La política social ben entesa és el sistema públic d’acció i promoció dels drets socials a nivell general: assistència sanitària, educació i protecció sociolaboral. A nivell específic, actuen els anomenats serveis socials. No s’han de substituir els uns pels altres, però si que hi ha d’haver complementarietat.
Josep Poblet i Tous és alcalde de Vila-seca
L’autèntica política social és aquella que es configura partint d’una concepció responsable de la justícia social i el benestar de les persones i les famílies. I el primer esglaó d’aquests valors és el dret al treball, per això la prioritat ha de ser sempre la formació per a l’ocupació, o més ben dit, facilitar els instruments per a l’ocupabilitat. A Vila-seca, consolidat un bon model de protecció de la salut i amb un sistema públic d’educació molt potent, destinem els esforços més grans a la promoció del treball i al foment de l’emprenedoria des que va començar a colpejar-nos la crisi i la pèrdua de llocs de treball.
Formació, Ocupació i Protecció han esdevingut els tres pilars fonamentals de la política social amb què combatem la recessió econòmica i la pèrdua d’ocupació de molts ciutadans. Hi destinem uns 2,5 milions d’euros a l’any, des de 2009 fins ara, amb uns resultats que han fet baixar l’atur registrat d’un 23% a un 12% actualment. I ja sabem que aquesta acció vol temps, dedicació i persistència, que és el que fem. Però entretant hi ha situacions socials que no poden esperar. I aquí és quan actuen els serveis socials bàsics, que són el primer nivell del sistema públic local de detecció de dificultats des de la proximitat als àmbits personal, familiar i comunitari. Consisteixen en un conjunt d’accions professionals que tenen l’objectiu d’atendre les necessitats socials més immediates de les persones i les famílies quan, tot i els esforços duts a terme, necessiten aquest ajut.
Compartim amb el Tercer Sector i les seves propostes en el Dossier Catalunya Social que “hi ha un mal coneixement per part de la ciutadania sobre el que fan i el que són els Serveis Bàsics d’Atenció Social, ja que són vistos i percebuts com si fossin unes ‘màquines dispensadores de recursos econòmics’, més que com una eina per a treballar la situació social individual, grupal i familiar”.
I és precisament per això que, de sempre, els hem entès com una eina fonamental de treball des de la més absoluta proximitat, disposant de recursos econòmics ampliables (amb partides pressupostàries obertes) i uns criteris reguladors de l’accés als ajuts d’urgència social garantits en les bases d’execució del pressupost per conceptes tan amplis com: alimentaris, habitatge, subministres de serveis, educació, llibres, menjador, lleure escolar, salut, medicaments, audiòfons, ulleres, plantilles, aparells ortopèdics, tractaments, planificació familiar, transport per raó mèdica, facilitats impositives i altres ajuts de caràcter greu, urgent i extraordinari que no tinguin cabuda en els anteriorment descrits.
I, tot i així, amb una cobertura complerta com aquesta, i amb dotació de recursos econòmics automàticament ampliables, com dèiem, creiem que no n’hi ha prou. D’aquí ve la nostra política d’acció i promoció social, construïda amb instruments adequats i fomentant les aptituds, la formació continuada i les oportunitats que facin possible a les persones unes condicions de vida dignes i permanents que troben en l’accés al treball la seva màxima garantia i expressió de continuïtat.
És comprensible que les persones que es troben en circumstàncies desafavorides puguin, a causa de la desesperació, confondre serveis, instruments i recursos, i els hem d’ajudar i els ajudem, però no és raonable ni ajuda al sistema que alguns responsables tècnics o polítics facin ús de dades incomplertes o parcials que dibuixen unes estadístiques o rànquings que s’allunyen molt de la realitat i fan un mal favor al sistema públic de promoció i de protecció social que tant costa de construir, d’enfortir i de mantenir al servei de les persones que el necessiten.
Josep Poblet i Tous
Alcalde de Vila-seca
Equip de redacció
