.

L’equip de Josep Pallarès, nou rector de la URV, davant l’edifici del Rectorat de la URV. Foto: Núria Torres

Josep Pallarès serà el nou rector de la URV després d’imposar-se a l’actual rectora, María José Figueras, per un percentatge de vot ponderat del 57,77% enfront del 42,23%. Així s’ha fet saber aquest matí, un cop tancat el procés de votació de la segona volta de les eleccions obert el passat dia 1 de juny i que ha comptat finalment amb una participació del 25,76%.

En total han votat 4.765 persones de les 18.497 amb dret a fer-ho. La implicació del col·lectiu del professorat doctor permanent i personal administratiu (PAS) ha estat especialment notable (entre el 89% i el 95%), mentre que la dels estudiants ha estat del 17%. Una dada que ha estat avaluada de manera diferent per les dues candidatures. Mentre Figueras l’ha considerat que “no sabem motivar-los perquè s’impliquin”, Pallarès ha fet valdre que el percentatge “suposa el segon més alt en l’àmbit de tot el sistema universitari català un cop instaurat el procés telemàtic”.

Pel que fa estrictament a escrutini, el nou rector (que serà proclamat oficialment com a tal el dis 9 de juny) s’imposa a la seva contrincat a les urnes en tots els col·lectius, excepte en el del PAS, on es produeix un empat a 495. L’avantatge en els de professorat doctor permanent i alumnes tenen especial rellevància perquè són els dos que donen més ponderació de vot (0,51 i 0,20, respectivament). Cal recordat que la tercera candidata, Mercè Gisbert, no va superar la primera volta però va donar suport explícit al projecte de Pallarès.

FIgueras demana a Pallarès que sigui “integrador”

En compareixença posterior a l’anunci dels resultats, Figueras ha lamentat la poca participació considerant “les facilitats per fer-ho” gràcies al vot telemàtic. Tanmateix, ha reconegut que el 25,7% és una dada històrica respecte tant a la primera volta com a als altres processos presencials, però no ha estat suficient com per poder capgirar els resultats. De fet, l’encara rectora xifrava bona part de les seves esperances en una mobilització màxima. Especialment dels estudiants. En aquest punt ha lamentat que les dates escollides per l’elecció “no crec que siguin les millors per a ells. Es troben en l’avaluació final i tenen altres preocupacions. Invitaria a canviar les dates de la campanya de cara al futur”.

“He lluitat per demostrar que havíem fet un canvi i que havíem dotat a la universitat d’un valor afegit. Finalment, però, la comunicat universitària no ho ha cregut així”, reconeixia una Figueras que ha felicitat Pallarès desitjant que sigui “integrador” i que ha demanat “disculpes per no estar a l’alçada. Espero que l’impuls i el valor afegit que hem proporcionar es mantigui”, afegia abans de fer un repàs als que han estat quatre anys duríssims de mandat. “El meu ha estat un període amb una capacitat de gestió molt limitada, sense increment pressupostari, un fet que ha generat més tensió ddins del sistema, i amb una pandèmia pel mig. Ara ja ho tenim assumit com a normal i sembla que no té mèrit, però quan vam haver d’instaurar l’streaming” per poder continuar els estudis “va ser una novetat. Hem fet el que hem pogut per fer la nostra universitat més gran”, assegurava.

Pallarès s’obre a treballar “colze a colze amb tota la comunicat universitària”

Josep Pallarès amb els membres del seu equip.

Per la seva banda, Pallarès ha deixat clar que a partir de la setmana vinent iniciara la posada en marxa tant de les 10 accions recollides al seu diari de campanya per als primers 100 dies com la resta del seu programa. Després d’agrair a les dues candidatures la possibilitat de poder “discutir de forma serena el futur de la universitat”, ha deixat clar que el seu mandat estarà “obert a tota la comunitat universitària per poder treballar conjuntament colze a colze”. El guanyador de les eleccions creu que la clau del seu triomf es troba en una combinació entre “un projecte sòlid, realista i implementable i un equip molt ben valorat”.

Pallarès ha detallat que si no es va produir un debat durant la segona volta, una petició explícita de Figueras tot i que ja n’hi van haver tres durant la primera, va ser per manca de temps. Al capdavall la campanya final estava reduïda a tres dies i calia disposar de tots els minuts “per arribar al nostre públic objectiu”. El futur rector ha reconegut que hi van haver converses, encara que finalment es va descartar perquè l’únic espai lliure que deixava l’agenda “era l’última hora de l’últim dia”.

Finalment, ha reiterat la seva aposta pel projecte d’Hidrogen Verd “i per qualsevol altre que ens demani la societat. No podem no fer-ho”.

J.S.