cremades, Ruiz ha explicat el motiu pel qual va comunicar a l’expresident Carles Puigdemont que no volia seguir al Govern. Ruiz ha explicat que, després del cessament de Baiget que va obrir una via de remodelació de Govern, va prendre la “decisió personal” de no seguir al càrrec un cop acabat el curs i haver preparat el següent. A més, ha dit que en aquell moment ja hi havia sobre la taula la data de l’1-O per al referèndum i, a més, “tenia els nens molt petits en aquell moment”. “Creia que havia fet la meva feina i era el moment per deixar-ho”, ha afegit.
L’exconsellera ha afegit que al Govern “sempre es parlava de diàleg i pacte amb l’Estat”, i no d’una via unilateral, i que ni Puigdemont ni Junqueras li va demanar cap compromís amb un referèndum unilateral. “Em van demanar compromís amb el Govern i amb la tasca que estava fent en aquell moment”, ha respost a Vox.
Tot i assegurar que la proximitat de l’1-O no va influir “directament” en la seva decisió, a preguntes de la fiscalia Ruiz ha dit que, un cop es va posar el termini de l’1 d’octubre, “era evident que de juliol a octubre s’incrementaria la tensió dialèctica entre els dos governs”. “Em vaig plantejar que entràvem en un període de més tensió dialèctica i a mi em costava veure’m en aquesta tensió”, ha assegurat, ja que el seu encàrrec era “molt tècnic”. “Creia que podia aportar poc en aquell escenari”, ha reblat.
Ruiz ha remarcat que li consten “moltes” gestions amb l’Estat per part dels membres del Govern per buscar un acord amb l’Estat. “En totes les reunions demanàvem que s’escoltés la voluntat del poble de Catalunya en les últimes eleccions”, ha dit, però que mentre ella va formar part de l’executiu no van rebre “cap” resposta.
A preguntes de l’advocacia de l’Estat, l’exconsellera ha reconegut que va participar el 4 de juliol de 2017 en la presentació de l’esborrany de la llei de referèndum però s’ha desvinculat de la seva elaboració. “Jo no era diputada, no havia llegit el text perquè no participava en les votacions del Parlament”, ha manifestat .
L’advocada de l’Estat Rosa María Seoane li ha preguntat si sempre va pensar que s’optaria per una via pactada fins que va marxar el 14 de juliol i ha reconegut que sí. “Fins que jo vaig estar al Govern sempre vam parlar de referèndum pactat i de diàleg, almenys fins que jo vaig marxar”, ha remarcat.
ACN
Equip de redacció
